1 de 10
Infraestructures

Puigneró rebutja una bilateral amb l'Estat per l'execució pressupostària fins que no s'aclareixi l'espionatge

"En cap cas hi haurà una cita per abordar aquesta qüestió fins que no hi hagi les dimissions pertinents", assegura el vicepresident després d'una carta de la ministra Isabel Rodríguez amb una proposta de trobada

Reunió del Govern del 31 de maig del 2022. | Govern
per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 3 de juny de 2022 a les 17:50 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El vicepresident Jordi Puigneró ha assenyalat aquest divendres que no es produirà cap reunió bilateral amb el govern espanyol per abordar l'execució pressupostària a Catalunya fins que s'aclareixin les "responsabilitats" i es produeixin "dimissions" pel cas d'espionatge als dirigents independentistes. Aquesta ha estat la resposta oficial del Govern a la proposta de la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, de reunir la comissió bilateral d'infraestructures per abordar els incompliments de l'Estat, que només ha executat un terç de les inversions previstes. Rodríguez ha plantejat la trobada en una carta a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que al seu torn s'hi va dirigir fa uns dies, també per missiva, per demanar explicacions per la manca d'inversió.

"Les relacions estan congelades a nivell polític. En aquest format, la reunió no es produirà. Hi ha d'haver expliacions i dimissions com a conseqüència de l'espionatge", ha apuntat Puigneró. "Si hi ha un altre format de caràcter tècnic, com ara la subcomissió d'infraestructures, és evident que es podrà tractar. Però no hi haurà cap reunió amb consellers per abordar aquest tema", ha assenyalat el vicepresident. La relació entre la Generalitat i la Moncloa està congelada des de mitjans d'abril, quan va esclatar el Catalangate. Les explicacions que ha traslladat Pedro Sánchez no han convençut el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la situació s'ha agreujat arran dels incompliments que evidencien les dades del mateix govern espanyol.


L'executiu estatal va acordar, per aconseguir el suport d'ERC als comptes, inversions per valor de 2.068,1 milions d'euros a Catalunya, però finalment només n'ha executat 739,8 milions, el 35,8%. A l'altre cantó de la balança, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es queixava que el seu territori tan sols tenia previstos 1.133,9 milions en despesa, malgrat que la factura final s'ha disparat fins als 2.086 milions. De fet, malgrat que la inversió territorialitzada total de l'Estat va augmentar en 638,4 milions, la quantitat que va arribar a Catalunya va caure en 217,4 milions respecte el 2020, mentre que a Madrid creixia en 856,6 milions.


Els altres territoris que han rebut més inversió de l'esperada -tot i que per sota de l'exagerada desviació de Madrid- han estat Castella-la Manxa (+19,8%), La Rioja (+18,2%) i Aragó (+8,6%). En canvi, aquells on l'execució ha estat menys generosa -per bé que no tant com a Catalunya- són Astúries (40,5% del pressupost), Andalusia (41,9%), País Valencià (42,3%) i Cantàbria (50,9%).

Igualment, Catalunya és el tercer territori amb una despesa més baixa per habitant, de tan sols 95,1 euros per català. Només resta per sota Navarra, amb 75,6 euros però essent un territori foral, i el País Valencià, un altre territori històricament perjudicat per l'Estat, amb 92,7 euros invertits per habitant. Són xifres molt llunyanes als 383,7 euros de Múrcia, els 333,9 euros de l'Aragó i els 307,7 euros de Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació