Puigdemont carrega contra l'Estat «corrupte» en l'adeu de la presidència de Junts

El dirigent independentista reivindica l'exili, reclama assumir el "principi de realitat" en el diàleg i acusa Espanya de voler convertir el català en una "llengua domèstica" a través d'una justícia "equiparable a Vox"

La direcció sortint de Junts, amb Puigdemont i Sànchez al capdavant.
La direcció sortint de Junts, amb Puigdemont i Sànchez al capdavant. | Junts
04 de juny del 2022
Actualitzat a les 15:03h
L'espai Jean Carrère d'Argelers acull aquest dissabte la primera jornada del congrés de Junts, que servirà per escollir la nova direcció encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull. Agafen el relleu de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, que han aprofitat la jornada matinal per acomiadar-se del càrrec. L'expresident de la Generalitat ha protagonitzat una intervenció especialment dura contra totes les estructures de l'Estat, especialment del govern espanyol, del rei Felip VI i de la justícia. En el cas de la Moncloa, l'ha acusat de "corrupció política, econòmica i moral que no es veurà mai perseguida" per evitar complir amb els compromisos amb Catalunya "fins que els catalans votin Salvador Illa". L'essència del discurs de l'expresident s'ha basat en què l'Estat aplica la tàctica de l'a por ellosa l'hora de relacionar-se amb la Generalitat, també amb la llengua. El to de Puigdemont ha estat dur, tens, fins i tot irat, en bona part del discurs de comiat del lideratge del partit que va contribuir a fundar el 2020.


Des del primer moment, de fet, l'expresident de la Generalitat ha fet aixecar els congregats de les cadires, perquè ha volgut subratllar la situació "anormal" que es viu arran de l'existència de l'exili. Sense citar-lo, s'ha referit a Gabriel Rufián, que fa una setmana va criticar Jaume Asens, dels comuns, per visitar Waterloo. "Mentre la situació sigui anormal, és normal visitar l'exili. També és normal anar a Ginebra a veure Marta Rovira i Anna Gabriel", ha radiografiat el dirigent independentista, molt aplaudit durant tot el discurs, el qual se li ha escapat un "collons, ja està bé" en direcció al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, quan insistia en les xifres sobre els incompliments pressupostaris de l'Estat cap a Catalunya, que s'han cronificat si es tenen en compte les dades que facilita, precisament, el ministeri de Transports.

Els retrets a ERC han estat implícits, però no per això menys contudents. Ha reclamat assumir el "principi de realitat" del context "anormal" que viu la política catalana des del 2017, i ha indicat que es pot interpretar el diàleg com una aposta de "pacificació" que només pensi en el "benestar" dels quadres d'un partit que se'n pugui "beneficiar". Des que va anar a l'exili, Puigdemont ha vist com la bretxa oberta amb el líder dels republicans, Oriol Junqueras, s'ha anat eixamplant progressivament, tenint en compte que quan van coincidir al Govern en la legislatura del referèndum tampoc van congeniar. Puigdemont desconfia de l'estratègia d'ERC i, de fet, el Consell per la República la dona per liquidada mentre aposta obertament per la confrontació amb l'Estat.

Una de les carpetes que, precisament, han generat més ferides en les últimes setmanes amb la justícia i l'Estat és el cas del català. "El volen reduir a una llengua domèstica", ha apuntat Puigdemont, que va ser decisiu a l'hora de frenar el suport de Junts a la primera versió de l'acord per la proposició de llei sobre la llengua al Parlament prèviament pactada amb ERC, els comuns i el PSC. Junts va promoure un decret llei que el Govern va aprovar dilluns i que, en teoria, ha de servir per esquivar la sentència del 25% imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Els jutges són equiparables al grup parlamentari de Vox", ha resumit l'expresident, que ha assenyalat l'existència d'un "assetjament" als catalanoparlants "com en els pitjors temps".

Abans de Puigdemont, l'encarregat de dirigir-se a la militància ha estat Sànchez, que ha definit el diàleg que propugna ERC en els termes actuals pot ser equiparable a una "humiliació continuada"per l'espionatge a dirigents independentistes i per la manca de compliment de les inversions pactades en els pressupostos generals de l'Estat aprovats pels republicans. També ha situat dues prioritats com a partit: tornar a la mobilització del 2017 i combinar-ho amb l'exercici de les responsabilitats institucionals.

La nova direcció tindrà Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general gràcies a un pacte de repartiment al 50% de l'executiva. Els quatre vicepresidents seran Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Josep Rius i Anna Erra. Els dos primers són d'estricta confiança de la presidenta del Parlament, que en la negociació que va derivar en l'acord va donar molta importància al fet de disposar de poder executiu. El secretari d'organització serà David Torrents, regidor a Badalona i també escollit per Borràs, mentre que la secretària de finances serà Teresa Pallarès, candidata a l'alcaldia de Reus i que en l'anterior executiva ja ocupava el mateix càrrec.

La resta de noms són aquests: Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i responsable d'estratègies contra el lawfare; Damià Calvet, president del Port de Barcelona i responsable de les sectorials; Joan Canadell, diputat i encarregat del suport a l'emprenedoria; Cristina Casol, diputada i responsable de repoblament i arrelament; Montserrat Caupena, encarregada dels actes; la consellera Violant Cervera, secretaria de ciutadania i immigració; Jordi Fàbrega, diputat i responsable de polítiques de salut; Glòria Freixa, diputada i secretaria de polítiques d'habitatge; la consellera Gemma Geis, encarregada de recerca; Montserrat Girbau, encarregada dels afiliats; el conseller Jaume Giró, secretari d'impuls de l'economia; Marta Madrenas, diputada, alcaldessa de Girona i secretària de desenvolupament comunitari; Toni Morral, delegat del Govern a Barcelona i encarregat d'àrea metropolitana i pluralitat ideològica; Míríam Nogueras, cap de files a Madrid i coordinadora de les cambres parlamentàries; David Saldoni, adjunt a la secretaria general i encarregat de política municipal; Mònica Sales, portaveu parlamentària i secretària d'estudis i formació; Miquel Sàmper, exconseller i responsable de polítiques de seguretat; Aleix Sarri, secretari d'internacional; Ester Vallès, diputada i encarregada de polítiques animalistes; i Salvador Vergés, diputat i secretari de pagesia, pesca i energies renovables.