1 de 10
crònica

«Quan es fongui la neu del Canigó»: l'aventura dels catalans que van tornar per combatre Franco

La Fundació Reeixida presenta al Museu d'Història de Catalunya les Rutes de la Llibertat, un homenatge als passadors de frontera durant la Segona Guerra Mundial

Fermí Rubiralta, Aleix Font i Oriol Falguera, aquest dimecres | Reeixida/Lluís Brunet
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 1 de juny de 2022 a les 13:41 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La història del combat antifranquista està farcida de nombroses iniciatives -moltes encara desconegudes- de persones que es van jugar la vida per recuperar les llibertats. Aquest dimecres s'ha presentat al Museu d'Història de Catalunya un projecte que explica un altre d'aquests capítols en què conflueixen el coratge, la voluntat de lluita i l'esperança: les Rutes de la Llibertat. La Fundació Reeixida ha donat a conèixer un seguit de rutes per la frontera protagonitzades per militants independentistes en els anys de la Segona Guerra Mundial.  

La derrota a la Guerra Civil no va ser el final de res. Un grup de catalans de l'exili, molts d'ells d'Estat Català i Nosaltres Sols que es vincularien al Front Nacional de Catalunya, van decidir tornar aviat al país per combatre la dictadura. Tenien pressa. "Quan es fongui la neu del Canigó". Era la frase que repetien per expressar el desig de tornar a creuar la frontera. El primer d'ells, Gregori Font, va ser el primer passador de frontera l'estiu del 1939. Un dels seus fills, Aleix Font, l'ha recordat a l'acte fet al museu. Aviat el seguirien d'altres. Feien tasques diverses: transmissió d'informació, pas de material o ajuda per travessar la frontera a combatents que fugien del nazisme, pilots britànics i polonesos, exmembres del govern francès o jueus que buscaven una sortida mentre les tropes alemanyes avançaven per Europa.


"Quan es fongui la neu del Canigó". L'historiador Fermí Rubiralta ha contextualitzat l'actuació dels militants independentistes en aquells anys. Un activisme que va jugar un paper en la lluita que l'Europa democràtica va entaular contra el nazisme i el feixisme. Els combatents que foren passadors de frontera van col·laborar amb la Resistència francesa, amb diverses organitzacions partisanes i amb serveis d'informació aliats.

Rubiralta ha explicat la decepció que va suposar per aquests combatents que la fi de la Segona Guerra Mundial no fos també la de la dictadura. I que els aliats no tinguessin present el plet català a l'hora de redissenyar l'Europa que sorgiria de les cendres del conflicte. Un recordatori de les lleis, que a vegades semblen immutables, de la fredor de la realpolitik en les relacions internacionals.  


Ara molts d'ells tindran un itinerari de frontera senyalitzat amb el seu nom: l'esmentat Aleix Font, Jaume Cornudella, Octavi Viladrosa, Joan Sardà, Manuel Viusà, Jaume Martínez Vendrell... Noms que formen part de la història dels perdedors, però no pas de la dels que es rendien. El seu rol va ser cabdal en l'evasió jueva. Per això un d'ells,  Manuel Valls de Gomis, va ser guardonat amb la distinció de Just entre els justos de les nacions que atorga l'Estat d'Israel. Va establir un vincle amb les xarxes de la Resistència i va formar part de la ruta d'evasió Maurice Alibi.    

A l'auditori del Museu d'Història, que s'ha omplert, s'han retrobat molts familiars d'antics passadors, veterans del Front Nacional, com Robert Surroca o Pere Culleré, i figures de l'independentisme civil i polític, com la nova presidenta de l'ANC, Dolors Feliu o el diputat Albert Botran, al costat del director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.


Carles Belda ha conclòs l'acte amb una versió del Cant del partisà, himne de la Resistència francesa que Leonard Cohen va versionar. Belda ha explicat que hi ha introduït alguns canvis: França no hi apareix com a pàtria de les llibertats i ha modificat la referència a Alemanya per referir-se a l'"enemic". Però hi ha mantingut l'esperit dels qui mai no es rendeixen quan canta que "entre les tombes bufa el vent, aviat arribarà la llibertat i sortirem d'aquestes ombres". És la força del missatge partisà. 

 

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

També hauries de llegir
Fa 27 setmanes

Aleix Font: «Aquí els herois van perdre la guerra»

Participació