03
de juny
del
2022
Actualitzat
el
06
de juny
a les
10:36h
Els exàmens de la selectivitat no seran bilingües. La conselleria de Recerca i Universitats preveu que les proves de les PAU, que es faran entre el 14 i el 16 de juny -recuperant el format de tres dies prepandèmia-, es continuïn repartint de forma prioritària en català. Només en el cas que se sol·liciti expressament, els qüestionaris seran facilitats en castellà, tot preservant l'anonimat de l'alumne. Tal com ha confirmat NacióDigital, la conselleria encapçalada per Gemma Geis no preveu canvis respecte a la convocatòria del setembre, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarés nul·les, el 6 d'abril passat, part de les instruccions de les PAU del juny del 2021. El tribunal considerava que els exàmens no havien estat repartits en igualtat de condicions en les dues llengües, fet que entenia contrari a respectar els drets constitucionals.
Just fa un any el mateix tribunal va fixar que no es podia prioritzar el català per sobre de la resta de llengües oficials a l'hora de repartir els exàmens. En la convocatòria del juny, el sistema que es va aplicar va ser el de demanar a mà alçada quins alumnes volien fer l'examen en castellà. En la convocatòria del setembre del 2021, després d'un nou requeriment del tribunal, la Generalitat va corregir el procediment: va preguntar la preferència de llengua durant la identificació abans d'accedir a l'aula per evitar que els estudiants es pronunciessin públicament. És el sistema que la conselleria d'Universitats preveu repetir en les PAU d'aquest juny.
El Govern encara aquest nou front lingüístic en ple litigi amb els tribunals per la imposició del 25% de castellà a les aules i el torcebraç obert per l'ús docent del català a les universitats. Tot just aquest dijous la consellera Geis va presentar el Pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari, segons el qual es reclamarà al professorat el C1 de català i la impossibilitat de canviar la llengua establerta en la matrícula. La conselleria d'Universitats té previst tot el dispositiu dels exàmens de la selectivitat, malgrat que no serà fins una setmana abans que n'explicarà públicament tots els detalls.
Amb tot, fonts governamentals coneixedores de com està previst que es desenvolupin les proves confirmen a aquest diari que els qüestionaris no es repartiran de forma sistemàtica en les dues llengües. "No seran bilingües", ratifiquen. "Com ha passat sempre, els que vulguin fer-ho en castellà tindran la prova en aquesta llengua, de la mateixa manera que els que optin pel català. L'any passat va funcionar de manera semblant i el 95% de l'alumnat va fer la prova en català sense cap problema", asseguren. De fet, es tracta d'una dada que Geis va subratllar quan, a principis d'abril, es va fer pública la sentència.
La interpretació que fan des de la conselleria d'Universitats és que la sentència del TSJC "no obliga a repartir els exàmens en català i castellà" sinó que, simplement, exigeix que s'ofereixi la possibilitat de fer-ho en qualsevol de les tres -incloent-hi l'aranès- i es preservi l'anonimat dels estudiants que sol·licitin els enunciats en castellà. La sentència declara nul el paràgraf de les instruccions que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va donar l'any passat, segons el qual s'han de "repartir primer els enunciats d'examen en català i, només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català" i fer constar, a efectes estadístics, quants se'n lliuren en castellà "sense identificar els alumnes".
Prioritzar el català, contrari a drets constitucionals
L'argumentació del tribunal és que aquest protocol, encara que reculli l'anonimat dels estudiants que demanen fer les proves en castellà, és "contrari als articles 14 i 27 de la Constitució", a banda d'"oblidar totalment" la possibilitat d'oferir-los en llengua aranesa. Els citats articles són els que recullen que els ciutadans espanyols "són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre discriminació" per motius de lloc de naixement, raça, sexe, religió i opinió; i el dret a l'educació i la "llibertat d'ensenyament".
Aquesta sentència del TSJC deriva del recurs que va presentar l'Assemblea per una Escola Bilingüe -la mateixa que manté el pols perquè Educació executi el 25% de castellà a les aules- contra les instruccions que es van donar per fer els exàmens de l'any passat. I és que el mateix tribunal ja va reclamar fa tot just un any, a les portes de les PAU, mesures cautelars perquè els enunciats dels exàmens s'oferissin ja d'entrada en totes les llengües oficials, amb l'argument que la definició del català com a llengua pròpia "no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent" d'aquesta llengua en detriment del castellà. Afegia que la redacció de l'enunciat era contrària al dret d'elecció de l'alumne.
"La selectivitat no es toca", va respondre Geis fa un any quan va arribar la primera reclamació del TSJC. En aquell moment, la conselleria va respondre de forma contundent: en un comunicat, va detallar que "sempre" s'ha garantit el dret dels estudiants a triar en quina llengua volen fer l'examen.
Just fa un any el mateix tribunal va fixar que no es podia prioritzar el català per sobre de la resta de llengües oficials a l'hora de repartir els exàmens. En la convocatòria del juny, el sistema que es va aplicar va ser el de demanar a mà alçada quins alumnes volien fer l'examen en castellà. En la convocatòria del setembre del 2021, després d'un nou requeriment del tribunal, la Generalitat va corregir el procediment: va preguntar la preferència de llengua durant la identificació abans d'accedir a l'aula per evitar que els estudiants es pronunciessin públicament. És el sistema que la conselleria d'Universitats preveu repetir en les PAU d'aquest juny.
El Govern encara aquest nou front lingüístic en ple litigi amb els tribunals per la imposició del 25% de castellà a les aules i el torcebraç obert per l'ús docent del català a les universitats. Tot just aquest dijous la consellera Geis va presentar el Pla d'enfortiment de la llengua catalana al sistema universitari, segons el qual es reclamarà al professorat el C1 de català i la impossibilitat de canviar la llengua establerta en la matrícula. La conselleria d'Universitats té previst tot el dispositiu dels exàmens de la selectivitat, malgrat que no serà fins una setmana abans que n'explicarà públicament tots els detalls.
Amb tot, fonts governamentals coneixedores de com està previst que es desenvolupin les proves confirmen a aquest diari que els qüestionaris no es repartiran de forma sistemàtica en les dues llengües. "No seran bilingües", ratifiquen. "Com ha passat sempre, els que vulguin fer-ho en castellà tindran la prova en aquesta llengua, de la mateixa manera que els que optin pel català. L'any passat va funcionar de manera semblant i el 95% de l'alumnat va fer la prova en català sense cap problema", asseguren. De fet, es tracta d'una dada que Geis va subratllar quan, a principis d'abril, es va fer pública la sentència.
La interpretació que fan des de la conselleria d'Universitats és que la sentència del TSJC "no obliga a repartir els exàmens en català i castellà" sinó que, simplement, exigeix que s'ofereixi la possibilitat de fer-ho en qualsevol de les tres -incloent-hi l'aranès- i es preservi l'anonimat dels estudiants que sol·licitin els enunciats en castellà. La sentència declara nul el paràgraf de les instruccions que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va donar l'any passat, segons el qual s'han de "repartir primer els enunciats d'examen en català i, només si algun alumne ho demana, donar-li la versió en castellà i recuperar la versió en català" i fer constar, a efectes estadístics, quants se'n lliuren en castellà "sense identificar els alumnes".
Prioritzar el català, contrari a drets constitucionals
L'argumentació del tribunal és que aquest protocol, encara que reculli l'anonimat dels estudiants que demanen fer les proves en castellà, és "contrari als articles 14 i 27 de la Constitució", a banda d'"oblidar totalment" la possibilitat d'oferir-los en llengua aranesa. Els citats articles són els que recullen que els ciutadans espanyols "són iguals davant la llei, sense que pugui prevaldre discriminació" per motius de lloc de naixement, raça, sexe, religió i opinió; i el dret a l'educació i la "llibertat d'ensenyament".
Aquesta sentència del TSJC deriva del recurs que va presentar l'Assemblea per una Escola Bilingüe -la mateixa que manté el pols perquè Educació executi el 25% de castellà a les aules- contra les instruccions que es van donar per fer els exàmens de l'any passat. I és que el mateix tribunal ja va reclamar fa tot just un any, a les portes de les PAU, mesures cautelars perquè els enunciats dels exàmens s'oferissin ja d'entrada en totes les llengües oficials, amb l'argument que la definició del català com a llengua pròpia "no pot justificar la imposició estatutària de l'ús preferent" d'aquesta llengua en detriment del castellà. Afegia que la redacció de l'enunciat era contrària al dret d'elecció de l'alumne.
"La selectivitat no es toca", va respondre Geis fa un any quan va arribar la primera reclamació del TSJC. En aquell moment, la conselleria va respondre de forma contundent: en un comunicat, va detallar que "sempre" s'ha garantit el dret dels estudiants a triar en quina llengua volen fer l'examen.