06
de juny
del
2022
Des de la seva fundació, Vox ha volgut emular els esforços fets pel PP per disposar d'un potent laboratori d'idees. Hi ha hagut un abans i un després en la història dels think tanks de la dreta espanyola a partir de la fundació de FAES per José María Aznar. En el cas del partit de Santiago Abascal, l'ambició de consolidar un espai polític propi té la seva plasmació en un centre d'idees, la Fundació Disenso, establerta a Madrid però amb vocació d'estendre les seves xarxes a altres territoris. També a Catalunya.
Segons ha pogut saber NacióDigital, Disenso ja es desplega a Catalunya, tot i que de manera latent. La fundació de Vox ha organitzat recentment trobades i jornades a Barcelona, però en grups restringits i fent poca publicitat. Fonts del partit asseguren que Disenso du a terme tasques de formació de quadres i nous dirigents, i que estendrà la seva agenda properament. Un dels temes tractats per Disenso en una de les jornades celebrades a Barcelona ha girat entorn la demografia i la immigració. Aquest és un tema que neguiteja la fundació. Un dels cavalls de batalla de Vox són les guerres culturals, la lluita per l'hegemonia ideològica en una societat que el partit considera dominada pels corrents progressistes. I el tema de la immigració és considerat molt sensible pels nuclis de la dreta radical.
Les darreres setmanes Disenso ha celebrat un seguit d'actes entorn un document elaborat per la fundació, Mites i realitats entorn la immigració a Espanya, que va ser presentat a Almeria amb Abascal, Macarena Olona -diputada i candidata a Andalusia- i alguns eurodiputats europeus, entre ells Carlo Fidanza, del partit ultra Germans d'Itàlia. Un dels fils argumentals del document és que no és possible preservar l'estat del benestar i mantenir una política immigratòria "relaxada".
Com la FAES, Disenso té diversos àmbits d'activitat i es mostra molt activa en el camp internacional. Va impulsar la Carta de Madrid, un manifest per reagrupar els partits de dretes que volen combatre una Amèrica Llatina "comunista". Aquests dies Disenso està capbussada en la campanya electoral a Colòmbia, on s'ha posicionat en contra del candidat de l'esquerra, Gustavo Petro, que ha sortit vencedor de la primera volta. També mantenen una línia d'activitats entorn la història d'Espanya. Darrerament, han celebrat amb diversos actes -un d'ells a Oviedo- els 1.300 anys de la batalla de Covadonga, la victòria de don Pelayo contra els àrabs que és mite fundacional del nacionalisme espanyol més conservador.
Un nucli dur provinent de l'aznarisme
Si Vox va ser en el seu inici una escissió del PP, Disenso té molt d'escissió de FAES. En el nucli dirigent s'hi poden trobar figures provinents de l'ala més extrema de la fundació aznariana. Abascal presideix la fundació, que dirigeix el filòsof Jorge Martín Frías, qui amb anterioritat havia estat responsable de formació de FAES i un dels impulsors de la xarxa Floridablanca, que aplegava militants de l'ala dura del PP de Madrid.
A més, entre els ideòlegs del laboratori ideològic de Vox hi són de manera destacada el sociòleg Amando de Miguel, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, i el filòsof i professor de Relacions Internacionals José María Marco, peça clau de Disenso i un dels qui elabora més discurs ideològic.
Segons ha pogut saber NacióDigital, Disenso ja es desplega a Catalunya, tot i que de manera latent. La fundació de Vox ha organitzat recentment trobades i jornades a Barcelona, però en grups restringits i fent poca publicitat. Fonts del partit asseguren que Disenso du a terme tasques de formació de quadres i nous dirigents, i que estendrà la seva agenda properament. Un dels temes tractats per Disenso en una de les jornades celebrades a Barcelona ha girat entorn la demografia i la immigració. Aquest és un tema que neguiteja la fundació. Un dels cavalls de batalla de Vox són les guerres culturals, la lluita per l'hegemonia ideològica en una societat que el partit considera dominada pels corrents progressistes. I el tema de la immigració és considerat molt sensible pels nuclis de la dreta radical.
Les darreres setmanes Disenso ha celebrat un seguit d'actes entorn un document elaborat per la fundació, Mites i realitats entorn la immigració a Espanya, que va ser presentat a Almeria amb Abascal, Macarena Olona -diputada i candidata a Andalusia- i alguns eurodiputats europeus, entre ells Carlo Fidanza, del partit ultra Germans d'Itàlia. Un dels fils argumentals del document és que no és possible preservar l'estat del benestar i mantenir una política immigratòria "relaxada".
Com la FAES, Disenso té diversos àmbits d'activitat i es mostra molt activa en el camp internacional. Va impulsar la Carta de Madrid, un manifest per reagrupar els partits de dretes que volen combatre una Amèrica Llatina "comunista". Aquests dies Disenso està capbussada en la campanya electoral a Colòmbia, on s'ha posicionat en contra del candidat de l'esquerra, Gustavo Petro, que ha sortit vencedor de la primera volta. També mantenen una línia d'activitats entorn la història d'Espanya. Darrerament, han celebrat amb diversos actes -un d'ells a Oviedo- els 1.300 anys de la batalla de Covadonga, la victòria de don Pelayo contra els àrabs que és mite fundacional del nacionalisme espanyol més conservador.
Un nucli dur provinent de l'aznarisme
Si Vox va ser en el seu inici una escissió del PP, Disenso té molt d'escissió de FAES. En el nucli dirigent s'hi poden trobar figures provinents de l'ala més extrema de la fundació aznariana. Abascal presideix la fundació, que dirigeix el filòsof Jorge Martín Frías, qui amb anterioritat havia estat responsable de formació de FAES i un dels impulsors de la xarxa Floridablanca, que aplegava militants de l'ala dura del PP de Madrid.
A més, entre els ideòlegs del laboratori ideològic de Vox hi són de manera destacada el sociòleg Amando de Miguel, l'escriptor Fernando Sánchez Dragó, i el filòsof i professor de Relacions Internacionals José María Marco, peça clau de Disenso i un dels qui elabora més discurs ideològic.