07
de juny
del
2022
Actualitzat
a la
13:32h
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha recordat aquest dimarts a Junts que la taula de diàleg inclosa dins l'acord amb ERC continua "vigent". En aquests termes s'ha expressat en la roda de premsa posterior al consell executiu quan se li ha preguntat pel plantejament que fa la ponència política del congrés de Junts -avançada per NacióDigital- sobre liquidar la mesa de negociació en el cinquè aniversari de l'1-O, és a dir, aquesta mateixa tardor. Tot i assenyalar la vigència de la taula, Plaja també ha admès que la relació entre la Generalitat i la Moncloa és ara "extraordinàriament complexa" arran de l'esclat del Catalangate. No s'ha volgut pronunciar sobre la possibilitat que Junts surti del Govern, com també es recull en el text.
La mesa de negociació, de la qual el partit no en forma part, només s'ha reunit dues vegades. La primera va ser el 26 de febrer del 2020, just abans de la pandèmia, i la segona va produir-se al Palau de la Generalitat el 15 de setembre de l'any passat. Existia el compromís de tornar-la a citar en les primeres setmanes del 2022, però les eleccions a Castella i Lleó, primer, i l'escàndol de l'espionatge, després, ho han anat impedint. Un dels aspectes que s'estava treballant de portes endins era un acord per protegir el català, però ara totes les carpetes continuen congelades. L'incompliment en l'execució d'infraestructures a Catalunya tampoc ha ajudat a millorar el clima.
La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el tàndem que ha agafat el relleu de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez a la presidència i a la secretaria general, sosté que a partir de la tardor d'aquest any ha d'arrencar la "segona volta" de l'1-O. Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb o sense permís de Londres-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos", remarca la ponència. El seu coordinador ha estat Aleix Sarri, responsable d'internacional de l'executiva, i hi han participat Joan Canadell, Francesc de Dalmases, Mònica Sales, Josep Rull i Míriam Nogueras.
Un dels horitzons temporals que es posa el partit és el debat de política general d'aquest any, a partir del qual s'hi defensen dues iniciatives. La primera, que les conselleries defineixin accions concretes que promoguin la "desconnexió" amb l'Estat. La segona és aquesta: "Presentar una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència". "En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació", remarca el text, en la línia de la probable consulta a la militància sobre la continuïtat dins l'executiu que va verbalitzar fa tan sols unes setmanes Borràs a Catalunya Ràdio.
Cap al final de la ponència, en concret, s'aporten quatre elements que Junts considera clau per procedir a la declaració de la independència i mantenir-la en el temps. Són aquests: mobilització social "disposada a ser permanent"; entesa entre els actors polítics sobre la "no-voluntat" de l'Estat a negociar un referèndum pactat d'autodeterminació; la preparació de les estructures institucionals, polítiques i socials; i un "cert" nivell de suport internacional al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "La confirmació de la declaració d’independència és una decisió que interpel·la tot el país ja que els dies i setmanes previs i posteriors a ella, requeriran un esforç extraordinari de tots els actors institucionals, polítics i socials implicats en l'assoliment d'un estat català independent", indica el text. En la primera part del congrés, celebrada aquest dissabte a Argelers, Borràs va defensar "recomençar" en procés en l'estrena com a presidenta.
Per tal d'arribar a aquest moment decisiu amb garanties, la ponència de Junts estipula que s'ha de posar en marxa una Assemblea de Representants que, liderada per les institucions autonòmiques -el Govern i el Parlament- i les "republicanes" -és a dir, el Consell per la República-, prengui la determinació "final" sobre la DUI. "Aquesta decisió col·lectiva haurà de ser implementada pel Parlament activant formalment els efectes de la declaració d'independència i, si s'escau, també pels ajuntaments. D'aquesta manera, la solidesa de la decisió de culminar la independència de Catalunya serà major i permetrà defensar-la de forma conjunta per tots els actors implicats. La llibertat de Catalunya la guanyarem amb un gran desbordament democràtic", insisteix el text.
Una de les idees que apareixen en la ponència és que el Govern assumeixi el discurs -i l'estratègia- de la confrontació. Es tracta d'una idea que, en el congrés de dissabte, va verbalitzar l'exconseller Toni Comín, i que Borràs va defensar a l'hora de reclamar més "ambició nacional" a l'executiu de coalició format per ERC i Junts. "No es podria entendre un procés d’independència en què el govern que l'ha de liderar des de l'interior no mantingui una actitud partidària de la confrontació. Per això les institucions han d'assumir el seu rol en aquest procés; que tot el que hagin de fer en la gestió de l'autonomia no esdevingui un obstacle en el camí cap a la independència", remarca el text. Cada conselleria presentarà un pla per "allunyar-se de l'Estat".
La mesa de negociació, de la qual el partit no en forma part, només s'ha reunit dues vegades. La primera va ser el 26 de febrer del 2020, just abans de la pandèmia, i la segona va produir-se al Palau de la Generalitat el 15 de setembre de l'any passat. Existia el compromís de tornar-la a citar en les primeres setmanes del 2022, però les eleccions a Castella i Lleó, primer, i l'escàndol de l'espionatge, després, ho han anat impedint. Un dels aspectes que s'estava treballant de portes endins era un acord per protegir el català, però ara totes les carpetes continuen congelades. L'incompliment en l'execució d'infraestructures a Catalunya tampoc ha ajudat a millorar el clima.
La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el tàndem que ha agafat el relleu de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez a la presidència i a la secretaria general, sosté que a partir de la tardor d'aquest any ha d'arrencar la "segona volta" de l'1-O. Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb o sense permís de Londres-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos", remarca la ponència. El seu coordinador ha estat Aleix Sarri, responsable d'internacional de l'executiva, i hi han participat Joan Canadell, Francesc de Dalmases, Mònica Sales, Josep Rull i Míriam Nogueras.
Un dels horitzons temporals que es posa el partit és el debat de política general d'aquest any, a partir del qual s'hi defensen dues iniciatives. La primera, que les conselleries defineixin accions concretes que promoguin la "desconnexió" amb l'Estat. La segona és aquesta: "Presentar una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència". "En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació", remarca el text, en la línia de la probable consulta a la militància sobre la continuïtat dins l'executiu que va verbalitzar fa tan sols unes setmanes Borràs a Catalunya Ràdio.
Cap al final de la ponència, en concret, s'aporten quatre elements que Junts considera clau per procedir a la declaració de la independència i mantenir-la en el temps. Són aquests: mobilització social "disposada a ser permanent"; entesa entre els actors polítics sobre la "no-voluntat" de l'Estat a negociar un referèndum pactat d'autodeterminació; la preparació de les estructures institucionals, polítiques i socials; i un "cert" nivell de suport internacional al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "La confirmació de la declaració d’independència és una decisió que interpel·la tot el país ja que els dies i setmanes previs i posteriors a ella, requeriran un esforç extraordinari de tots els actors institucionals, polítics i socials implicats en l'assoliment d'un estat català independent", indica el text. En la primera part del congrés, celebrada aquest dissabte a Argelers, Borràs va defensar "recomençar" en procés en l'estrena com a presidenta.
Per tal d'arribar a aquest moment decisiu amb garanties, la ponència de Junts estipula que s'ha de posar en marxa una Assemblea de Representants que, liderada per les institucions autonòmiques -el Govern i el Parlament- i les "republicanes" -és a dir, el Consell per la República-, prengui la determinació "final" sobre la DUI. "Aquesta decisió col·lectiva haurà de ser implementada pel Parlament activant formalment els efectes de la declaració d'independència i, si s'escau, també pels ajuntaments. D'aquesta manera, la solidesa de la decisió de culminar la independència de Catalunya serà major i permetrà defensar-la de forma conjunta per tots els actors implicats. La llibertat de Catalunya la guanyarem amb un gran desbordament democràtic", insisteix el text.
Una de les idees que apareixen en la ponència és que el Govern assumeixi el discurs -i l'estratègia- de la confrontació. Es tracta d'una idea que, en el congrés de dissabte, va verbalitzar l'exconseller Toni Comín, i que Borràs va defensar a l'hora de reclamar més "ambició nacional" a l'executiu de coalició format per ERC i Junts. "No es podria entendre un procés d’independència en què el govern que l'ha de liderar des de l'interior no mantingui una actitud partidària de la confrontació. Per això les institucions han d'assumir el seu rol en aquest procés; que tot el que hagin de fer en la gestió de l'autonomia no esdevingui un obstacle en el camí cap a la independència", remarca el text. Cada conselleria presentarà un pla per "allunyar-se de l'Estat".