03
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
11:33h
La resposta del president dels Estats Units, Joe Biden, al darrer tiroteig massiu al país, s'ha fet esperar. Dimecres a la tarda, un home -d'entre 35 i 45 anys- va entrar a l'Hospital Saint Francis de Tusla (Oklahoma) i va matar quatre persones, pacients i treballadores. Després de mesos calculant cadascuna de les seves paraules, l'atac a Tusla ha estat la gota que ha fet vessar el vas. "Déu meu", ha implorat al Cross Hall, una part de la Casa Blanca destinada aplegar actes cerimoniosos. Envoltat d'espelmes en honor a totes les víctimes de violència per les armes ha cridat: "Prou". Visiblement emocionat, ha dit que "el fet que la majoria dels republicans al Senat no volen ni sentir a parlar de propostes, no volen ni tan sols que es debatin o que es votin, ho trobo inconcebible. No podem fallar a la societat americana una altra vegada."
El discurs de Joe Biden ha durat 17 minuts i s'ha emès en prime time, quelcom "estrany", tal com han qualificat els periodistes del país. Les declaracions arriben, també, nou dies després de l'atac a l'escola primària d'Uvalde (Texas) que va deixar 19 nens i dues professores mortes. I 10 dies abans, 10 persones negres morien assassinades a un supermercat de Buffalo. Si mirem pel retrovisor, la llista és llarga. Només aquest any, ja s'han produït 230 tirotejos i en tot el 2021 n'hi va haver 693. Una llista que, si res no canvia, podria allargar-se tants anys com duri la humanitat.
La crida de Biden es dirigeix a les dues principals càmeres del país, el Congrés i el Senat, on el Partit Republicà bloqueja, sistemàticament, qualsevol proposta que sorgeix per endurir els controls a les armes. Per això, aquesta vegada el to del president dels Estats Units era diferent. Els ha proposat un repte: ignorar els crits de canvi que se senten arreu del país i continuar amb la senda del que ja sembla indiferència. Segons Biden, àmplies majories en ambdós partits i, fins i tot, entre els propietaris d'armes, donen suport a un canvi en la regulació.
Quina solució ha proposat Biden?
“Després de Columbine, Sandy Hook, Charleston, Orlando, Las Vegas, Parkland, no s'ha fet res", ha dit el president, lamentant-se de dècades d'inacció. "És hora que fem el que ens pertoca", ha dit. "Pels nens que hem perdut, pels nens que podem salvar. Pel país que estimem", ha sentenciat. Biden ha suggerit començar per prohibir les armes d'assalt i conscient que això és feina difícil, també ha plantejat alternatives: incrementar l'edat mínima per comprar-les dels 18 als 21 i incrementar els controls previs que s'han de passar per comprar una arma.
A més a més, ha demanat al Congrés anar un pas més enllà i derogar la immunitat que protegeix els fabricants d'armes de responsabilitat i oferir ajudes per la "crisi" de salut mental que travessa la nació. "Si el Congrés falla, penso que aquesta vegada una majoria dels americans no es rendiran. Crec que la majoria de vosaltres convertireu el vostre enuig fent d'aquest tema un aspecte central en el vostre vot".
Mentre duren els funerals a Buffalo, Uvalde i Tusla, Biden ha demanat "escoltar els plors i els crits". Pràcticament un to de súplica als companys i companyes de Washington ha exigit respondre a les comunitats que s'han convertit en "camps de matança". Altres iniciatives que ha plantejat són les anomenades "lleis de bandera vermella", que prohibeixen l'accés a armes a gent perillosa. Si tot plegat acabarà passant o no, no és gens clar. Tot i el to sever del discurs, la declaració pot quedar en paper mullat i convertir-se, simplement, en un discurs més. En un dels tants presidents que han volgut fer alguna cosa per aturar la violència provocada per les armes i han caigut en l'intent.
Quin és l'escenari polític actual?
Ara, hi ha un grup de senadors mix que revisa, debat i negocia tot el que és damunt la taula, tal com ha informat la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre. Però amb els republicans oposats a la majoria de mesures de control proposades, les negociacions al Senat podrien portar la que, probablement, és la millor oportunitat de trobar un compromís bipartidista sobre les armes que podria passar el 50 a 50 al Senat, on es necessiten 60 vots per trencar el bloqueig i dur la legislació a votació.
No obstant això, aquest és un debat encallat durant anys i les mesures recomanades per Biden seran difícilment aprovades en primera instància. A més a més, senadors d'ambdós partits han assegurat que no hi ha prou majoria en cap de les dues formacions perquè tiri endavant. Els republicans consideren que prohibir aquest tipus d'armament és inconstitucional, va en contra de la segona esmena de la Constitució escrita l'any 1787 i els roba el seu dret a l'autodefensa. De fet, el republicà de Carolina del Nord, Dan Bishop, ha contestat, enfadat, a aquells demòcrates que els fan còmplices dels tirotejos massius: "No us en sortireu d'aquesta assetjant-nos i traient els americans els seus drets fonamentals".
Tot està per fer als veïns Estats Units. 235 anys després. Milers de tirotejos massius després. Sembla que res canvia, però potser, i només potser, corren nous vents d'esperança que podrien canviar-ho tot. O, si més no, alguna petita (però gran) cosa.
El discurs de Joe Biden ha durat 17 minuts i s'ha emès en prime time, quelcom "estrany", tal com han qualificat els periodistes del país. Les declaracions arriben, també, nou dies després de l'atac a l'escola primària d'Uvalde (Texas) que va deixar 19 nens i dues professores mortes. I 10 dies abans, 10 persones negres morien assassinades a un supermercat de Buffalo. Si mirem pel retrovisor, la llista és llarga. Només aquest any, ja s'han produït 230 tirotejos i en tot el 2021 n'hi va haver 693. Una llista que, si res no canvia, podria allargar-se tants anys com duri la humanitat.
La crida de Biden es dirigeix a les dues principals càmeres del país, el Congrés i el Senat, on el Partit Republicà bloqueja, sistemàticament, qualsevol proposta que sorgeix per endurir els controls a les armes. Per això, aquesta vegada el to del president dels Estats Units era diferent. Els ha proposat un repte: ignorar els crits de canvi que se senten arreu del país i continuar amb la senda del que ja sembla indiferència. Segons Biden, àmplies majories en ambdós partits i, fins i tot, entre els propietaris d'armes, donen suport a un canvi en la regulació.
Quina solució ha proposat Biden?
“Després de Columbine, Sandy Hook, Charleston, Orlando, Las Vegas, Parkland, no s'ha fet res", ha dit el president, lamentant-se de dècades d'inacció. "És hora que fem el que ens pertoca", ha dit. "Pels nens que hem perdut, pels nens que podem salvar. Pel país que estimem", ha sentenciat. Biden ha suggerit començar per prohibir les armes d'assalt i conscient que això és feina difícil, també ha plantejat alternatives: incrementar l'edat mínima per comprar-les dels 18 als 21 i incrementar els controls previs que s'han de passar per comprar una arma.
A més a més, ha demanat al Congrés anar un pas més enllà i derogar la immunitat que protegeix els fabricants d'armes de responsabilitat i oferir ajudes per la "crisi" de salut mental que travessa la nació. "Si el Congrés falla, penso que aquesta vegada una majoria dels americans no es rendiran. Crec que la majoria de vosaltres convertireu el vostre enuig fent d'aquest tema un aspecte central en el vostre vot".
Mentre duren els funerals a Buffalo, Uvalde i Tusla, Biden ha demanat "escoltar els plors i els crits". Pràcticament un to de súplica als companys i companyes de Washington ha exigit respondre a les comunitats que s'han convertit en "camps de matança". Altres iniciatives que ha plantejat són les anomenades "lleis de bandera vermella", que prohibeixen l'accés a armes a gent perillosa. Si tot plegat acabarà passant o no, no és gens clar. Tot i el to sever del discurs, la declaració pot quedar en paper mullat i convertir-se, simplement, en un discurs més. En un dels tants presidents que han volgut fer alguna cosa per aturar la violència provocada per les armes i han caigut en l'intent.
Quin és l'escenari polític actual?
Ara, hi ha un grup de senadors mix que revisa, debat i negocia tot el que és damunt la taula, tal com ha informat la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre. Però amb els republicans oposats a la majoria de mesures de control proposades, les negociacions al Senat podrien portar la que, probablement, és la millor oportunitat de trobar un compromís bipartidista sobre les armes que podria passar el 50 a 50 al Senat, on es necessiten 60 vots per trencar el bloqueig i dur la legislació a votació.
No obstant això, aquest és un debat encallat durant anys i les mesures recomanades per Biden seran difícilment aprovades en primera instància. A més a més, senadors d'ambdós partits han assegurat que no hi ha prou majoria en cap de les dues formacions perquè tiri endavant. Els republicans consideren que prohibir aquest tipus d'armament és inconstitucional, va en contra de la segona esmena de la Constitució escrita l'any 1787 i els roba el seu dret a l'autodefensa. De fet, el republicà de Carolina del Nord, Dan Bishop, ha contestat, enfadat, a aquells demòcrates que els fan còmplices dels tirotejos massius: "No us en sortireu d'aquesta assetjant-nos i traient els americans els seus drets fonamentals".
Tot està per fer als veïns Estats Units. 235 anys després. Milers de tirotejos massius després. Sembla que res canvia, però potser, i només potser, corren nous vents d'esperança que podrien canviar-ho tot. O, si més no, alguna petita (però gran) cosa.