06
de juny
del
2022
Actualitzat
el
08
de juny
a les
20:00h
Els incompliments flagrants de l'Estat en inversions a Catalunya han marcat la setmana política. No només pel fet que tan sols va gastar poc més d'un terç d'allò pressupostat sinó també per la comparativa amb Madrid, on va arribar un 85% del previst. Ara bé, les xifres són igualment contundents si es posen en relació, per exemple, amb la inversió en armament militar, la qual va fer miques l'any passat amb molta diferència tots els sostres precedents, fins al punt que va rebre sis cops més recursos de l'Estat per al conjunt d'infraestructures de transport a Catalunya.
La despesa militar va arribar el 2021 fins als 3.906,2 milions, molt per damunt de l'anterior any amb recursos sumats, el 2018, amb 3.276,9 milions. De cara al 2022, però, el govern espanyol ja ha reservat 4.155,6 milions per a aquesta partida, motiu pel qual continuarà augmentant. Per contra, la inversió de l'Estat a Catalunya no ha superat mai els 1.000 milions en un exercici i, de fet, l'any passat va ser aquell amb una quantitat més petita des del 2016, de tan sols 739,8 milions. D'aquesta, la major part es destina a xarxes de transport (carreteres, trens, ports i aeroports), les quals sumen 618,1 milions, una xifra que va ser més de sis vegades inferior a la inversió en armament de l'exèrcit espanyol.
I és que, a diferència del que ocorre cada any amb les inversions a Catalunya, en què l'execució sempre queda per sota d'allò pressupostat, el Ministeri de Defensa gaudeix de màniga ampla exercici rere exercici per acabar obtenint molts més recursos dels aprovats en els comptes. I el 2021 no va ser una excepció sinó tot el contrari, ja que el crèdit inicial de 9.411,9 milions per al departament de Margarita Robles va anar-se disparant progressivament fins als 10.853,1 milions finals, la desviació més gran des del 2015.
I l'excusa de la guerra a Ucraïna no s'hi val, ja que aquesta va començar tot just el febrer del 2022, per bé que, des de llavors, sí que ha esdevingut un argument al·legat per Pedro Sánchez per defensar un major increment de la despesa militar. Només el primer terç de l'any, el govern espanyol ja ha aprovat modificacions de crèdit per augmentar-ne els recursos inicials de 10.155,3 milions fins a 10.986,3 milions, fet que indica que amb tota seguretat Robles acabarà per primer cop gastant més d'11.000 milions d'euros. En tot cas, ja disposa d'un crèdit un 52,9% superior a la despesa feta el 2016 -després d'un procés de contenció des del 2008.
L'execució del pressupost de Defensa d'aquell any va estar marcada per una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que li impedia continuar amb una pràctica habitual dels anys anteriors per la qual el govern espanyol no incloïa als comptes aprovats grans despeses ja compromeses en armament que després sí que incorporava amb modificacions de crèdit, per així esquivar el debat parlamentari. Això havia provocat desviacions de fins a 2.750 milions entre la partida inicial i la finalment gastada, el 2012. Des de llavors, es va haver de matisar aquella mala praxi, malgrat que l'any passat va tornar a ser molt evident l'engruiximent del pressupost per la porta del darrere, durant l'any.
Un dels motius de l'elevada inversió militar i de la desviació pressupostària són els programes especials d'armament (PAE), uns projectes plurianuals iniciats en el govern de José María Aznar i alimentats pels executius posteriors per alimentar la indústria militar espanyola i per renovar el material de l'exèrcit -tot i que després en bona mesura no s'acabi usant-. L'any passat, de fet, s'hi van destinar 2.352,5 milions, el 60% de tota la inversió de Defensa, malgrat que la previsió és que superin els 3.000 milions anuals des del 2023.
De fet, la despesa que van rebre el 2021 els dos projectes més cars dels PAE ja supera tota la inversió de l'Estat destinada a Catalunya. Es tracta de dues aeronaus, l'EF-2000 i l'A400-M, les quals haurien requerit l'any passat de 488,8 milions la primera i 321,5 milions la segona. No és, però, el cost complet de cada programa sinó de l'última anualitat abonada, ja que estan en marxa des del 1998 i 2001, respectivament, i està previst que s'enllesteixin el 2026. En total, hauran costat 11.535,9 milions els EF-2000 i 5.018,9 milions els A400-M.
A banda, el govern espanyol també va gastar l'any passat molts recursos en programes PAE per aconseguir submarins S-80 (300 milions el 2021), helicòpters NH-90 (280,3 milions), fragates F-10 (219,2 milions) i tancs VCR 8x8 (153,3 milions). I malgrat que els anys anteriors s'havien deixat d'impulsar projectes d'aquest estil, des del 2018 se n'han tornat a iniciar de nous. Només el 2021 se n'han encarregat per valor de 3.628 milions, 2.500 dels quals per a un sistema aeri de combat impulsat juntament amb Alemanya i França. Per aquest motiu, les inversions plurianuals en armament s'han disparat de nou des del 2018, després d'anys moderant-se, i ara ja s'han compromès quasi 26.000 milions per a exercicis futurs.
El negoci dels PAE és rodó, ja que l'exèrcit encarrega a mig termini aquest armament tan car i, al mateix temps, les empreses que l'han de fabricar reben també un préstec del govern espanyol a un interès molt baix per poder fer l'elevada inversió requerida, sabent d'antuvi que serà el mateix executiu qui les acabarà comprant, les necessiti o no. Per exemple, l'any passat va aprovar un préstec de 1.208 milions a l'empresa Tess Defence, fins al 2024, perquè construeixi 348 vehicles de combat VCR 8x8.
Els recursos, a més, no surten del Ministeri de Defensa sinó del d'Indústria, Comerç i Turisme, el qual no recuperarà el préstec fins que l'exèrcit no pagui a l'empresa per adquirir l'armament, un cop estigui llest. En total, Robles ha admès recentment que el govern espanyol porta invertits uns 13.000 milions els últims tres anys en nous programes d'armament.
La despesa militar va arribar el 2021 fins als 3.906,2 milions, molt per damunt de l'anterior any amb recursos sumats, el 2018, amb 3.276,9 milions. De cara al 2022, però, el govern espanyol ja ha reservat 4.155,6 milions per a aquesta partida, motiu pel qual continuarà augmentant. Per contra, la inversió de l'Estat a Catalunya no ha superat mai els 1.000 milions en un exercici i, de fet, l'any passat va ser aquell amb una quantitat més petita des del 2016, de tan sols 739,8 milions. D'aquesta, la major part es destina a xarxes de transport (carreteres, trens, ports i aeroports), les quals sumen 618,1 milions, una xifra que va ser més de sis vegades inferior a la inversió en armament de l'exèrcit espanyol.
I és que, a diferència del que ocorre cada any amb les inversions a Catalunya, en què l'execució sempre queda per sota d'allò pressupostat, el Ministeri de Defensa gaudeix de màniga ampla exercici rere exercici per acabar obtenint molts més recursos dels aprovats en els comptes. I el 2021 no va ser una excepció sinó tot el contrari, ja que el crèdit inicial de 9.411,9 milions per al departament de Margarita Robles va anar-se disparant progressivament fins als 10.853,1 milions finals, la desviació més gran des del 2015.
I l'excusa de la guerra a Ucraïna no s'hi val, ja que aquesta va començar tot just el febrer del 2022, per bé que, des de llavors, sí que ha esdevingut un argument al·legat per Pedro Sánchez per defensar un major increment de la despesa militar. Només el primer terç de l'any, el govern espanyol ja ha aprovat modificacions de crèdit per augmentar-ne els recursos inicials de 10.155,3 milions fins a 10.986,3 milions, fet que indica que amb tota seguretat Robles acabarà per primer cop gastant més d'11.000 milions d'euros. En tot cas, ja disposa d'un crèdit un 52,9% superior a la despesa feta el 2016 -després d'un procés de contenció des del 2008.
L'execució del pressupost de Defensa d'aquell any va estar marcada per una sentència del Tribunal Constitucional (TC) que li impedia continuar amb una pràctica habitual dels anys anteriors per la qual el govern espanyol no incloïa als comptes aprovats grans despeses ja compromeses en armament que després sí que incorporava amb modificacions de crèdit, per així esquivar el debat parlamentari. Això havia provocat desviacions de fins a 2.750 milions entre la partida inicial i la finalment gastada, el 2012. Des de llavors, es va haver de matisar aquella mala praxi, malgrat que l'any passat va tornar a ser molt evident l'engruiximent del pressupost per la porta del darrere, durant l'any.
Un dels motius de l'elevada inversió militar i de la desviació pressupostària són els programes especials d'armament (PAE), uns projectes plurianuals iniciats en el govern de José María Aznar i alimentats pels executius posteriors per alimentar la indústria militar espanyola i per renovar el material de l'exèrcit -tot i que després en bona mesura no s'acabi usant-. L'any passat, de fet, s'hi van destinar 2.352,5 milions, el 60% de tota la inversió de Defensa, malgrat que la previsió és que superin els 3.000 milions anuals des del 2023.
De fet, la despesa que van rebre el 2021 els dos projectes més cars dels PAE ja supera tota la inversió de l'Estat destinada a Catalunya. Es tracta de dues aeronaus, l'EF-2000 i l'A400-M, les quals haurien requerit l'any passat de 488,8 milions la primera i 321,5 milions la segona. No és, però, el cost complet de cada programa sinó de l'última anualitat abonada, ja que estan en marxa des del 1998 i 2001, respectivament, i està previst que s'enllesteixin el 2026. En total, hauran costat 11.535,9 milions els EF-2000 i 5.018,9 milions els A400-M.
A banda, el govern espanyol també va gastar l'any passat molts recursos en programes PAE per aconseguir submarins S-80 (300 milions el 2021), helicòpters NH-90 (280,3 milions), fragates F-10 (219,2 milions) i tancs VCR 8x8 (153,3 milions). I malgrat que els anys anteriors s'havien deixat d'impulsar projectes d'aquest estil, des del 2018 se n'han tornat a iniciar de nous. Només el 2021 se n'han encarregat per valor de 3.628 milions, 2.500 dels quals per a un sistema aeri de combat impulsat juntament amb Alemanya i França. Per aquest motiu, les inversions plurianuals en armament s'han disparat de nou des del 2018, després d'anys moderant-se, i ara ja s'han compromès quasi 26.000 milions per a exercicis futurs.
El negoci dels PAE és rodó, ja que l'exèrcit encarrega a mig termini aquest armament tan car i, al mateix temps, les empreses que l'han de fabricar reben també un préstec del govern espanyol a un interès molt baix per poder fer l'elevada inversió requerida, sabent d'antuvi que serà el mateix executiu qui les acabarà comprant, les necessiti o no. Per exemple, l'any passat va aprovar un préstec de 1.208 milions a l'empresa Tess Defence, fins al 2024, perquè construeixi 348 vehicles de combat VCR 8x8.
Els recursos, a més, no surten del Ministeri de Defensa sinó del d'Indústria, Comerç i Turisme, el qual no recuperarà el préstec fins que l'exèrcit no pagui a l'empresa per adquirir l'armament, un cop estigui llest. En total, Robles ha admès recentment que el govern espanyol porta invertits uns 13.000 milions els últims tres anys en nous programes d'armament.