28
de maig
del
2022
Actualitzat
a la
13:44h
ERC ha posat en marxa la maquinària per a les eleccions municipals del 2023. En les últimes hores, la militància havia avalat la candidatura a l'alcaldia de Barcelona d'Ernest Maragall -sense aspirant alternatiu i amb un 90% dels vots de les bases barcelonines- i, aquest dissabte, el partit ha fet un acte de conjura per construir un projecte que permeti als republicans aspirar a la victòria electoral a la capital catalana. Un triomf que els serveixi per governar i superar el desenllaç amarg del 2019, en què Ada Colau va assolir l'alcaldia tot i perdre davant Maragall. Atesos els precedents, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha fet una crida els votants republicans a "guanyar de molt" en els comicis de l'any que ve per "evitar que els sempre tornin a guanyar com sempre", en un missatge dirigit als partits i poders econòmics que van promoure el projecte de Manuel Valls, decisiu en la investidura de Colau. Maragall ha reblat el discurs amb un compromís a "guanyar de manera inqüestionable" per assolir l'alcaldia.
Junqueras ha encetat l'acte de proclamació de Maragall com a candidat d'ERC a Barcelona, en el qual també han participat, entre d'altres, Mireia Ingla (alcaldessa de Sant Cugat), Teresa Jordà (consellera d'Acció Climàtica) i Joan Ignasi Elena (conseller d'Interior). "Volem una ciutat republicana", ha reclamat el president dels republicans, que ha fet referència als aprenentatges assolits en les anteriors eleccions. "Fa tres anys vam aprendre que sovint no n'hi ha prou amb guanyar. Perquè els de sempre van tenir la manera d'unir-se entre ells per evitar que Barcelona fos una ciutat republicana", ha insistit.
En l'acte a Fira Barcelona, Junqueras ha demanat que una mobilització àmplia que faci confiança al projecte de Maragall. "Volem una ciutat que exerceixi de capital de Catalunya i com a gran ciutat del món", ha insistit per diferenciar-se del projecte dels comuns. El conseller Elena ha definit Maragall com el candidat més vàlida per Barcelona perquè reuneix "solvència, proximitat, mirada llarga i ambició". La consellera Jordà ha insistit que el candidat republicà és l'alcalde capaç d'actuar "més enllà de proclames".
Davant la militància de Barcelona i la plana major del partit, Maragall ha agraït els suports recollits per ser candidat i ha proclamat que és "l'hora de liderar i decidir". "Hem de passar de la resignació i la impotència al risc de la governació", ha afirmat per projectar-se com l'alcalde que rellevi Colau. Amb la voluntat de transmetre que ha aprofitat els tres anys a l'oposició per connectar amb la ciutat i digerir el desenllaç dels últims comicis, Maragall ha fixat l'objectiu de governar. "Estem decidits a fer-ho bé", ha apuntat en el discurs més aplaudit d'aquest dissabte. L'alcaldable ha recordat que Barcelona ja no figura "en el lloc més alt del prestigi internacional" i ha presentat ERC com la "potència transformadora" que pot aportar "ambició" a la capital catalana
El que ERC no va aconseguir el 2019
ERC té entre cella i cella revalidar la victòria del 2019 i ostentar l'alcaldia que se li va escolar entre els dits fa tres anys. "Cal guanyar i guanyar amb claredat", defensen des de l'equip de Maragall, en sintonia amb les paraules de Junqueras. La lectura que fa el partit és que només s'aconseguirà l'alcaldia si queda primer i Colau no suma de forma suficient amb els socialistes. La fotografia final de la batalla a Barcelona és, a hores d'ara, incompleta. Resta per veure qui substituirà Elsa Artadi com a cap de cartell de Junts i també si es produeix una coalició de PP, Valents i el que quedi de Ciutadans. Es dona per fet un escenari de més fragmentació, i se situa entre els favorits de la foto finish ERC, Barcelona en Comú i el PSC. Els comuns ja han ratificat la candidatura de Colau mentre que Jaume Collboni manté que serà el candidat socialista tot i les travesses que es continuen formulant.
Si bé ERC va guanyar els últims comicis municipals a Barcelona, per primera vegada els republicans hi concorreran ostentant la presidència de la Generalitat, una atalaia que els de Junqueras volen aprofitar per consolidar-se com a primera força a Catalunya, títol que també vol el PSC després d'haver guanyat les eleccions catalanes del 14-F. Governar Barcelona, així com guanyar influència a l'àrea metropolitana -el gran viver de vots socialistes- és estratègic per a ERC per enfortir el seu projecte, que oneja la bandera de la gestió en paral·lel a la de l'independentisme pragmàtic.
A la conferència nacional del passat mes de març, el president Pere Aragonès va demanar "replicar" als comicis del maig de l'any que ve la "victòria" de la "majoria independentista i d'esquerres" del 14 de febrer de l'any passat. "Si governem a banda i banda de la plaça Sant Jaume es podran traçar moltes sinergies", resumeix l'entorn de Maragall, que són conscients de com aquests comicis són considerats per la cúpula de Calàbria com el passatge per continuar governant la Generalitat. L'última vegada que hi ha hagut coincidència partidista entre Ajuntament i Palau és en l'etapa 2011-2015, amb Artur Mas com a president i Xavier Trias com a alcalde en temps de CiU.
Perfil de govern i un equip per definir
Si els republicans tornen a apostar per Maragall és perquè consideren que és una figura que "tothom associa" a govern. Amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona i també al Govern de la Generalitat, argumenten que és una figura consolidada de qui ningú posa en dubte la capacitat per ser alcalde. Ell, a més, reivindica que aquests darrers tres anys com a cap de l'oposició li han permès conèixer encara més la ciutat. Un dels leitmotivs de la seva campanya serà assenyalar l'operació que va impedir que governés la ciutat i que ha quedat al descobert amb l'espionatge amb Pegasus de les negociacions que va mantenir amb els comuns per explorar un pacte que mai va reeixir.
Pel que fa a la llista, per ara no hi res definit i serà a partir d'aquest dissabte quan tota la maquinària es posarà en marxa. Una de les principals incògnites és si Elisenda Alamany tornarà a ser la número dos o bé s'apostarà per una cara nova. L'exconsellera de Justícia i ara delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, es va postular per fer tàndem amb Maragall la passada tardor. La vocació de l'equip del candidat és que es que la llista prengui forma ràpidament, donant per fer que haurà de combinar dirigents de la federació i noms d'independents.
Junqueras ha encetat l'acte de proclamació de Maragall com a candidat d'ERC a Barcelona, en el qual també han participat, entre d'altres, Mireia Ingla (alcaldessa de Sant Cugat), Teresa Jordà (consellera d'Acció Climàtica) i Joan Ignasi Elena (conseller d'Interior). "Volem una ciutat republicana", ha reclamat el president dels republicans, que ha fet referència als aprenentatges assolits en les anteriors eleccions. "Fa tres anys vam aprendre que sovint no n'hi ha prou amb guanyar. Perquè els de sempre van tenir la manera d'unir-se entre ells per evitar que Barcelona fos una ciutat republicana", ha insistit.
En l'acte a Fira Barcelona, Junqueras ha demanat que una mobilització àmplia que faci confiança al projecte de Maragall. "Volem una ciutat que exerceixi de capital de Catalunya i com a gran ciutat del món", ha insistit per diferenciar-se del projecte dels comuns. El conseller Elena ha definit Maragall com el candidat més vàlida per Barcelona perquè reuneix "solvència, proximitat, mirada llarga i ambició". La consellera Jordà ha insistit que el candidat republicà és l'alcalde capaç d'actuar "més enllà de proclames".
Davant la militància de Barcelona i la plana major del partit, Maragall ha agraït els suports recollits per ser candidat i ha proclamat que és "l'hora de liderar i decidir". "Hem de passar de la resignació i la impotència al risc de la governació", ha afirmat per projectar-se com l'alcalde que rellevi Colau. Amb la voluntat de transmetre que ha aprofitat els tres anys a l'oposició per connectar amb la ciutat i digerir el desenllaç dels últims comicis, Maragall ha fixat l'objectiu de governar. "Estem decidits a fer-ho bé", ha apuntat en el discurs més aplaudit d'aquest dissabte. L'alcaldable ha recordat que Barcelona ja no figura "en el lloc més alt del prestigi internacional" i ha presentat ERC com la "potència transformadora" que pot aportar "ambició" a la capital catalana
El que ERC no va aconseguir el 2019
ERC té entre cella i cella revalidar la victòria del 2019 i ostentar l'alcaldia que se li va escolar entre els dits fa tres anys. "Cal guanyar i guanyar amb claredat", defensen des de l'equip de Maragall, en sintonia amb les paraules de Junqueras. La lectura que fa el partit és que només s'aconseguirà l'alcaldia si queda primer i Colau no suma de forma suficient amb els socialistes. La fotografia final de la batalla a Barcelona és, a hores d'ara, incompleta. Resta per veure qui substituirà Elsa Artadi com a cap de cartell de Junts i també si es produeix una coalició de PP, Valents i el que quedi de Ciutadans. Es dona per fet un escenari de més fragmentació, i se situa entre els favorits de la foto finish ERC, Barcelona en Comú i el PSC. Els comuns ja han ratificat la candidatura de Colau mentre que Jaume Collboni manté que serà el candidat socialista tot i les travesses que es continuen formulant.
Si bé ERC va guanyar els últims comicis municipals a Barcelona, per primera vegada els republicans hi concorreran ostentant la presidència de la Generalitat, una atalaia que els de Junqueras volen aprofitar per consolidar-se com a primera força a Catalunya, títol que també vol el PSC després d'haver guanyat les eleccions catalanes del 14-F. Governar Barcelona, així com guanyar influència a l'àrea metropolitana -el gran viver de vots socialistes- és estratègic per a ERC per enfortir el seu projecte, que oneja la bandera de la gestió en paral·lel a la de l'independentisme pragmàtic.
A la conferència nacional del passat mes de març, el president Pere Aragonès va demanar "replicar" als comicis del maig de l'any que ve la "victòria" de la "majoria independentista i d'esquerres" del 14 de febrer de l'any passat. "Si governem a banda i banda de la plaça Sant Jaume es podran traçar moltes sinergies", resumeix l'entorn de Maragall, que són conscients de com aquests comicis són considerats per la cúpula de Calàbria com el passatge per continuar governant la Generalitat. L'última vegada que hi ha hagut coincidència partidista entre Ajuntament i Palau és en l'etapa 2011-2015, amb Artur Mas com a president i Xavier Trias com a alcalde en temps de CiU.
Perfil de govern i un equip per definir
Si els republicans tornen a apostar per Maragall és perquè consideren que és una figura que "tothom associa" a govern. Amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona i també al Govern de la Generalitat, argumenten que és una figura consolidada de qui ningú posa en dubte la capacitat per ser alcalde. Ell, a més, reivindica que aquests darrers tres anys com a cap de l'oposició li han permès conèixer encara més la ciutat. Un dels leitmotivs de la seva campanya serà assenyalar l'operació que va impedir que governés la ciutat i que ha quedat al descobert amb l'espionatge amb Pegasus de les negociacions que va mantenir amb els comuns per explorar un pacte que mai va reeixir.
Pel que fa a la llista, per ara no hi res definit i serà a partir d'aquest dissabte quan tota la maquinària es posarà en marxa. Una de les principals incògnites és si Elisenda Alamany tornarà a ser la número dos o bé s'apostarà per una cara nova. L'exconsellera de Justícia i ara delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, es va postular per fer tàndem amb Maragall la passada tardor. La vocació de l'equip del candidat és que es que la llista prengui forma ràpidament, donant per fer que haurà de combinar dirigents de la federació i noms d'independents.