31
de maig
del
2022
Actualitzat
el
01
de juny
a les
16:14h
És poc habitual que tots els agents socials coincideixin ràpidament en una reivindicació. Però els incompliments en execució pressupostària per part de l'Estat a Catalunya han posat d'acord responsables polítics i societat civil. Des del Govern a la Cambra de Comerç, dels sindicats a la gran patronal, les dades fetes públiques dilluns sobre les mancances en els compromisos d'inversió per part del govern espanyol han generat una forta reacció. La paraula de la Moncloa va tornar a quedar en quasi no-res. Segons les dades d'execució, només es va gastar un terç del que s'havia compromès. De les inversions pressupostades el 2021, fins a 2.068,1 milions d'euros, només se n'han executat 739,8 milions. Un escàs 35,8%.
La comparació amb la situació d'altres territoris ho fa tot més feridor. La inversió a Madrid va ser un 84% superior al pressupostat. El Govern de la Generalitat ha acusat l'estat d'"abandonar" els catalans i ja ha anunciat que enviaria requeriments a la delegació del govern a Catalunya i a diversos ministeris per demanar explicacions. El conseller d'Economia, Jaume Giró, s'ha referit a la decisió d'ocultar les balances fiscals d'enguany per "evitar la confrontació". Giró ha considerat molt greu els incompliments i un exemple de manca de compromís amb els "valors fonamentals" de la democràcia. "Si el coneixement pot fer-nos mal, és millor que ens mantinguem en la ignorància", ha asseverat el conseller d'Economia.
Aquest mateix dimarts, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha esmentat la pandèmia i "els dos anys molt difícils" per justificar aquests incompliments, i ha afirmat que en el primer trimestre d'aquest any "Catalunya lidera les inversions", i que els 165 milions executats suposen un increment d'un 60% respecte de l'any anterior. Però la reacció del Govern no s'estova. Ahir, el president Pere Aragonès va definir d'"inacceptables" les xifres reals d'inversió i va exigir "explicacions immediates".
Representants del món empresarial i dels sindicats analitzen la significació d'aquesta manca de compromís, que ja s'ha convertit en un mal endèmic. S'hi refereix Ricard Bellera, responsable d'economia de Comissions Obreres (CCOO); Alícia Casart, directora d'Infraestructures de la Cambra de Comerç, i Joaquim Llansó, vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra de Contractistes. Són tres dels experts que, des de perspectives diferents, millor coneixen les xifres del problema.
Ricard Bellera: "Això limita la recuperació"
Per Ricard Bellera, de CCOO, l'impacte dels incompliments de l'Estat en inversió tindrà un efecte negatiu sobre l'activitat econòmica: "No oblidem que els fons europeus són per a la recuperació, la transformació i la resiliència, i això limita la recuperació i el suport al teixit productiu i el canvi de model econòmic".
El dirigent sindicalista considera que el debat se situa sempre en el terreny del greuge i es mostra caut pel que fa a la comparació amb Madrid: "No sabem els detalls, és probable que en el cas de Madrid, i a banda de l'efecte capitalitat, s'hagin incorporat les autopistes radials, que eren privades, i que això expliqui les xifres de Madrid. En tot cas, el problema és la pèrdua d'eficiència i de capacitat d'execució. És obvi que calen recursos. Els companys d'Adif explicaven que els anys noranta hi havia 400 persones treballant en les infraestructures de Girona i ara són un centenar amb prou feines. Són necessaris més recursos i contractar més gent".
Alícia Casart: "Necessitem dades projecte a projecte"
La directora d'Infraestructures de la Cambra de Comerç, Alícia Casart, es mostra contundent: "Són dades negatives i decebedores, i mostren una situació que s'arrossega de fa anys". Explica que, des del 2015, la mitjana d'execució era de poc més del 60%, però aquesta caiguda fins al 35% ha estat espectacular. Admet l'efecte que pot tenir la manca de matèries primeres, però reclama de l'administració que sigui seriosa i transparent: "Ens calen dades projecte a projecte, sense això no disposem de la informació necessària per fer una bona avaluació del problema".
Casart apunta a factors com la deixadesa o la sobredimensió de partides, i circumstàncies vinculades a l'obra pública que fan que hi hagi projectes que es van eternitzant, com el tram Abrera-Terrassa de la B-40, un exemple d'això. "En tot cas, la situació no és admissible", assegura la directiva cameral, que assenyala que en aquests moments s'estan executant partides, sobretot a Rodalies, el que explica que la ministra portaveu hagi assegurat aquest dimarts que en el primer trimestre Catalunya "lidera" les inversions.
Joaquim Llansó: "Confiem que no sigui manca de voluntat política"
Joaquim Llansó, vicepresident de Foment, és l'home que porta anys seguint amb rigor l'evolució de les infraestructures a Catalunya a la patronal. "Ens preocupen les dades perquè suposen un tema recorrent i no es pot argumentar que sigui a causa de la pandèmia perquè la crisi sanitària ha afectat tots els territoris per igual i nosaltres anem a la cua". Llansó expressa la seva "confiança" en què "no obeeixi a una manca de voluntat política". En tot cas, exculpa l'actual ministra Raquel Sánchez, que acumula poc temps en el càrrec.
El vicepresident de Foment assenyala que la manca d'execució "és un incompliment de la llei". "Les dades les sabem a través de la intervenció general de l'Estat, que ja és gros. Com hem dit en una nota, exigim explicacions sobre aquests incompliments", apunta. Llansó recorda que plou sobre mullat i que Foment defensa una gestió de quilòmetre zero de les grans infraestructures: "L'11 de novembre del 2011, una data fàcil de recordar, va aparèixer al BOE la creació dels consells rectors dels aeroports de Madrid i Barcelona, que implicaven una major autonomia de gestió. Doncs bé, encara s'han de constituir. Per no parlar del traspàs de rodalies". Per Llansó, "aquest incompliment és un llast per a la recuperació perquè les infraestructures creen i afavoreixen les activitats econòmiques i ajuden al benestar social durant tota la seva vida útil".
Si en un aspecte coincideixen totes les veus és en la necessitat de rebre informació qualitativa sobre la manca d'execució pressupostària, conèixer de manera transparent el que ha passat en els diversos projectes i la urgència de revertir una situació que, de no produir-se, afeblirà la recuperació.
La comparació amb la situació d'altres territoris ho fa tot més feridor. La inversió a Madrid va ser un 84% superior al pressupostat. El Govern de la Generalitat ha acusat l'estat d'"abandonar" els catalans i ja ha anunciat que enviaria requeriments a la delegació del govern a Catalunya i a diversos ministeris per demanar explicacions. El conseller d'Economia, Jaume Giró, s'ha referit a la decisió d'ocultar les balances fiscals d'enguany per "evitar la confrontació". Giró ha considerat molt greu els incompliments i un exemple de manca de compromís amb els "valors fonamentals" de la democràcia. "Si el coneixement pot fer-nos mal, és millor que ens mantinguem en la ignorància", ha asseverat el conseller d'Economia.
Aquest mateix dimarts, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, ha esmentat la pandèmia i "els dos anys molt difícils" per justificar aquests incompliments, i ha afirmat que en el primer trimestre d'aquest any "Catalunya lidera les inversions", i que els 165 milions executats suposen un increment d'un 60% respecte de l'any anterior. Però la reacció del Govern no s'estova. Ahir, el president Pere Aragonès va definir d'"inacceptables" les xifres reals d'inversió i va exigir "explicacions immediates".
Representants del món empresarial i dels sindicats analitzen la significació d'aquesta manca de compromís, que ja s'ha convertit en un mal endèmic. S'hi refereix Ricard Bellera, responsable d'economia de Comissions Obreres (CCOO); Alícia Casart, directora d'Infraestructures de la Cambra de Comerç, i Joaquim Llansó, vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra de Contractistes. Són tres dels experts que, des de perspectives diferents, millor coneixen les xifres del problema.
Ricard Bellera: "Això limita la recuperació"
Per Ricard Bellera, de CCOO, l'impacte dels incompliments de l'Estat en inversió tindrà un efecte negatiu sobre l'activitat econòmica: "No oblidem que els fons europeus són per a la recuperació, la transformació i la resiliència, i això limita la recuperació i el suport al teixit productiu i el canvi de model econòmic".
El dirigent sindicalista considera que el debat se situa sempre en el terreny del greuge i es mostra caut pel que fa a la comparació amb Madrid: "No sabem els detalls, és probable que en el cas de Madrid, i a banda de l'efecte capitalitat, s'hagin incorporat les autopistes radials, que eren privades, i que això expliqui les xifres de Madrid. En tot cas, el problema és la pèrdua d'eficiència i de capacitat d'execució. És obvi que calen recursos. Els companys d'Adif explicaven que els anys noranta hi havia 400 persones treballant en les infraestructures de Girona i ara són un centenar amb prou feines. Són necessaris més recursos i contractar més gent".
Alícia Casart: "Necessitem dades projecte a projecte"
La directora d'Infraestructures de la Cambra de Comerç, Alícia Casart, es mostra contundent: "Són dades negatives i decebedores, i mostren una situació que s'arrossega de fa anys". Explica que, des del 2015, la mitjana d'execució era de poc més del 60%, però aquesta caiguda fins al 35% ha estat espectacular. Admet l'efecte que pot tenir la manca de matèries primeres, però reclama de l'administració que sigui seriosa i transparent: "Ens calen dades projecte a projecte, sense això no disposem de la informació necessària per fer una bona avaluació del problema".
Casart apunta a factors com la deixadesa o la sobredimensió de partides, i circumstàncies vinculades a l'obra pública que fan que hi hagi projectes que es van eternitzant, com el tram Abrera-Terrassa de la B-40, un exemple d'això. "En tot cas, la situació no és admissible", assegura la directiva cameral, que assenyala que en aquests moments s'estan executant partides, sobretot a Rodalies, el que explica que la ministra portaveu hagi assegurat aquest dimarts que en el primer trimestre Catalunya "lidera" les inversions.
Joaquim Llansó: "Confiem que no sigui manca de voluntat política"
Joaquim Llansó, vicepresident de Foment, és l'home que porta anys seguint amb rigor l'evolució de les infraestructures a Catalunya a la patronal. "Ens preocupen les dades perquè suposen un tema recorrent i no es pot argumentar que sigui a causa de la pandèmia perquè la crisi sanitària ha afectat tots els territoris per igual i nosaltres anem a la cua". Llansó expressa la seva "confiança" en què "no obeeixi a una manca de voluntat política". En tot cas, exculpa l'actual ministra Raquel Sánchez, que acumula poc temps en el càrrec.
El vicepresident de Foment assenyala que la manca d'execució "és un incompliment de la llei". "Les dades les sabem a través de la intervenció general de l'Estat, que ja és gros. Com hem dit en una nota, exigim explicacions sobre aquests incompliments", apunta. Llansó recorda que plou sobre mullat i que Foment defensa una gestió de quilòmetre zero de les grans infraestructures: "L'11 de novembre del 2011, una data fàcil de recordar, va aparèixer al BOE la creació dels consells rectors dels aeroports de Madrid i Barcelona, que implicaven una major autonomia de gestió. Doncs bé, encara s'han de constituir. Per no parlar del traspàs de rodalies". Per Llansó, "aquest incompliment és un llast per a la recuperació perquè les infraestructures creen i afavoreixen les activitats econòmiques i ajuden al benestar social durant tota la seva vida útil".
Si en un aspecte coincideixen totes les veus és en la necessitat de rebre informació qualitativa sobre la manca d'execució pressupostària, conèixer de manera transparent el que ha passat en els diversos projectes i la urgència de revertir una situació que, de no produir-se, afeblirà la recuperació.