PASQUA

Què és la segona Pasqua i per què la celebrem a Catalunya?

La festa té diversos rerefons, un clarament religiós i un altre que té a veure amb el món de la pagesia

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya | 5 de juny de 2022 a les 18:50 |
L'aplec de la festa dels Xatos a Rubí, típica de la segona Pasqua | Localpres
Enguany, la segona Pasqua cau el dilluns 6 de juny. És una festa molt arrelada a Catalunya, però que fins ara se celebrava de manera desigual arreu del país. Era una festivitat d'elecció municipal, algunes localitats feien festa i altres no. Barcelona, per exemple, era una de les ciutats on tradicionalment sí que es feia. Una de les novetats principals del calendari laboral del 2022 és que la segona Pasqua d’enguany serà festiu a tot Catalunya.

Sabem, però, què és la segona Pasqua i per què la celebrem al país? Hi ha dues teories. Una, defensa que el seu origen és religiós i que commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. L'altra, té a veure amb el cicle natural de l'agricultura i dona gràcies per la collita d'aquesta època de l'any.  


L'origen religiós de la segona Pasqua 


La segona Pasqua rep noms molt diferents depenent de la zona del país i, també, de la persona i la tradició de la seva família. Malgrat això, els noms més comuns per referir-se a la festivitat són: Pasqua de Pentecost o  segona Pasqua. L'origen de tots dos mots prové de la comparació amb la Pasqua Florida del 9 d'abril, considerada la festivitat principal. Així i tot, com la celebració arriba 50 dies després del Diumenge de Resurrecció, d’aquí venen altres mots com Pentecostès, d’origen grec, i Cinquagesma, que té arrel llatina. En ambdós casos, es tradueixen per "el cinquantè dia". 


En la versió religiosa de la festivitat es commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons les sagrades escriptures, 50 dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant dels seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i per això l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió de diverses llengües.

L'origen pagès de la segona Pasqua 


També es creu que el rerefons històric de la celebració és més antic i es basa en una festa agrària en què, primitivament, es donava les gràcies per la collita. Llavors se li deia Pasqua Granada. En el cicle natural de l’agricultura, la festa de la Pasqua Granada s’emmarca dins el conjunt de festes primaverals que representen els tres processos de la flora: la verdor (festa de Rams), la floració (Pasqua Florida) i la fructificació (Pasqua Granada). L'última festivitat natural, el seu cicle i tempo, que venen marcats per la primera lluna plena de primavera, està encaminada a celebrar l’adveniment de l’estiu i les seves calors.

S’anomena Pasqua Granada perquè els fruits han granat, madurat i ja s’han desenvolupat, i concretament perquè els cereals ja han produït gra. De fet, antigament es coneixia com a Pasqua dels Fruits i era una festa que commemorava que els camps ja eren plens, la fi de la collita i l’ofrena dels primers fruits a l’espai sagrat, fos temple o església.

Altres origens fora de casa



Els jueus també celebren la segona Pasqua, però ells li diuen el Xavuot, que literalment vol dir "festa de les setmanes". Aquesta celebració commemora, segons la tradició rabínica, el lliurament de Déu a Moisès de la Torà, les taules de la llei que són base i fonament del judaisme. El Xavuot és la segona de les tres grans festes de pelegrinatge dels jueus i, també com a Catalunya, té un significat agrícola: correspon a l'època de l'any en què —a Israel en particular i a l'hemisferi nord en general— es recullen els primers fruits. És per això que la festivitat també s'anomena la Festa de les Primícies. Antigament, al Temple de Jerusalem es duien les primícies com a ofrena per donar les gràcies per la collita.

 

 Els aplecs d'aquesta època de l'any  



En el calendari festiu de Catalunya, la segona Pasqua és una festa en què proliferen els aplecs. Es fa, per exemple, l’aplec dels francesos a Sant Aniol d’Aguja, el del coral a Prats de Molló i la festa dels xatos a Rubí. Per aquestes dates, també és festa major a Sant Feliu de Pallerols, coneguda popularment pel "mata-degolla", el ball de cavallets que s’hi fa. A Barcelona  hi perviu la festa dels Cors Muts, una tradició en què diverses agrupacions corals surten en cercavila. Se celebra al Raval i al Poble-sec, però sobretot es fa al barri de la Barceloneta, on els participants surten en colles a fer gresca vestits amb roba cridanera, collarets i barrets i porten instruments com ara rems, destrals i forquilles d’una mida exageradament gran.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació