Eleccions andaluses

Entre el «nou» PP de Feijóo i el perill de patacada del PSOE: què s'hi juguen els partits a Andalusia

Els andalusos resoldran el 19 de juny moltes incògnites de la política espanyola, amb el paper protagonista de Vox i els límits del projecte de Yolanda Díaz com a elements clau dels comicis en clau estatal

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 4 de juny de 2022 a les 10:30 |
Feijóo i Moreno a Sevilla, en el darrer congrés del PP | Europa Press
El 19 de juny Andalusia anirà a les urnes. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, va avançar uns mesos les eleccions, de manera molt calculada i pensant en l'estratègia que pot beneficiar el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo. El dirigent gallec, ara al capdavant del PP, no se la jugava a Castella i Lleó com sí que li va passar a Pablo Casado, el seu antecessor.  És a Andalusia on està en joc la seva posició en les enquestes, que li comencen a ser favorables, l'erosió de l'executiu de Pedro Sánchez, la capacitat de tracció de l'esquerra a l'esquerra del PSOE i el nivell de l'ascens de Vox.

Hi ha nervis a tots els despatxos del poder. Tots els actors de la política espanyola són conscients del que està en joc. L'electoralisme ja ni es dissimula. El consell de ministres de dimarts va aprovar un PERTE d'economia social i cures de 800 milions d'euros, a més d'un programa d'ocupació centrat exclusivament en Andalusia per 50 milions. La Junta, per la seva part, porta setmanes amb anuncis de mesures a tota mena de sectors, des de bonificacions a pagesos i pescadors per l'augment de preus, a l'increment de sou als professors d'escoles públiques i concertades. Un anunci aquest que va coincidir amb el de la convocatòria electoral. Això és el que es juguen les principals formacions polítiques.


PP: aplanar el camí a la Moncloa


El PP té a tocar la victòria. El 2019 va obtenir 26 escons, que sumats als de Ciutadans i Vox -que va quedar fora de l'executiu- li van donar la presidència. Ara cap enquesta qüestiona que arribarà primer. El termòmetre del triomf el donarà si els populars superen la suma de les esquerres. En aquest cas, només li caldria l'abstenció de Vox. Per això, hauria d'arribar a uns 45 escons, xifra que ja li atorguen alguns sondejos. Moreno ha governat la Junta intentant evitar mesures molt ideologitzades, tot i les reduccions fiscals i retallades en serveis sanitaris. També ha hagut de fer concessions a l'extrema dreta, com ha passat en subvencions a entitats antiavortament. Però el líder andalús ha imprimit una imatge conciliadora allunyada de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso. I ha format amb Feijóo una aliança que és el nucli dur de Génova.

  
Si Moreno ho assoleix, donarà impuls a un Feijóo que segueix una estratègia caracteritzada per no córrer riscos i aparentar serenor i centralitat. Una línia amb la qual espera reforçar-se com a alternativa a Sánchez. Però la moderació gallega té molt de construcció i, a més, Feijóo no oblida la franja on competeix amb Vox. Potser això expliqui les seves declaracions d'aquesta setmana parlant d'apartheid lingüístic a Catalunya. Feijóo voldrà mantenir el rumb, però si, com a Castella i Lleó, ha de governar amb Vox, notarà el desgast.   


Sánchez intenta evitar el desastre


Sánchez ha estat a Andalusia aquests primers dies de campanya. Sap que les expectatives i la moral del PSOE del sud estan baixos. Als socialistes se'ls nota que han perdut el poder que van atresorar durant uns llarguíssims quaranta anys. No era un govern, era un règim que es va anar desgastant. Sánchez va poder desfer-se de la seva enemiga interna, Susana Díaz. Però Juan Espadas, l'exalcalde de Sevilla per qui va apostar, no despunta. El PSOE no supera la imatge d'un partit amb excés de despatx oficial i manca de vigor. El president espanyol s'abocarà per evitar que la que havia estat plaça forta socialista esdevingui ara un feu del PP. La pèrdua durant molts anys d'Andalusia per part del PSOE és la fotografia d'un canvi d'època.   

Una esquerra de nou dividida


Les eleccions andaluses arriben mentre Yolanda Díaz culmina el seu nou projecte polític. De fet, la coalició Per Andalusia (Unides Podem, IU, Equo, Aliança Verda, Iniciativa pel Poble Andalús i Més País) és un primer assaig per a Díaz, que encara no ha tingut prou temps per solidificar la seva proposta. Inmaculada Nieto, procedent d'IU, és la candidata. 

Les tensions internes a Podem -ben visibles també al si del govern de coalició- no ajuden. En l'esquerra radical, però, sempre hi ha espai per a noves sigles. Teresa Rodríguez, exlíder de Podem a Andalusia i membre d'Anticapitalistes, que va abandonar la formació, es presenta amb la llista Endavant Andalusia, que a les enquestes apareix amb possibilitats d'obtenir algun escó.  

Vox, a punt de doblar


El partit ultra va obtenir 11 escons el 2018. Va ser la carta de presentació de l'extrema dreta, un bon resultat que ara podria fins i tot doblar. Macarena Olona, una de les veus més agressives de la formació, és la candidata a la Junta. Carismàtica i vehement, el seu objectiu, a banda de pujar, és de condicionar Moreno, fent impossible la seva presidència si no claudica davant Vox. Si les esquerres sumen un escó més que el PP, Olona haurà guanyat aquestes eleccions i podrà exigir ser al nou govern, capgirant els plans de Feijóo. No es pot esperar que moderi gaire el seu discurs. 

Per últim, queda un Ciutadans que torna a estar representat per Juan Marín, que pot veure com el seu grup perd quasi tots els seus 21 escons. Però si n'obté 1 o 2, pot ajudar Moreno a evitar Vox. S'hi juguen la desaparició.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació