29
de maig
del
2022
Actualitzat
el
30
de maig
a les
15:15h
Gabriel Rufián, que acostuma a seleccionar amb cura els missatges que envia des del faristol del Congrés dels Diputats, parlava aquest dijous en present quan es referia al "fracàs" de la taula de diàleg. Assenyalava, a banda, que aquest "fracàs" seria imputable a l'esquerra espanyola -el PSOE i Unides Podem- per no haver-hi cregut de manera suficient, com demostra el fet que el mecanisme, pactat a finals del 2019, només s'hagi reunit dues vegades. La resposta "insuficient"- a ulls d'ERC- al Catalangate per part de la Moncloa, la distància creixent de Pedro Sánchez amb els socis de la investidura -tendència constatada amb la majoria que va permetre aprovar la llei de l'audiovisual gràcies a l'abstenció del PP- i la congelació de les relacions entre el president espanyol i el Palau de la Generalitat confereixen un paisatge que certifica els límits de l'estratègia del diàleg que defensen els republicans per superar el conflicte.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu entorn més proper a Palau insisteixen sovint que és ERC qui "se l'ha jugat més", dins del camp independentista, per articular una sortida que permeti aconseguir el referèndum i l'amnistia. Amb costos alts, sobretot dins l'electorat català, per la desconfiança que generen els acostaments amb el PSOE. Aragonès es va implicar personalment en facilitar la investidura de Sánchez a canvi de la taula de diàleg, i ara observa com els fruits no arriben. Ho va admetre tant en el balanç del primer any de Govern, al costat del vicepresident Jordi Puigneró, i també en la sessió de control de l'endemà al Parlament, durant la qual va demanar al PSC que pressionés el PSOE a l'hora d'encarrilar la negociació.
La jornada parlamentària de dijous, però, va anar en direcció oposada a la desitjada pels dirigents republicans. Sánchez no només va justificar l'espionatge als dirigents independentistes amb l'argument que el 2019 hi havia "sabotatges" i "incendis" als carrers de Catalunya per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, sinó que es va espolsar la responsabilitat dels detalls de la vigilància amb l'argument que els operatius depenen del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El líder del PSOE sí que va cessar Paz Esteban al capdavant del CNI, però no ha accedit a fer caure la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depenen els serveis d'intel·ligència i de qui Aragonès -a diferència d'Oriol Junqueras- en va demanar explícitament la dimissió.
"Vostès no ens poden fer un xantatge constantment", va indicar Rufián en el torn de resposta a Sánchez. Abans de la votació del decret sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna, ja en ple esclat del cas d'espionatge, els republicans van rebre múltiples pressions per fer com Bildu i sumar els seus vots als del PSOE, però van optar per desmarcar-se'n, com ja havia passat amb la reforma laboral. En les últimes grans decisions adoptades al Congrés, la majoria de la investidura s'ha esquerdat. En la llei de l'audiovisual, acordada al novembre i clau per a l'aprovació dels pressupostos, ERC hi ha acabat votant en contra, i fins i tot Unides Podem, integrant del govern espanyol, s'hi va abstenir. Una altra abstenció, la del PP d'Alberto Núñez Feijóo, va permetre tirar endavant la norma, enverinada per les pressions d'Atresmedia i Mediaset.
Les dificultats al Congrés se sumen a la congelació formal del diàleg entre la Moncloa i la Generalitat derivada del Catalangate, perquè la mesa de negociació -aturada, pel que fa a reunions públiques, des del setembre del 2021- no ha aportat per ara cap fruit. Abans de l'esclat de l'espionatge s'estava negociant -així ho va avançar NacióDigital al març- un acord per protegir el català, però el context no permet reunions ni anuncis. Tampoc la comissió bilateral -reunida al febrer a la Generalitat- serveix per desbloquejar qüestions pendents, i no s'hi ha tractat el traspàs de Rodalies inclòs dins l'acord que va permetre a ERC argumentar el suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2022. "Des dels indults no s'ha avançat", va indicar Aragonès dimarts.
El pols perpetu amb Junts
La setmana també ha servit per comprovar fins a quin punt són complexes les relacions amb Junts. Ho demostra el xoc entre Rufián i Jaume Asens en el marc del debat sobre l'espionatge. "Deixa d'anar tant a Waterloo", va assegurar el dirigent republicà al cap de files dels comuns al Congrés, que disposa d'una estreta relació personal amb Toni Comín i que ha visitat Carles Puigdemont a l'exili. Rufián és la veu d'ERC que s'expressa amb menys prevencions sobre l'expresident de la Generalitat, i ja va provocar una crisi entre socis de Govern quan va carregar, al març, contra els contactes de l'entorn del líder de Junts amb presumptes emissaris russos. "Eren uns senyorets que es creien James Bond", va assenyalar el cap de files d'ERC a Madrid.
Com en aquell episodi, Puigdemont ha expressat el seu malestar, que es va amplificar a la xarxa durant la tarda de dijous per part de tota la cúpula dirigent de Junts. La formació, immersa en un procés congressual que entronitzarà Laura Borràs i Jordi Turull, pressiona des de fa setmanes per passar pàgina de la taula de diàleg, i des de dimecres reclama explícitament un front unitari a Madrid que serveixi per superar ja la mesa de negociació. "L'Estat no té cap intenció de resoldre el conflicte. La via del diàleg no funciona ni funcionarà", va assenyalar Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, en la sessió de control a Aragonès. També va reclamar posar en marxa la direcció estratègica del procés, inclosa en l'acord de Govern però encara aturada.
Durant mesos es van celebrar reunions entre ERC, Junts, la CUP, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República, però no van servir per acordar cap mínim comú denominador. Un dels debats persistents era, precisament, quin era l'abast del diàleg que perseguien -i persegueixen- els republicans a Madrid. L'espionatge i el progressiu distanciament al Congrés, amb la majoria de la investidura corcada i un horitzó de legislatura cada vegada més incert a Madrid, sumada a la manca de col·laboració per part de Sánchez, han fet topar ERC amb els límits de la seva estratègia. Una estratègia que, malgrat les dificultats, té intenció de mantenir perquè és "l'única possible", com va remarcar Aragonès aquest mateix dimarts.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu entorn més proper a Palau insisteixen sovint que és ERC qui "se l'ha jugat més", dins del camp independentista, per articular una sortida que permeti aconseguir el referèndum i l'amnistia. Amb costos alts, sobretot dins l'electorat català, per la desconfiança que generen els acostaments amb el PSOE. Aragonès es va implicar personalment en facilitar la investidura de Sánchez a canvi de la taula de diàleg, i ara observa com els fruits no arriben. Ho va admetre tant en el balanç del primer any de Govern, al costat del vicepresident Jordi Puigneró, i també en la sessió de control de l'endemà al Parlament, durant la qual va demanar al PSC que pressionés el PSOE a l'hora d'encarrilar la negociació.
La jornada parlamentària de dijous, però, va anar en direcció oposada a la desitjada pels dirigents republicans. Sánchez no només va justificar l'espionatge als dirigents independentistes amb l'argument que el 2019 hi havia "sabotatges" i "incendis" als carrers de Catalunya per la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, sinó que es va espolsar la responsabilitat dels detalls de la vigilància amb l'argument que els operatius depenen del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). El líder del PSOE sí que va cessar Paz Esteban al capdavant del CNI, però no ha accedit a fer caure la ministra de Defensa, Margarita Robles, de qui depenen els serveis d'intel·ligència i de qui Aragonès -a diferència d'Oriol Junqueras- en va demanar explícitament la dimissió.
"Vostès no ens poden fer un xantatge constantment", va indicar Rufián en el torn de resposta a Sánchez. Abans de la votació del decret sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna, ja en ple esclat del cas d'espionatge, els republicans van rebre múltiples pressions per fer com Bildu i sumar els seus vots als del PSOE, però van optar per desmarcar-se'n, com ja havia passat amb la reforma laboral. En les últimes grans decisions adoptades al Congrés, la majoria de la investidura s'ha esquerdat. En la llei de l'audiovisual, acordada al novembre i clau per a l'aprovació dels pressupostos, ERC hi ha acabat votant en contra, i fins i tot Unides Podem, integrant del govern espanyol, s'hi va abstenir. Una altra abstenció, la del PP d'Alberto Núñez Feijóo, va permetre tirar endavant la norma, enverinada per les pressions d'Atresmedia i Mediaset.
Les dificultats al Congrés se sumen a la congelació formal del diàleg entre la Moncloa i la Generalitat derivada del Catalangate, perquè la mesa de negociació -aturada, pel que fa a reunions públiques, des del setembre del 2021- no ha aportat per ara cap fruit. Abans de l'esclat de l'espionatge s'estava negociant -així ho va avançar NacióDigital al març- un acord per protegir el català, però el context no permet reunions ni anuncis. Tampoc la comissió bilateral -reunida al febrer a la Generalitat- serveix per desbloquejar qüestions pendents, i no s'hi ha tractat el traspàs de Rodalies inclòs dins l'acord que va permetre a ERC argumentar el suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2022. "Des dels indults no s'ha avançat", va indicar Aragonès dimarts.
El pols perpetu amb Junts
La setmana també ha servit per comprovar fins a quin punt són complexes les relacions amb Junts. Ho demostra el xoc entre Rufián i Jaume Asens en el marc del debat sobre l'espionatge. "Deixa d'anar tant a Waterloo", va assegurar el dirigent republicà al cap de files dels comuns al Congrés, que disposa d'una estreta relació personal amb Toni Comín i que ha visitat Carles Puigdemont a l'exili. Rufián és la veu d'ERC que s'expressa amb menys prevencions sobre l'expresident de la Generalitat, i ja va provocar una crisi entre socis de Govern quan va carregar, al març, contra els contactes de l'entorn del líder de Junts amb presumptes emissaris russos. "Eren uns senyorets que es creien James Bond", va assenyalar el cap de files d'ERC a Madrid.
Com en aquell episodi, Puigdemont ha expressat el seu malestar, que es va amplificar a la xarxa durant la tarda de dijous per part de tota la cúpula dirigent de Junts. La formació, immersa en un procés congressual que entronitzarà Laura Borràs i Jordi Turull, pressiona des de fa setmanes per passar pàgina de la taula de diàleg, i des de dimecres reclama explícitament un front unitari a Madrid que serveixi per superar ja la mesa de negociació. "L'Estat no té cap intenció de resoldre el conflicte. La via del diàleg no funciona ni funcionarà", va assenyalar Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament, en la sessió de control a Aragonès. També va reclamar posar en marxa la direcció estratègica del procés, inclosa en l'acord de Govern però encara aturada.
Durant mesos es van celebrar reunions entre ERC, Junts, la CUP, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República, però no van servir per acordar cap mínim comú denominador. Un dels debats persistents era, precisament, quin era l'abast del diàleg que perseguien -i persegueixen- els republicans a Madrid. L'espionatge i el progressiu distanciament al Congrés, amb la majoria de la investidura corcada i un horitzó de legislatura cada vegada més incert a Madrid, sumada a la manca de col·laboració per part de Sánchez, han fet topar ERC amb els límits de la seva estratègia. Una estratègia que, malgrat les dificultats, té intenció de mantenir perquè és "l'única possible", com va remarcar Aragonès aquest mateix dimarts.