La moderació de Feijóo

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Quan encara no sabia que els seus dies al PP estaven comptats, Pablo Casado va utilitzar l'escola catalana per difondre l'enèsima barbaritat sobre la llengua. Pensant més en queixalar l'espai electoral de Vox que en el protagonisme del castellà a les aules, Casado va afirmar -sense ruboritzar-se- que als escolars que parlaven en llengua castellana a Catalunya se'ls negava la possibilitat d'anar al lavabo i que havien de carregar pedres a la motxilla. Aquell eructe del llavors president del PP, fonamentat en llegendes urbanes i sense ancoratge en la realitat, va comptar amb una resposta enèrgica de les forces polítiques catalanes. En un estat normal, aquelles declaracions l'haurien condemnat. Però el que va apartar definitivament del mapa va ser la denúncia de pràctiques corruptes de dirigents del seu partit. Curiosa paradoxa.

Casado no va resistir la guerra amb Isabel Díaz Ayuso i, de Galícia, va arribar Alberto Núñez Feijóo com a figura de consens per agafar el timó del partit i entomar la batalla electoral per la Moncloa. A Génova el van rebre amb els braços oberts -fins i tot els que havien jurat fidelitat a Casado- i Feijóo va projectar des del primer moment, amb ajuda de l'aparell mediàtic conservador, el perfil de presidenciable moderat. S'esgrimien els anys de govern a la Xunta, una posada en escena més austera que contrastava amb els cops de volant del seu antecessor i un vocabulari calculat al servei dels poders econòmics per falcar l'oposició al govern de Pedro Sánchez.

Perfil de presidenciable i moderació. Dos conceptes que es repetien, per exemple, el 6 de maig en les jornades del Cercles d'Economia, quan Feijóo va rebre els aplaudiments de l'empresariat català i el mateix Javier Faus -president de l'entitat- va subratllar que la música que emetia el líder del PP havia agradat l'auditori barceloní. Feijóo havia receptat a Catalunya "més economia i menys política". Resulta, però, que quan es tracta de la diversitat plurinacional de l'Estat, surt la política -la mala política- i desapareix l'economia. Feijóo va verbalitzar aquest dijous que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic" dels "nens que no poden tenir coneixement del castellà a les aules". Les declaracions a Onda Cero van tenir una ràpida contestació. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, li va exigir que no banalitzés el règim racista de l'apartheid per esgarrapar vots a compte de l'escola catalana mentre el PSC, per boca d'Alícia Romero, el va acusar de perseguir la confrontació on no hi ha cap conflicte.

En la mateixa jornada en què començava la campanya electoral andalusa, Feijóo va recuperar la plantilla aplicada pel PP de Casado -i el conjunt de la dreta espanyolista i l'extrema dreta- quan al centre del debat polític hi ha la llengua. I el millor antídot contra tanta bel·ligerància discursiva són els acords amplis. Per això era rellevant que, en la resposta a la sentència del 25% de castellà, el Govern perseguís el màxim consens parlamentari possible. Ningú a l'executiu podrà garantir que la proposició de llei i el decret llei frenarà l'ofensiva judicial, però una entesa que sumi almenys quatre formacions -com passa amb la proposició de llei avalada per PSC, ERC, Junts i En Comú Podem- posa les bases d'un pacte renovat per la immersió davant dels discursos incendiaris. Política sensata contra política piròmana.

El Feijóo de l'"apartheid lingüístic" vendrà moderació a qui s'ho vulgui creure per arribar a la Moncloa. Però, com va dir Ana Botella al seu dia, no es pot ser president del govern espanyol amb Catalunya en contra. Faria bé de tenir-ho present Sánchez, avesat als incompliments amb els partits catalans i la Generalitat, encara que estiguin per escrit i siguin votats al Congrés. Sánchez en tindria prou fent els deures per barrar el pas als qui aspiren a apartar-lo. Però, quan ho entengui, potser ja serà massa tard. I Feijóo es passejarà somrient, ja sense cap careta.    
 

---

Avui no et perdis

»Els professors universitaris hauran d'acreditar el nivell C1 de català; per Pep Martí.

» Quina universitat no va donar suport al pla del Govern per enfortir el català?; per Pep Martí.

» Primícia: L'impost als creuers que ultima el Govern serà gradual en funció del seu nivell de contaminació; per Sara González.

»El Govern i Barcelona treballaran conjuntament com mitigar l'impacte dels creuers; per Sara González.

» Opinió: «Creuers i turisme, un debat contaminat»; Oriol March.

»Totes les carpetes que haurà de resoldre el tàndem Borràs-Turull; per Oriol March.

» Borràs va demanar a un funcionari que l'avisés si els Mossos investigaven els contractes sospitosos.

»Gairebé vuit de cada deu dones han patit violència sexual a Catalunya; per Sara González i Roger Tugas Vilardell.

»El govern espanyol pacta amb Bildu apujar un 15% les pensions no contributives.

» Secció Jo competeixo: «Gràcies, ministra Sánchez»; per Modernet.

»L'atur baixa a Catalunya dels 350.000 desocupats per primer cop des del 2008.

»La UE aprova un nou paquet de sancions contra Rússia que inclou l'embargament parcial de petroli.

»Arxivada la causa contra Repsol, CaixaBank, Brufau i Fainé per la contractació de Villarejo; per Lluís Girona.

»Les famílies de l'escola Auditori denuncien que han trobat restes de drogues a l'entrada del centre; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

A un any de les properes eleccions municipals, els partits ja escalfen motors. Barcelona -on l'alcaldessa Ada Colau ja ha anunciat la seva voluntat de presentar-se a la reelecció- serà la gran batalla. En aquests moments, el mapa es presenta incert. Una figura que no serà present en el primer pla és Celestino Corbacho. Alcalde de l'Hospitalet durant 14 anys (1994-2008), expresident de la Diputació de Barcelona i exministre de Treball, Corbacho ha estat un dels rostres del poder municipal socialista. Després, va abandonar el PSC i Manuel Valls el va recuperar per a la seva candidatura. És regidor des del 2019, dins del grup de Ciutadans, com a independent. Però ja té decidit deixar la política i el seu càrrec a l'Ajuntament. Quan torni de vacances d'estiu, decidirà el moment de la retirada.

Corbacho manté contacte amb Valls, a qui ha desitjat sort en la seva cursa electoral: l'excandidat a l'alcaldia vol ser diputat a l'Assemblea francesa. Però són estils diferents. Fa pocs dies explicava que va comprendre que Valls no era una persona fàcil així que es va constituir el consistori actual. És tradició creuar la plaça de Sant Jaume per anar a saludar el president de la Generalitat. Els regidors de Ciutadans no hi van anar. Valls i Corbacho sí, però per sorpresa de l'exalcalde de l'Hospitalet, l'exprimer ministre francès es va negar a saludar Quim Torra. En aquell moment, es va adonar d'on s'havia posat.

Vist i llegit

Florentino Pérez somreia, al costat d'Isabel Díaz Ayuso, en la recepció oficial a la Comunitat de Madrid per festejar la Champions League que el Reial Madrid va conquerir a París. Com fa dues dècades, el PP controla el govern autonòmic i també l'Ajuntament de la capital. I el president del club blanc tampoc ha canviat. Fa dues dècades, el Madrid estava arruïnat, però Florentino Pérez tenia un pla per ressuscitar l'entitat i fer-se amb la presidència. I el pla consistia en una gran operació urbanística, apadrinada pel poder polític, amb ajuda dels recursos públics: la venda de la ciutat esportiva i la construcció de gratacels per regalar al Madrid 500 milions d'euros. És el que rememora Carlos Prieto a El Confidencial, en un article ben resolt, documentat i farcit de detalls. Hi apareixen els diners concedits per Miguel Blesa des de Caja Madrid -amb la mediació de José María Aznar-; la pressió de Florentino Pérez a Matilde Fernández -portaveu del PSOE a la Comunitat de Madrid, que es negava a avalar l'operació-; o el negoci que en va fer ACS, l'empresa del president blanc. "S'ha d'ajudar al Madrid", va sentenciar Aznar. De la ruïna als galàctics, amb l'ajuda dels diners de tots.    

 El nom propi

Josep Gonzàlez-Cambray és un dels protagonistes de la setmana. Dimarts va presentar el decret llei que hauria de servir per abocar sobre la conselleria d'Educació la responsabilitat dels projectes lingüístics de les escoles, un moviment pensat per esquivar l'aplicació de la sentència del 25% de castellà. De fet, Cambray va comunicar al TSJC la "impossibilitat legal" d'aplicar la resolució judicial després de la validació del decret i la tramitació al Parlament de la nova llei sobre la immersió. Després de mesos sense concrecions en relació a la resposta política a la sentència, el conseller està convençut que el paraigua legal serà efectiu i aquest dijous va defensar que les direccions dels centres no patiran risc d'inhabilitació. Ho va refermar a Catalunya Ràdio, on va manifestar que està disposat a arribar "fins on calgui" en la defensa del model lingüístic. De moment, ja és en el punt de mira dels partits espanyolistes i les entitats que rebaten la immersió, que li reclamen responsabilitats legals.

 Els imperdibles

El Primavera Sound 2022 va arrencar aquest dijous al Parc del Fòrum amb ganes de recuperar l'essència del festival prepandèmic. A diferència d'edicions anteriors, s'allargarà dos caps de setmana, fins al 12 de juny, amb un cartell eclèctic que inclou més de 650 concertes, en què destaquen noms com Nick Cave, The Strokes, Kacey Musgraves o Manel. El Primavera espera bones xifres de públic -l'aforament està pensant per unes 80.000 persones en cada cap de setmana d'espectacles- en ple debat sobre la seva continuïtat a Barcelona, que els seus organitzadors continuen alimentant. Bon cap de setmana! 

 ​