07
de juny
del
2022
Actualitzat
el
08
de juny
a les
19:16h
El cinquè aniversari de l'1-O ha de ser un "punt d'inflexió" per al procés català. Aquesta és una de les idees nuclears de la ponència política del partit de cara a la segona part del congrés, que es farà a mitjans de juliol a L'Hospitalet de Llobregat. Segons el text enviat a la militància, al qual ha tingut accés NacióDigital, els cinc anys del referèndum han de servir per encetar una nova etapa en la qual ja no es pot centrar l'estratègia en base a la mesa de negociació amb l'Estat promoguda per ERC. "Després de cinc anys en què s'ha donat una oportunitat sincera al diàleg, és hora de reprendre el fil de l'1-O i de la culminació de la independència", assegura la ponència, en la qual, al mateix temps, s'esquiva posar terminis a la DUI davant la rellevància de la decisió, que només es pot prendre de manera consensuada -manté el text- entre tots els actors.
La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el tàndem que ha agafat el relleu de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez a la presidència i a la secretaria general, sosté que a partir de la tardor d'aquest any ha d'arrencar la "segona volta" de l'1-O. Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb o sense permís de Londres-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos", remarca la ponència. El seu coordinador ha estat Aleix Sarri, responsable d'internacional de l'executiva, i hi han participat Joan Canadell, Francesc de Dalmases, Mònica Sales, Josep Rull i Míriam Nogueras.
Un dels horitzons temporals que es posa el partit és el debat de política general d'aquest any, a partir del qual s'hi defensen dues iniciatives. La primera, que les conselleries defineixin accions concretes que promoguin la "desconnexió" amb l'Estat. La segona és aquesta: "Presentar una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència". "En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació", remarca el text, en la línia de la probable consulta a la militància sobre la continuïtat dins l'executiu que va verbalitzar fa tan sols unes setmanes Borràs a Catalunya Ràdio.
Cap al final de la ponència, en concret, s'aporten quatre elements que Junts considera clau per procedir a la declaració de la independència i mantenir-la en el temps. Són aquests: mobilització social "disposada a ser permanent"; entesa entre els actors polítics sobre la "no-voluntat" de l'Estat a negociar un referèndum pactat d'autodeterminació; la preparació de les estructures institucionals, polítiques i socials; i un "cert" nivell de suport internacional al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "La confirmació de la declaració d’independència és una decisió que interpel·la tot el país ja que els dies i setmanes previs i posteriors a ella, requeriran un esforç extraordinari de tots els actors institucionals, polítics i socials implicats en l'assoliment d'un estat català independent", indica el text. En la primera part del congrés, celebrada aquest dissabte a Argelers, Borràs va defensar "recomençar" en procés en l'estrena com a presidenta.
Per tal d'arribar a aquest moment decisiu amb garanties, la ponència de Junts estipula que s'ha de posar en marxa una Assemblea de Representants que, liderada per les institucions autonòmiques -el Govern i el Parlament- i les "republicanes" -és a dir, el Consell per la República-, prengui la determinació "final" sobre la DUI. "Aquesta decisió col·lectiva haurà de ser implementada pel Parlament activant formalment els efectes de la declaració d'independència i, si s'escau, també pels ajuntaments. D'aquesta manera, la solidesa de la decisió de culminar la independència de Catalunya serà major i permetrà defensar-la de forma conjunta per tots els actors implicats. La llibertat de Catalunya la guanyarem amb un gran desbordament democràtic", insisteix el text.
Una de les idees que apareixen en la ponència és que el Govern assumeixi el discurs -i l'estratègia- de la confrontació. Es tracta d'una idea que, en el congrés de dissabte, va verbalitzar l'exconseller Toni Comín, i que Borràs va defensar a l'hora de reclamar més "ambició nacional" a l'executiu de coalició format per ERC i Junts. "No es podria entendre un procés d’independència en què el govern que l'ha de liderar des de l'interior no mantingui una actitud partidària de la confrontació. Per això les institucions han d'assumir el seu rol en aquest procés; que tot el que hagin de fer en la gestió de l'autonomia no esdevingui un obstacle en el camí cap a la independència", remarca el text. Cada conselleria presentarà un pla per "allunyar-se de l'Estat".
La formació que lideren Laura Borràs i Jordi Turull, el tàndem que ha agafat el relleu de Carles Puigdemont i de Jordi Sànchez a la presidència i a la secretaria general, sosté que a partir de la tardor d'aquest any ha d'arrencar la "segona volta" de l'1-O. Hi ha tres fets que poden influir en la represa del procés: el segon referèndum a Escòcia -amb o sense permís de Londres-, les decisions de la justícia Europa sobre els exiliats i la situació econòmica a l'Estat. "El fracàs de la via dialogada aboca el país a una segona volta de l'octubre del 2017, com l'única via perquè el poble català pugui gaudir en plenitud dels seus drets, llibertats i recursos", remarca la ponència. El seu coordinador ha estat Aleix Sarri, responsable d'internacional de l'executiva, i hi han participat Joan Canadell, Francesc de Dalmases, Mònica Sales, Josep Rull i Míriam Nogueras.
Un dels horitzons temporals que es posa el partit és el debat de política general d'aquest any, a partir del qual s'hi defensen dues iniciatives. La primera, que les conselleries defineixin accions concretes que promoguin la "desconnexió" amb l'Estat. La segona és aquesta: "Presentar una sèrie de propostes destinades a preparar la culminació del procés d'independència". "En cas que no s'assoleixi un acord satisfactori amb la resta de partits independentistes, i tenint en compte el balanç de l'acord de Govern, Junts plantejarà a les seves bases les iniciatives adequades a tal situació", remarca el text, en la línia de la probable consulta a la militància sobre la continuïtat dins l'executiu que va verbalitzar fa tan sols unes setmanes Borràs a Catalunya Ràdio.
Cap al final de la ponència, en concret, s'aporten quatre elements que Junts considera clau per procedir a la declaració de la independència i mantenir-la en el temps. Són aquests: mobilització social "disposada a ser permanent"; entesa entre els actors polítics sobre la "no-voluntat" de l'Estat a negociar un referèndum pactat d'autodeterminació; la preparació de les estructures institucionals, polítiques i socials; i un "cert" nivell de suport internacional al dret de Catalunya a l'autodeterminació. "La confirmació de la declaració d’independència és una decisió que interpel·la tot el país ja que els dies i setmanes previs i posteriors a ella, requeriran un esforç extraordinari de tots els actors institucionals, polítics i socials implicats en l'assoliment d'un estat català independent", indica el text. En la primera part del congrés, celebrada aquest dissabte a Argelers, Borràs va defensar "recomençar" en procés en l'estrena com a presidenta.
Per tal d'arribar a aquest moment decisiu amb garanties, la ponència de Junts estipula que s'ha de posar en marxa una Assemblea de Representants que, liderada per les institucions autonòmiques -el Govern i el Parlament- i les "republicanes" -és a dir, el Consell per la República-, prengui la determinació "final" sobre la DUI. "Aquesta decisió col·lectiva haurà de ser implementada pel Parlament activant formalment els efectes de la declaració d'independència i, si s'escau, també pels ajuntaments. D'aquesta manera, la solidesa de la decisió de culminar la independència de Catalunya serà major i permetrà defensar-la de forma conjunta per tots els actors implicats. La llibertat de Catalunya la guanyarem amb un gran desbordament democràtic", insisteix el text.
Una de les idees que apareixen en la ponència és que el Govern assumeixi el discurs -i l'estratègia- de la confrontació. Es tracta d'una idea que, en el congrés de dissabte, va verbalitzar l'exconseller Toni Comín, i que Borràs va defensar a l'hora de reclamar més "ambició nacional" a l'executiu de coalició format per ERC i Junts. "No es podria entendre un procés d’independència en què el govern que l'ha de liderar des de l'interior no mantingui una actitud partidària de la confrontació. Per això les institucions han d'assumir el seu rol en aquest procés; que tot el que hagin de fer en la gestió de l'autonomia no esdevingui un obstacle en el camí cap a la independència", remarca el text. Cada conselleria presentarà un pla per "allunyar-se de l'Estat".