02
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
15:44h
El Govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona es conjuren per mitigar l'impacte turístic i ambiental dels creuers i els grans vaixells de mercaderies. La comissió mixta entre les dues administracions ha acordat la creació d'una taula de treball per implementar mesures per afrontar la massificació i la contaminació derivades d'aquesta modalitat de turisme. Aquesta interlocució avançarà en paral·lel a l'impost als creuers que està ultimant la conselleria d'Acció Climàtica i que, com ha avançat NacióDigital, es presentarà a finals de juny i s'aplicarà de forma gradual en funció del nivell de contaminació a partir del 2023.
La creació d'una taula de treball va ser, precisament, una de les peticions que va fer l'alcaldessa Ada Colau al Govern la setmana passada via carta. Sota el seu criteri, s'hauria d'avançar en la mateixa línia que ho ha fet les Balears, que limitarà a tres els creuers que poden atracar al port de Palma. "No pot haver-hi un creixement il·limitat, s'ha de fer una regulació", ha defensat Colau, que ha apuntat que potser caldrà posar límits a la quantitat de creuers o de creueristes en trànsit especialment en els mesos de temprada alta turística.
L'alcaldessa ha destacat que un 40% dels passatgers d'aquests grans vaixells estan només quatre hores a la ciutat, amb la qual cosa provoquen un impacte ambiental i de mobilitat important al centre de la ciutat mentre que el seu impacte econòmic és escàs. Tot i que ha celebrat l'impost que el Govern està ultimant, i que ha atribuït a l'acord que els comuns van fer al Parlament per aprovar als pressupostos, ha considerat que cal anar "més enllà" i "establir límits" a l'activitat dels grans vaixells per fer-la sostenible. "Jo soc partidari de la qualitat i no de la quantitat", ha respost el primet tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, sobre aquesta qüestió, que genera polifonia al govern municipal.
Barcelona és la ciutat europea que més contaminació pateix derivada dels creuers i el Port preveu que enguany facin escala a la capital fins a 800 grans vaixells. Precisament, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, es va oposar a la mesura proposada per l'alcaldessa. L'acord assolit a la comissió mixta inclou que a la taula de treball s'hi convidin l'Autoritat Portuària i representants de l'Estat.
"Compartim la preocupació per l'impacte mediambiental dels creuers", ha assegurat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha evitat parlar de limitació i ha destacat el nou instrument fiscal que està enllestint el Govern derivat de la llei del canvi climàtic. L'impost als creuers que ultima la conselleria d'Acció Climàtica es presentarà a finals de juny -o, a tot estirar, a mitjans de juliol- i s'aplicarà de forma progressiva en funció dels nivells de contaminació que generen. Segons ha pogut saber NacióDigital, la intenció del Govern és que aquest instrument fiscal no actuï només com una taxa, sinó que tingui capacitat de "transformar" el model d'activitat dels grans vaixells que atraquen als ports catalans incentivant restriccions en la freqüència, criteris d'eficiència i substitució dels combustibles fòssils.
L'alcaldessa denuncia l'"abandonament" de la Generalitat en habitatge
Un cop més, l'alcaldessa ha denunciat "l'abandonament" de la Generalitat en matèria de polítiques d'habitatge a la ciutat, motiu pel qual reclama una reunió "urgent" amb el president de la Generalitat, Jaume Collboni. Colau ha insistit que, mentre l'Ajuntament està construint 2.300 habitatges socials i n'ha comprat 400 aquests any per tempteig i retracte, el Govern no n'arriba a 30 de construïts i 14 de comprats. "L'ajuntament és l'únic proveïdor de pisos d'emergència", ha lamentat just en la setmana que la política municipal s'ha vist sacsejada pel suïcidi d'un veí que va ser desnonat pel consistori d'un pis social.
Durant la reunió mixta, les dues administracions han acordat que la Generalitat duplicarà l'aportació per combatre la violència masclista -11 milions en quatre anys-, pagarà 50 milions per augmentar la xifra de dentistes higienistes als CAP de Barcelona i es farà càrrec del 70% del cost del telèfon de prevenció del suïcidi, ja que bona part de les trucades que atén provenen de fora de la ciutat.
Pel que fa als fons europeus, s'ha acordat destinar fons Next Generation a la creació d'un complex de recerca i innovació centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari a la Ciutadella. També s'ha aprovat un import de 175,5 milions per a diferents actuacions a la xarxa de metro, rehabilitació d'escoles i a l'Hospital del Mar, així com 13,5 milions per invertir en residències i centres cívics. Uns altres 42,5 milions a través del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana es destinaran a polítiques de rehabilitació d'habitatges.
La creació d'una taula de treball va ser, precisament, una de les peticions que va fer l'alcaldessa Ada Colau al Govern la setmana passada via carta. Sota el seu criteri, s'hauria d'avançar en la mateixa línia que ho ha fet les Balears, que limitarà a tres els creuers que poden atracar al port de Palma. "No pot haver-hi un creixement il·limitat, s'ha de fer una regulació", ha defensat Colau, que ha apuntat que potser caldrà posar límits a la quantitat de creuers o de creueristes en trànsit especialment en els mesos de temprada alta turística.
L'alcaldessa ha destacat que un 40% dels passatgers d'aquests grans vaixells estan només quatre hores a la ciutat, amb la qual cosa provoquen un impacte ambiental i de mobilitat important al centre de la ciutat mentre que el seu impacte econòmic és escàs. Tot i que ha celebrat l'impost que el Govern està ultimant, i que ha atribuït a l'acord que els comuns van fer al Parlament per aprovar als pressupostos, ha considerat que cal anar "més enllà" i "establir límits" a l'activitat dels grans vaixells per fer-la sostenible. "Jo soc partidari de la qualitat i no de la quantitat", ha respost el primet tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, sobre aquesta qüestió, que genera polifonia al govern municipal.
Barcelona és la ciutat europea que més contaminació pateix derivada dels creuers i el Port preveu que enguany facin escala a la capital fins a 800 grans vaixells. Precisament, el president del Port de Barcelona, Damià Calvet, es va oposar a la mesura proposada per l'alcaldessa. L'acord assolit a la comissió mixta inclou que a la taula de treball s'hi convidin l'Autoritat Portuària i representants de l'Estat.
"Compartim la preocupació per l'impacte mediambiental dels creuers", ha assegurat la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que ha evitat parlar de limitació i ha destacat el nou instrument fiscal que està enllestint el Govern derivat de la llei del canvi climàtic. L'impost als creuers que ultima la conselleria d'Acció Climàtica es presentarà a finals de juny -o, a tot estirar, a mitjans de juliol- i s'aplicarà de forma progressiva en funció dels nivells de contaminació que generen. Segons ha pogut saber NacióDigital, la intenció del Govern és que aquest instrument fiscal no actuï només com una taxa, sinó que tingui capacitat de "transformar" el model d'activitat dels grans vaixells que atraquen als ports catalans incentivant restriccions en la freqüència, criteris d'eficiència i substitució dels combustibles fòssils.
L'alcaldessa denuncia l'"abandonament" de la Generalitat en habitatge
Un cop més, l'alcaldessa ha denunciat "l'abandonament" de la Generalitat en matèria de polítiques d'habitatge a la ciutat, motiu pel qual reclama una reunió "urgent" amb el president de la Generalitat, Jaume Collboni. Colau ha insistit que, mentre l'Ajuntament està construint 2.300 habitatges socials i n'ha comprat 400 aquests any per tempteig i retracte, el Govern no n'arriba a 30 de construïts i 14 de comprats. "L'ajuntament és l'únic proveïdor de pisos d'emergència", ha lamentat just en la setmana que la política municipal s'ha vist sacsejada pel suïcidi d'un veí que va ser desnonat pel consistori d'un pis social.
Durant la reunió mixta, les dues administracions han acordat que la Generalitat duplicarà l'aportació per combatre la violència masclista -11 milions en quatre anys-, pagarà 50 milions per augmentar la xifra de dentistes higienistes als CAP de Barcelona i es farà càrrec del 70% del cost del telèfon de prevenció del suïcidi, ja que bona part de les trucades que atén provenen de fora de la ciutat.
Pel que fa als fons europeus, s'ha acordat destinar fons Next Generation a la creació d'un complex de recerca i innovació centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari a la Ciutadella. També s'ha aprovat un import de 175,5 milions per a diferents actuacions a la xarxa de metro, rehabilitació d'escoles i a l'Hospital del Mar, així com 13,5 milions per invertir en residències i centres cívics. Uns altres 42,5 milions a través del ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana es destinaran a polítiques de rehabilitació d'habitatges.