30
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
23:52h
Canvi en el protocol d'ús de les bales de foam per part dels Mossos d'Esquadra. Tal com ha pogut confirmar NacióDigital, des del passat mes de març els agents de la policia catalana no poden disparar aquests projectils apuntant "expressament" al cap o al coll. La mesura és provisional i la conselleria d'Interior l'adopta mentre la comissió parlamentària d'estudi del model policial presenta les seves conclusions.
En concret, la mesura va entrar en vigor a partir del 30 de març, i segons explica el conseller Joan IgnasiElena en resposta a una pregunta parlamentària, es pren amb l'objectiu de "minimitzar el risc de causar lesions". Fonts del departament d'Interior detallen que el conseller sempre ha refermat la voluntat d'ampliar o modificar el protocol "si això servia perquè fos més clar".
El protocol també especifica que només es pot disparar contra l'extremitat superior en cas que la persona mostri un objecte llancívol, un objecte contundent o arma blanca, i "quan es tingui la certesa que es pot assolir l'objectiu". Això permet, doncs, que els Mossos disparin a la part superior del cos o a l'alçada del cap amb el risc que això suposa. El cap de la Brimo reconeixia davant del jutge fa uns dies que els projectils de foam no són armes de precisió.
El protocol estableix que les llançadores de foam "s'han d'emprar sempre sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat" i abans de disparar cal "haver esgotat les vies diàleg i mediació" i "caldrà avisar les persones" abans d'utilitzar-la, sempre que no es produeixin "alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d'acció violenta".
En les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél una noia va rebre l'impacte d'un projectil de foam que li va fer perdre l'ull. La publicació dels Mossos també assegura que les llançadores "permeten la traçabilitat i control posterior" del seu ús. "A cada operador i comandament se'ls requereix informar del nombre de projectils que han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, l'hora i el lloc el més exactes possibles de la utilització i les possibles incidències detectades", diu el protocol.
El document detalla també quines persones estan autoritzades a utilitzar el foam. El comandament l'assigna a un agent per a tot el servei i com a norma general cal l'autorització expressa de la persona que exerceix el comandament abans d'utilitzar-lo. El protocol també precisa que "en casos d'extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, els agents o els bens" es podrà utilitzar sense autorització del comandament de l'equip. En aquests casos caldrà informar "el més aviat possible" de l'ús, les circumstàncies que han provocat la necessitat d'utilitzar-lo i els resultats de la intervenció.
Les llançadores amb les quals es disparen les foam són una arma de tipus subfusell, de 40mm "dissenyada per a l'ús menys lesiu de la força" i que utilitza municions de diferents tipus. El model concret dels Mossos és el Brugger& Thomet BT-GL06, que utilitza cartutxos del calibre 40x46. Les municions que es poden fer servir són d'impacte de curta i llarga distància "per neutralitzar o controlar una situació". Els projectils de curta distància van dels 5 als 25 metres, i els de llarga distància dels 20 als 50 metres. També poden disparar bales de fum per dispersar persones, o bales de gas.
En concret, la mesura va entrar en vigor a partir del 30 de març, i segons explica el conseller Joan IgnasiElena en resposta a una pregunta parlamentària, es pren amb l'objectiu de "minimitzar el risc de causar lesions". Fonts del departament d'Interior detallen que el conseller sempre ha refermat la voluntat d'ampliar o modificar el protocol "si això servia perquè fos més clar".
El protocol també especifica que només es pot disparar contra l'extremitat superior en cas que la persona mostri un objecte llancívol, un objecte contundent o arma blanca, i "quan es tingui la certesa que es pot assolir l'objectiu". Això permet, doncs, que els Mossos disparin a la part superior del cos o a l'alçada del cap amb el risc que això suposa. El cap de la Brimo reconeixia davant del jutge fa uns dies que els projectils de foam no són armes de precisió.
El protocol estableix que les llançadores de foam "s'han d'emprar sempre sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat" i abans de disparar cal "haver esgotat les vies diàleg i mediació" i "caldrà avisar les persones" abans d'utilitzar-la, sempre que no es produeixin "alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d'acció violenta".
En les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél una noia va rebre l'impacte d'un projectil de foam que li va fer perdre l'ull. La publicació dels Mossos també assegura que les llançadores "permeten la traçabilitat i control posterior" del seu ús. "A cada operador i comandament se'ls requereix informar del nombre de projectils que han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, l'hora i el lloc el més exactes possibles de la utilització i les possibles incidències detectades", diu el protocol.
El document detalla també quines persones estan autoritzades a utilitzar el foam. El comandament l'assigna a un agent per a tot el servei i com a norma general cal l'autorització expressa de la persona que exerceix el comandament abans d'utilitzar-lo. El protocol també precisa que "en casos d'extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, els agents o els bens" es podrà utilitzar sense autorització del comandament de l'equip. En aquests casos caldrà informar "el més aviat possible" de l'ús, les circumstàncies que han provocat la necessitat d'utilitzar-lo i els resultats de la intervenció.
Les llançadores amb les quals es disparen les foam són una arma de tipus subfusell, de 40mm "dissenyada per a l'ús menys lesiu de la força" i que utilitza municions de diferents tipus. El model concret dels Mossos és el Brugger& Thomet BT-GL06, que utilitza cartutxos del calibre 40x46. Les municions que es poden fer servir són d'impacte de curta i llarga distància "per neutralitzar o controlar una situació". Els projectils de curta distància van dels 5 als 25 metres, i els de llarga distància dels 20 als 50 metres. També poden disparar bales de fum per dispersar persones, o bales de gas.