30
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
10:30h
Barcelona, en coordinació amb la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ha activat l'ofensiva legal per defensar la Zona de Baixes Emissions (ZBE) davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquestes tres institucions han presentat una sèrie de recursos de cassació al Tribunal Suprem. "La Zona de Baixes Emissions és una eina de futur i la salut pública és l'eix que ens ha de moure a les administracions públiques", ha defensat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. Aquest ha estat, de fet, l'argument central del recurs que ha interposat l'Ajuntament de Barcelona: preservar la salut pública de tots els veïns de la capital catalana.
Això no s'ha produït en els darrers anys. Les dades apunten que les morts prematures pugen fins a les 1.300 a causa de la mala qualitat de l'aire, que provoca també altres tipus de malalties. La ZBE, manté l'Ajuntament, ha funcionat i permet reduir en un 11% els nivells de contaminació i rebaixar els desplaçaments de 600.000 vehicles contaminants. "Hem reduir 125 morts anuals, un 5% els casos d'asma infantil i un 1% els casos de càncer de pulmó", ha destacat Badia. Aquesta eina haurà d'anar acompanyada d'altres mesures per aconseguir objectius desitjables de qualitat de l'aire. En tot cas, la ZBE continua vigent a dia d'avui. Terminis per resoldre el recurs? Més d'un any.
Les entitats contràries a la ZBE volen que s'executi ja la suspensió de la Zona de Baixes Emissions. "Nosaltres ens hi oposarem", han dit des de l'Ajuntament, la Generalitat i l'AMB. S'argumentarà, en aquest sentit, que la carpeta està en resolució judicial. Des de la sentència fins ara hi ha hagut canvis: al maig va entrar en vigor la llei del canvi climàtic, fa poques setmanes hi va haver una vista a Europa sobre les mesures a Barcelona i Madrid, que van ser valorades positivament per part de l'advocat general de la UE. Així mateix, el govern espanyol ha anunciat un decret per donar més cobertura a la zona de baixes emissions.
Actualitzar la ZBE per protegir-la dels tribunals
A banda, Barcelona començarà un procés per actualitzar l'actual ordenança i adaptar-la a les novetats normatives. "L'objectiu és reforçar-la normativament i jurídica", ha detallat el regidor, que ha insistit que per imperatiu legal les autoritats han de preservar la salut pública i no pas el dret de circular amb vehicles contaminants. "La ZBE ha estat un èxit per canviar aquesta situació", ha reblat Badia. L'objectiu és poder actualitzar l'ordenança aquest mandat, és a dir, abans de les eleccions de 2023. "Es tracta de millorar les memòries, no pas obrir debats com el de l'etiqueta groga. L'objectiu és reforçar la Zona de Baixes Emissions actual", ha dit Badia.
Aquesta actualització de l'ordenança ha de servir per, en cas que el Suprem desestimi els recursos i tombi la Zona de Baixes Emissions, hi hagi una nova ordenança d'acord a la llei que preservi la prohibició de circular de determinats vehicles contaminants. L'estratègia de l'Ajuntament, en coordinació amb la resta d'administracions, és que digui el que digui el Suprem continuï existint una zona de baixes emissions.
La Generalitat considera "desproporcionada" la sentència
Des de la Generalitat també s'ha interposat un recurs al Suprem. El director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Marc Sanglas, ha detallat que l'alt tribunal ha admès la Generalitat com a part afectada en la causa. El recurs assenyala una mala interpretació del TSJC pel que fa a la directiva europea sobre qualitat de l'aire. "La mesura és desproporcionada", ha dit Sanglas, en referència a la sentència del tribunal. Un altre element important és que els ajuntaments han de poder apostar per "ciutats de més qualitat", més enllà del que indica la directiva. "El camí que comencem és el correcte i coincideix amb l'OMS", ha remarcat.
I la llibertat de circulació, que argumenta el TSJC? La Generalitat manté, en base a la doctrina de la justícia europea, que les administracions poden dur a terme limitacions per preservar la qualitat de l'aire i la salut púlbica. "El TSJC té una mala visió quan posa per damunt de la salut i la qualitat de l'aire els drets econòmics o la rellevància de costos. La vida és l'element més 'econòmic'", ha dit Sanglas. "Volem manifestar la voluntat de treballar conjuntament amb l'Ajuntament i l'AMB", ha remarcat el director general.
L'AMB es conjura per reduir la contaminació
Pel que fa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, també s'han presentat recursos. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, s'ha mostrat convençut que el Suprem serà sensible a considerar la salut pública i el medi ambient d'acord a les demandes de la ciutadania i als requisits d'Europa. "Hem seguit les directrius de la Comissió Europea", ha recordat Poveda. L'ordenança de la ZBE és "innovadora", però recull les propostes necessàries per fer front a l'expedient sancionador d'Europa davant Barcelona i Madrid per la mala qualitat de l'aire. "Hi ha unitat en les administracions per fer front al futur", ha remarcat Poveda.
A l'AMB hi ha una vintena de municipis que estaran obligats a tenir zones de baixes emissions d'acord amb la llei del canvi climàtic que s'està preparant. Afectarà els municipis de més de 20.000 habitants amb alts nivells de contaminació, i els de més de 50.000 habitants hauran de tenir zones de baixes emissions. "Volem treballar per reduir la contaminació, en la lluita contra el canvi climàtic i per desenvolupar la llei de canvi climàtic, que ens afecta a tots", ha afegit.
Això no s'ha produït en els darrers anys. Les dades apunten que les morts prematures pugen fins a les 1.300 a causa de la mala qualitat de l'aire, que provoca també altres tipus de malalties. La ZBE, manté l'Ajuntament, ha funcionat i permet reduir en un 11% els nivells de contaminació i rebaixar els desplaçaments de 600.000 vehicles contaminants. "Hem reduir 125 morts anuals, un 5% els casos d'asma infantil i un 1% els casos de càncer de pulmó", ha destacat Badia. Aquesta eina haurà d'anar acompanyada d'altres mesures per aconseguir objectius desitjables de qualitat de l'aire. En tot cas, la ZBE continua vigent a dia d'avui. Terminis per resoldre el recurs? Més d'un any.
Les entitats contràries a la ZBE volen que s'executi ja la suspensió de la Zona de Baixes Emissions. "Nosaltres ens hi oposarem", han dit des de l'Ajuntament, la Generalitat i l'AMB. S'argumentarà, en aquest sentit, que la carpeta està en resolució judicial. Des de la sentència fins ara hi ha hagut canvis: al maig va entrar en vigor la llei del canvi climàtic, fa poques setmanes hi va haver una vista a Europa sobre les mesures a Barcelona i Madrid, que van ser valorades positivament per part de l'advocat general de la UE. Així mateix, el govern espanyol ha anunciat un decret per donar més cobertura a la zona de baixes emissions.
Actualitzar la ZBE per protegir-la dels tribunals
A banda, Barcelona començarà un procés per actualitzar l'actual ordenança i adaptar-la a les novetats normatives. "L'objectiu és reforçar-la normativament i jurídica", ha detallat el regidor, que ha insistit que per imperatiu legal les autoritats han de preservar la salut pública i no pas el dret de circular amb vehicles contaminants. "La ZBE ha estat un èxit per canviar aquesta situació", ha reblat Badia. L'objectiu és poder actualitzar l'ordenança aquest mandat, és a dir, abans de les eleccions de 2023. "Es tracta de millorar les memòries, no pas obrir debats com el de l'etiqueta groga. L'objectiu és reforçar la Zona de Baixes Emissions actual", ha dit Badia.
Aquesta actualització de l'ordenança ha de servir per, en cas que el Suprem desestimi els recursos i tombi la Zona de Baixes Emissions, hi hagi una nova ordenança d'acord a la llei que preservi la prohibició de circular de determinats vehicles contaminants. L'estratègia de l'Ajuntament, en coordinació amb la resta d'administracions, és que digui el que digui el Suprem continuï existint una zona de baixes emissions.
La Generalitat considera "desproporcionada" la sentència
Des de la Generalitat també s'ha interposat un recurs al Suprem. El director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Marc Sanglas, ha detallat que l'alt tribunal ha admès la Generalitat com a part afectada en la causa. El recurs assenyala una mala interpretació del TSJC pel que fa a la directiva europea sobre qualitat de l'aire. "La mesura és desproporcionada", ha dit Sanglas, en referència a la sentència del tribunal. Un altre element important és que els ajuntaments han de poder apostar per "ciutats de més qualitat", més enllà del que indica la directiva. "El camí que comencem és el correcte i coincideix amb l'OMS", ha remarcat.
I la llibertat de circulació, que argumenta el TSJC? La Generalitat manté, en base a la doctrina de la justícia europea, que les administracions poden dur a terme limitacions per preservar la qualitat de l'aire i la salut púlbica. "El TSJC té una mala visió quan posa per damunt de la salut i la qualitat de l'aire els drets econòmics o la rellevància de costos. La vida és l'element més 'econòmic'", ha dit Sanglas. "Volem manifestar la voluntat de treballar conjuntament amb l'Ajuntament i l'AMB", ha remarcat el director general.
L'AMB es conjura per reduir la contaminació
Pel que fa a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, també s'han presentat recursos. El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda, s'ha mostrat convençut que el Suprem serà sensible a considerar la salut pública i el medi ambient d'acord a les demandes de la ciutadania i als requisits d'Europa. "Hem seguit les directrius de la Comissió Europea", ha recordat Poveda. L'ordenança de la ZBE és "innovadora", però recull les propostes necessàries per fer front a l'expedient sancionador d'Europa davant Barcelona i Madrid per la mala qualitat de l'aire. "Hi ha unitat en les administracions per fer front al futur", ha remarcat Poveda.
A l'AMB hi ha una vintena de municipis que estaran obligats a tenir zones de baixes emissions d'acord amb la llei del canvi climàtic que s'està preparant. Afectarà els municipis de més de 20.000 habitants amb alts nivells de contaminació, i els de més de 50.000 habitants hauran de tenir zones de baixes emissions. "Volem treballar per reduir la contaminació, en la lluita contra el canvi climàtic i per desenvolupar la llei de canvi climàtic, que ens afecta a tots", ha afegit.