Les 10 mentides i mitges veritats de Raquel Sánchez per justificar l'incompliment en inversions

El govern espanyol s'escuda en la pandèmia, en xifres que no quadren i en excuses com les radials o la negativa a l'ampliació fallida de l'aeroport

Pere Aragonès i Raquel Sánchez, aquest dimecres a Barcelona.
Pere Aragonès i Raquel Sánchez, aquest dimecres a Barcelona. | ACN
01 de juny del 2022
Actualitzat el 02 de juny a les 18:34h
Els incompliments flagrants del govern espanyol amb les inversions a Catalunya del 2021 han derivat en tempesta política. L'execució de poc més d'un terç d'allò pressupostat és clamorosa, en especial si es compara amb les xifres d'altres territoris Madrid, però així i tot, el govern espanyol i molt en concret la ministre de Transports, Raquel Sánchez, estan intentant matisar i minimitzar les dades, en intervencions públiques o entrevistes com la d'aquest dimecres a Rac1. Ho fan, però, citant números que no quadren o traient-los de context. Tot seguit es recopilen deu mentides o mitges veritats sobre aquest assumpte escoltats les últimes hores.
 


1. La pandèmia com a justificació
El Ministeri de Transports va afirmar que la inversió del 2021 es va ressentir per la manca de licitacions fetes l'any anterior a causa de la pandèmia i, de fet, afirma que això va ocórrer "en general a la major part d'Espanya". Les dades ho desmenteixen: la inversió territorialitzada a tot l'Estat va augmentar en 638,4 milions mentre queia a Catalunya en 217,4 milions i, en concret i com a exemple, la de Renfe a Madrid va incrementar-se dels 101,5 als 352,1 milions, sense notar per enlloc l'impacte de la Covid. Els pressupostos del 2021, a més, ja es van aprovar en plena pandèmia i quan les licitacions s'havien d'haver fet, així que no es pot apel·lar al coronavirus com a sorpresa imprevista. Sánchez, a banda, ha fet també referència a les conseqüències de la guerra a Ucraïna, la qual va començar el febrer del 2022...

2. Increment d'un 60% el 2022
El govern espanyol assegura que aquest any serà diferent i al·lega que, durant el primer trimestre del 2022, ha augmentat en un 60% la inversió a Catalunya respecte el mateix període del 2021, mentre que al conjunt de l'Estat ho hauria fet en només un 19%. En tot cas, els primers mesos sempre són poc representatius i els 165,9 milions fins ara gastats representen només el 7,4% de tota la inversió pressupostada. Malgrat tot, si es mantingués aquest ritme, a final d'any el percentatge d'execució final quedaria en tan sols el 53,3%, millor que l'any passat però encara clarament insuficient, i la inversió per càpita seguiria sent un 25,7% inferior a la mitjana estatal.

3. Inversió de l'Estat de 1.243 milions
El Ministeri de Transports es defensa assegurant que l'any passat va executar inversions per valor de 1.243 milions a Catalunya. És una xifra que no quadra gens, ja que l'informe publicat dilluns de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), depenent del Ministeri d'Hisenda, conclou que tot el govern espanyol i el seu sector públic van executar 739,8 milions a Catalunya. No pot ser que només el Departament de Sánchez hagi gastat més que tot l'executiu central en conjunt...

4. El segon territori en inversió
La ministra també afirma que, amb la quantitat invertida, Catalunya se situa com "la segona en el rànquing per darrere de Madrid", on s'hauria executat "un ordre de magnitud molt similar". Pel que fa al conjunt de despesa analitzada, Catalunya és el tercer territori on més recursos van arribar en termes absoluts, però és també el segon amb més població, per això és enganyós comparar-ho així. De fet, hi viu el 16,4% d'habitants i va rebre només el 9% d'inversions. I si es fa la classificació en despesa per habitant, se situa com el tercer per la cua, només per davant de Navarra i País Valencià i amb Madrid triplicant-li la quantitat.
 


5. Al capdavant en inversió des del 2018
Igualment, Raquel Sánchez assevera que, "des del 2018, Catalunya és la comunitat autònoma que més inversions està rebent i on més execució hi ha", en referència a l'any en què Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa. De fet, afirma que, des de la moció de censura contra Mariano Rajoy, només el seu Ministeri ha invertit 3.671,5 milions a Catalunya. Unes xifres que, de nou, no quadren amb les de l'IGAE, que en les seves anàlisis conclou que van arribar només 3.272,8 milions des de tots els departaments. Per sota clarament, a més, dels 5.547,2 milions que s'han destinat a Madrid des del 2018.

6. El rescat de les radials
El govern espanyol afirma que les dades de Madrid estan esbiaixades perquè s'hi inclou la despesa destinada al rescat de les autopistes radials. Això, però, no és només cert de forma molt minsa. Malgrat que l'operació acabarà costant entre 1.000 i més de 4.000 milions d'euros de les arques públiques (en funció de com acabin les negociacions i possibles recursos), això impactarà en els informes d'anys futurs, ja que el 2021 només se'n van avançar 191,2 milions per aquest concepte, segons documents del govern espanyol. Explica una part molt petita de la diferència d'inversió de 1.346,2 milions entre Madrid i Catalunya.

7. Culpa de l'herència de Rajoy
"Fa tres anys i mig ens vam trobar una falta d'inversió a Catalunya amb totes les obres de nou traçat paralitzades", ha asseverat Raquel Sánchez, per justificar la baixa execució. L'últim any sencer de Rajoy, però, el govern espanyol va invertir 901,3 milions a Catalunya, 161,5 milions més que l'any passat i un percentatge clarament superior del total territorialitzat. Certament, però, la despesa en trens llavors anava destinada sobretot al TGV, no a la xarxa convencional, però això no explica que es pactessin inversions als pressupostos si se sabia que no es podrien complir, que la inversió hagi caigut respecte el 2020 o que projectes a territoris com Madrid s'hagin activat més ràpid. El mateix Pere Macias, responsable de l'Oficina de Coordinació del Pla de Rodalies a Catalunya, admet que la culpa és del centralisme amb què funciona l'Estat:
 

8. La inversió frenada a l'aeroport
La ministra ha lamentat també que "la inversió de l'aeroport [del Prat] no s'està executant, no per culpa del govern espanyol, sinó per culpa de la Generalitat", en referència a l'ampliació fallida. Cal recordar que el Govern no va renunciar a l'operació, sinó que l'executiu central la va aparcar davant les demandes de garanties de respecte a l'entorn natural. En tot cas, les inversions vinculades no haurien arribat encara el 2021, ja que era necessari tot el procés previ d'estudis i licitacions. Aquell episodi, per tant, no justifica els números de l'any passat. Enaire, de fet, no va invertir el 35% del que tenia pressupostat per a Catalunya, una previsió prèvia a tot debat sobre l'ampliació.

9. Invertir a Madrid beneficia arreu
Sánchez treu ferro a l'exagerada desviació en favor de Madrid, ja que assegura que "fer obres a Madrid beneficia també Catalunya", ja que infraestructures com el tren d'alta velocitat hi desemboquen o organismes establerts allí fan tasques a tot l'àmbit estatal. És discutible fins a quin punt les principals estacions de Barcelona o el seu port no beneficien també altres territoris, però és que, a més, l'informe d'execució ja diferencia aquelles inversions als "serveis centrals" de l'Estat -quasi tots a Madrid- respecte les del conjunt de comunitats. En concret, s'hi van invertir 243,7 milions el 2021, quasi tots a edificats situats a la capital espanyola. I no compta com a despesa a Madrid, malgrat que qui l'executa i se'n beneficia directament probablement és d'allí.

10. Comparacions odioses i "crispació"
Una màxima del discurs del govern espanyol és evitar les comparacions amb Madrid. Sánchez ha assegurat que "fer la comparativa amb Madrid genera crispació i no s'adapta a l'agenda del retrobament", una afirmació que lliga amb la de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que la setmana passada va rebutjar publicar les balances fiscals per evitar "retrets" entre territoris. Curiosament, però, la mateixa Montero havia assegurat dos anys enrere que sí que les elaboraria, igual com ho va fer el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i, amb metodologia polèmica, el de Rajoy. La crispació i els retrets, doncs, potser només són perillosos quan s'evidencia que determinats territoris surten nítidament beneficiats...
Arxivat a