01
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:04h
Entre el 70% i el 75% dels ciutadans, segons el CIS i el CEO, manifesten insatisfacció amb el funcionament de la democràcia i puntua amb un 3 la confiança que li mereixen els polítics. Són dades com aquestes, en un context d'ascens de l'extrema dreta, les que han encès el pilot d'alerta a les fundacions vinculades als partits polítics catalans. Promogut per la Fundació Catalunya Europa, els think tank catalans han fet pinya per promoure un manifest que pretén ser un toc d'atenció a partits i mitjans de comunicació perquè no contribueixin amb les seves actuacions i la crispació del debat públic a la "degradació" de la democràcia i, en conseqüència, a "alimentar" els autoritarismes.
"Sovint es degrada la legítima polèmica política amb l'ús d'un llenguatge agressiu en el qual abunden l'insult, la falsedat i la caricaturització de les posicions de l'adversari en lloc de la proposta i de l'argument en favor de les posicions pròpies", recull el text signat i que té vocació de contribuir a la millora d'un debat públic massa atrapat en les actuacions partidistes i conductes que vulneren els drets de la ciutadania. Una dinàmica que defineixen com a "destructiva" perquè es tradueix en una "pèrdua creixent de confiança" en les institucions i els governants i es posa "en risc" la seva pròpia legitimitat en benefici de propostes contràries a la democràcia. "Degradació del debat polític i autoritarisme s'alimenten mútuament", resumeixen.
"La deriva serà cap a sistemes il·liberals i autoritaris com els que estan mostrant països del nostre entorn", ha advertit Josep Maria Vallès, president de la Fundació Catalunya Europa i precursor del manifest. La diagnosi ha estat compartida per l'expresident José Montilla, que comanda la Fundació Rafael Campalans; l'exconseller republicà Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; el politòleg vinculat a ICV Marc Rius, president de la Fundació Nous Horitzons; l'economista i membre dels comuns Tània Corrons, membre del patronat de la Fundació Sentit Comú; i la sindicalista de CCOO Dolors Llobet, de la Fundació Cipriano García.
Tots ells, amb vincles o trajectòries amb les formacions d'esquerres catalanes, han volgut deixar clar que el seu missatge és una "crida genèrica" que inclou des dels governs als professionals de la comunicació, però també un avís als propis, dels riscos que corre el nostre escenari polític. "La política és pedagogia", ha assegurat Montilla parafrasejant Rafael Campalans, que ha advertit de com la democràcia "s'anirà degradant" si no hi ha resposta a l'"esforç col·lectiu" que reclama el manifest. "Res no està garantit mai en política", ha afegit Tresserras tot demanant prendre consciència que no es pot donar apuntalada la democràcia. Rius, Llobet i Corrons, per la seva banda, han advocat per abonar els espais de reflexió i les idees amb caràcter transversal en comptes de donar ales a les emocions per generar "estats d'ànim" sense contingut i arguments i que acaben sent caldo de cultiu de la desmobilització de la ciutadania.
El per què es promou en aquests moments el manifest té a veure, han advertit, de la deriva que preveuen que es pot donar just després de l'estiu, quan la política tant a l'Estat com a Catalunya entrin ja en dinàmica electoral. "Volem contribuir a posar el semàfor d'alerta en tot aquest període", han alertat. De cara a aquest escenari, no han entrat en concrecions sobre com s'ha de tractar a nivell polític i mediàtic l'extrema dreta, però han admès que aquest és un tema que genera discrepàncies i que caldrà abordar en els propers mesos de forma aïllada als interessos de partit.
"Sovint es degrada la legítima polèmica política amb l'ús d'un llenguatge agressiu en el qual abunden l'insult, la falsedat i la caricaturització de les posicions de l'adversari en lloc de la proposta i de l'argument en favor de les posicions pròpies", recull el text signat i que té vocació de contribuir a la millora d'un debat públic massa atrapat en les actuacions partidistes i conductes que vulneren els drets de la ciutadania. Una dinàmica que defineixen com a "destructiva" perquè es tradueix en una "pèrdua creixent de confiança" en les institucions i els governants i es posa "en risc" la seva pròpia legitimitat en benefici de propostes contràries a la democràcia. "Degradació del debat polític i autoritarisme s'alimenten mútuament", resumeixen.
"La deriva serà cap a sistemes il·liberals i autoritaris com els que estan mostrant països del nostre entorn", ha advertit Josep Maria Vallès, president de la Fundació Catalunya Europa i precursor del manifest. La diagnosi ha estat compartida per l'expresident José Montilla, que comanda la Fundació Rafael Campalans; l'exconseller republicà Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla; el politòleg vinculat a ICV Marc Rius, president de la Fundació Nous Horitzons; l'economista i membre dels comuns Tània Corrons, membre del patronat de la Fundació Sentit Comú; i la sindicalista de CCOO Dolors Llobet, de la Fundació Cipriano García.
Tots ells, amb vincles o trajectòries amb les formacions d'esquerres catalanes, han volgut deixar clar que el seu missatge és una "crida genèrica" que inclou des dels governs als professionals de la comunicació, però també un avís als propis, dels riscos que corre el nostre escenari polític. "La política és pedagogia", ha assegurat Montilla parafrasejant Rafael Campalans, que ha advertit de com la democràcia "s'anirà degradant" si no hi ha resposta a l'"esforç col·lectiu" que reclama el manifest. "Res no està garantit mai en política", ha afegit Tresserras tot demanant prendre consciència que no es pot donar apuntalada la democràcia. Rius, Llobet i Corrons, per la seva banda, han advocat per abonar els espais de reflexió i les idees amb caràcter transversal en comptes de donar ales a les emocions per generar "estats d'ànim" sense contingut i arguments i que acaben sent caldo de cultiu de la desmobilització de la ciutadania.
El per què es promou en aquests moments el manifest té a veure, han advertit, de la deriva que preveuen que es pot donar just després de l'estiu, quan la política tant a l'Estat com a Catalunya entrin ja en dinàmica electoral. "Volem contribuir a posar el semàfor d'alerta en tot aquest període", han alertat. De cara a aquest escenari, no han entrat en concrecions sobre com s'ha de tractar a nivell polític i mediàtic l'extrema dreta, però han admès que aquest és un tema que genera discrepàncies i que caldrà abordar en els propers mesos de forma aïllada als interessos de partit.
Manifest per a la qualitat democràtica by naciodigital on Scribd