04
de juny
del
2022
El Consell Europeu celebrat dimarts va servir per protagonitzar un nou gir a la política de sancions de la Unió Europea (UE) contra Rússia per la seva invasió d'Ucraïna -de la qual ara se celebren els primers cent dies- i els crims de guerra perpetrats per l'exèrcit de Vladimir Putin. Els líders europeus van arribar finalment a un acord per executar un embargament contra el petroli rus, una decisió demolidora per a l'economia de Moscou, però que també suposa un cost enorme per als països europeus.
El veto del règim hongarès de Viktor Orban, contrari a la sanció, va ser salvat amb la decisió de preservar una via de transport del cru, l'oleoducte Druzhba, que condueix petroli fins a Hongria, Eslovàquia i la República Txeca. Aquesta concessió a Budapest redueix l'embargament a un 90%, xifra que continua sent una llosa sobre el pulmó econòmic rus. A Brussel·les no s'amaga el nerviosisme davant una situació que inclou moltes incerteses, començant per la capacitat de resistència de totes les parts en conflicte. Què pot passar a partir d'ara? Aquests són alguns dels impactes que es produiran en els propers mesos.
Les xifres de la dependència
Rússia és el tercer país productor de petroli del planeta, darrera dels Estats Units i l'Aràbia Saudita. Produeix 10,7 milions de barrils diaris. El 45% l'exporta, segons dades de l'administració nord-americana. La UE rep de Rússia un 27% del petroli que consumeix, segons dades d'Eurostat. L'embargament afecta de ple les importacions de petroli que arriben en vaixell, el que suposa aproximadament un 70% del total.
Amb anterioritat al cru, es va decidir embargar el carbó, l'abril passat, en el cinquè paquet de sancions. La decisió es farà efectiva a partir de l'agost. L'impacte, en aquest cas, es preveu molt menor. Si se sumen totes les importacions de fòssils i de gas, el cost de les importacions energètiques russes el 2021 ha estat de 108.000 milions de dòlars.
Els EUA pateixen menys
Els Estats Units ja van decidir fa mesos posar fi a la importació de petroli rus. Però, és clar, la situació nord-americana i l'europea no tenen res a veure. Els EUA només importaven un 8% de petroli provinent de Rússia. Aquesta és una dada que s'ha de tenir sempre present per entendre algunes coses a l'hora d'avaluar les diferents posicions sobre les sancions a Moscu. Pels Estats Units, el cost econòmic del càstig a l'economia russa és molt menor. Alguns analistes han cridat l'atenció sobre el fet que la UE deixi de finançar indirectament la invasió russa té la seva creu: contribuir a omplir les butxaques de les grans companyies de fracking dels EUA, per no parlar de les relacions perilloses que, a ulls d'Occident, implica repensar els vincles amb països com l'Iran.
La benzina, fregant el rècord
Un efecte immediat de la decisió de la UE ha estat l'increment del preu del barril, que ja s'ha situat en els 124 dòlars. Molts analistes donen per fet que el preu escalarà fins als 150 dòlars per barril. El mes de març el Brent va arribar als 129 dòlars, una xifra rècord, just immediatament després de l'inici de l'ofensiva russa contra Ucraïna. Com es tradueix això en la vida quotidiana? Pel que fa al preu de la benzina a l'estat espanyol, dimarts d'aquesta setmana havia aribat als 2 euros per litre, 18 cèntims més que a l'abril passat. Pel que fa al dièsel, el preu és d'1,87 euros, que suposa cinc cèntims més. Cal recordar que el preu del gasoil s'ha incrementat a l'estat espanyol des de l'inici de la guerra fins a un 24,7%.
I això que el subministrament de petroli a l'estat espanyol està molt més diversificat que en la majoria de països europeus. Només una dada: l'any 2021, Espanya va importar prop de 60 milions de tones de petroli de més vint estats i 3,6 milions de tones d'hidrocarburs de Rússia, xifra que inclou petroli i els seus derivats.
Menys creixement
L'augment de la inflació i la pèrdua de pes dels PIB europeus seran conseqüències immediates de l'embargament. Segons el Banc d'Espanya, si es produís un embargament complet del petroli rus i de la resta de fons energètiques, inclòs el gas, l'efecte sobre el PIB espanyol seria d'una rebaixa d'1,4 punts. En aquest escenari, les previsions més optimistes de recuperar els nivells de creixement anteriors a la pandèmia entrat el 2023 potser haurien de ser reavaluades. El Banc d'Espanya preveia aquesta setmana un increment de la inflació de gairebé 1,8 punts en el primer any. Si es produís un veto total al comerç energètic rus, la inflació podria pujar fins un 2,4%. Els efectes de les sancions sobre l'economia espanyola pel que fa a dependència energètica són menors, segons l'organisme estatal. El notaran especialment, això sí, sectors com el farmacèutic i l'alimentació.
Atrevir-se amb el gas?
L'altra gran arma a utilitzar per la UE és procedir a embargar el gas de Rússia, una sanció que està damunt la taula i que podria ser demolidora per Moscou. Alhora, però, tindria uns efectes directes sobre l'economia de molts estats europeus. Alemanya, en primer lloc, ja que és el primer client rus, rebent prop del 20% de les exportacions de gas rus. L'impacte sobre la producció industrial alemanya seria directe i alguns experts han advertit del risc que correria la producció d'acer, una de les bases de la indústria del país, i l'economia -i la calefacció- de les famílies alemanyes, amb efecte en bona part de les economies europees.
Com en altres vessants de l'actual crisi, els Estats Units apareixen com a beneficiaris dels problemes energètics europeus. Washington ja ha ofert exportar gas natural liquat (GNL) als seus socis de la UE i, de fet, n'ha incrementat la producció des del febrer, però aquesta substitució no és fàcil, segons els economistes, ja que el GNL ha de ser transportat en vaixells i suposa un cost considerable.
El veto del règim hongarès de Viktor Orban, contrari a la sanció, va ser salvat amb la decisió de preservar una via de transport del cru, l'oleoducte Druzhba, que condueix petroli fins a Hongria, Eslovàquia i la República Txeca. Aquesta concessió a Budapest redueix l'embargament a un 90%, xifra que continua sent una llosa sobre el pulmó econòmic rus. A Brussel·les no s'amaga el nerviosisme davant una situació que inclou moltes incerteses, començant per la capacitat de resistència de totes les parts en conflicte. Què pot passar a partir d'ara? Aquests són alguns dels impactes que es produiran en els propers mesos.
Les xifres de la dependència
Rússia és el tercer país productor de petroli del planeta, darrera dels Estats Units i l'Aràbia Saudita. Produeix 10,7 milions de barrils diaris. El 45% l'exporta, segons dades de l'administració nord-americana. La UE rep de Rússia un 27% del petroli que consumeix, segons dades d'Eurostat. L'embargament afecta de ple les importacions de petroli que arriben en vaixell, el que suposa aproximadament un 70% del total.
Amb anterioritat al cru, es va decidir embargar el carbó, l'abril passat, en el cinquè paquet de sancions. La decisió es farà efectiva a partir de l'agost. L'impacte, en aquest cas, es preveu molt menor. Si se sumen totes les importacions de fòssils i de gas, el cost de les importacions energètiques russes el 2021 ha estat de 108.000 milions de dòlars.
Els EUA pateixen menys
Els Estats Units ja van decidir fa mesos posar fi a la importació de petroli rus. Però, és clar, la situació nord-americana i l'europea no tenen res a veure. Els EUA només importaven un 8% de petroli provinent de Rússia. Aquesta és una dada que s'ha de tenir sempre present per entendre algunes coses a l'hora d'avaluar les diferents posicions sobre les sancions a Moscu. Pels Estats Units, el cost econòmic del càstig a l'economia russa és molt menor. Alguns analistes han cridat l'atenció sobre el fet que la UE deixi de finançar indirectament la invasió russa té la seva creu: contribuir a omplir les butxaques de les grans companyies de fracking dels EUA, per no parlar de les relacions perilloses que, a ulls d'Occident, implica repensar els vincles amb països com l'Iran.
La benzina, fregant el rècord
Un efecte immediat de la decisió de la UE ha estat l'increment del preu del barril, que ja s'ha situat en els 124 dòlars. Molts analistes donen per fet que el preu escalarà fins als 150 dòlars per barril. El mes de març el Brent va arribar als 129 dòlars, una xifra rècord, just immediatament després de l'inici de l'ofensiva russa contra Ucraïna. Com es tradueix això en la vida quotidiana? Pel que fa al preu de la benzina a l'estat espanyol, dimarts d'aquesta setmana havia aribat als 2 euros per litre, 18 cèntims més que a l'abril passat. Pel que fa al dièsel, el preu és d'1,87 euros, que suposa cinc cèntims més. Cal recordar que el preu del gasoil s'ha incrementat a l'estat espanyol des de l'inici de la guerra fins a un 24,7%.
I això que el subministrament de petroli a l'estat espanyol està molt més diversificat que en la majoria de països europeus. Només una dada: l'any 2021, Espanya va importar prop de 60 milions de tones de petroli de més vint estats i 3,6 milions de tones d'hidrocarburs de Rússia, xifra que inclou petroli i els seus derivats.
Menys creixement
L'augment de la inflació i la pèrdua de pes dels PIB europeus seran conseqüències immediates de l'embargament. Segons el Banc d'Espanya, si es produís un embargament complet del petroli rus i de la resta de fons energètiques, inclòs el gas, l'efecte sobre el PIB espanyol seria d'una rebaixa d'1,4 punts. En aquest escenari, les previsions més optimistes de recuperar els nivells de creixement anteriors a la pandèmia entrat el 2023 potser haurien de ser reavaluades. El Banc d'Espanya preveia aquesta setmana un increment de la inflació de gairebé 1,8 punts en el primer any. Si es produís un veto total al comerç energètic rus, la inflació podria pujar fins un 2,4%. Els efectes de les sancions sobre l'economia espanyola pel que fa a dependència energètica són menors, segons l'organisme estatal. El notaran especialment, això sí, sectors com el farmacèutic i l'alimentació.
Atrevir-se amb el gas?
L'altra gran arma a utilitzar per la UE és procedir a embargar el gas de Rússia, una sanció que està damunt la taula i que podria ser demolidora per Moscou. Alhora, però, tindria uns efectes directes sobre l'economia de molts estats europeus. Alemanya, en primer lloc, ja que és el primer client rus, rebent prop del 20% de les exportacions de gas rus. L'impacte sobre la producció industrial alemanya seria directe i alguns experts han advertit del risc que correria la producció d'acer, una de les bases de la indústria del país, i l'economia -i la calefacció- de les famílies alemanyes, amb efecte en bona part de les economies europees.
Com en altres vessants de l'actual crisi, els Estats Units apareixen com a beneficiaris dels problemes energètics europeus. Washington ja ha ofert exportar gas natural liquat (GNL) als seus socis de la UE i, de fet, n'ha incrementat la producció des del febrer, però aquesta substitució no és fàcil, segons els economistes, ja que el GNL ha de ser transportat en vaixells i suposa un cost considerable.