27
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:42h
La consulta dels Jocs d'Hivern, prevista per al 24 de juliol, ha quedat ajornada. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que pilota les negociacions amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i l'Aragó per al projecte olímpic, ha detallat aquest divendres que la manca d'acord evidenciat des de fa setmanes fa que, a criteri del Govern, no es pugui convocar els ciutadans a les urnes perquè no es disposa de tota la informació necessària per votar. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no signarà avui, tal com estava previst, el decret de convocatòria de la consulta. L'ajornament de la votació, que es podria fer a la tardor -probablement el setembre-, suposa un nou entrebanc en una candidatura que, com reconeixia el president del COE, Alejandro Blanco, s'ha estancat. El principal responsable, com reconeixen a l'organisme olímpic i al Palau de la Generalitat, és el president de l'Aragó, Javier Lambán.
En una roda de premsa al Palau de la Generalitat, la consellera Laura Vilagrà ha justificat la decisió: ha dit que l'ajornament es fa per "respecte" als ciutadans, un cop constatat que no hi ha la informació bàsica perquè els municipis implicats puguin votar. La consulta s'ha de fer a la comarca de l'Alt Pirineu i Aran, i també hi participaran, amb una altra pregunta, les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. El projecte, que el Govern té entre cella i cella, no genera consens al territori i veus contràries a la iniciativa olímpica consideren que la candidatura ha quedat tocada de mort pels esdeveniments dels darrers dies. Vilagrà ha demanat al COE "celeritat" perquè concreti una solució davant la manca d'acord amb l'Aragó. "Reactivarem el decret de convocatòria tant bon punt hi hagi la candidatura", ha detallat la consellera de Presidència.
"Catalunya està compromesa amb els Jocs d'Hivern des de fa anys", ha recordat el Govern. De tota manera, Vilagrà ha avisat que això no va de "retrobament" entre territoris -com deia Lambán aquesta setmana- sinó de travar una candidatura forta i competitiva. La consellera ha insistit que la part catalana no s'ha aixecat mai de la taula i continuarà negociant per aconseguir el consens. "Teníem un acord tècnic tancat i era un bon acord, que sumava les capacitat de les diferents valls dels Pirineus i comptava amb el vistiplau tècnic de totes les parts", ha explicat. L'Aragó, però, va trencar l'acord per "criteris polítics". Vilagrà ha dit que en els darrers dies s'han intentat refer ponts però "no ha estat possible". "El projecte olímpic és una oportunitat per als Pirineus", ha assegurat.
Per tot plegat, Vilagrà ha reiterat que Catalunya "no vol renunciar als Jocs" i ha acusat l'Aragó de "boicotejar" el projecte. De tota manera, Catalunya continuarà negociant. "Estem preparats per acollir els Jocs, i em demanat al COE que estudiï totes les alternatives possibles", ha dit Vilagrà. Totes inclou, també, una candidatura en solitari de Catalunya, una opció que ara no es preveu per part del COE. Com que no hi ha tota la informació necessària, el Govern ha decidit ajornar la consulta. "Els veïns no tindrien tota la informació sobre la taula per decidir", ha dit. Abans, doncs, cal tancar la candidatura, però Vilagrà ha refermat el compromís del Govern per fer aquesta consulta. El president del COE va dir dimecres que té "molt present" també aquesta qüestió.
Consulta a la tardor
Pel Govern, la consulta és "vinculant" i determinarà que Catalunya continuï endavant en el projecte olímpic. Malgrat que els terminis són ajustats, l'objectiu de l'executiu és optar als Jocs de 2030. Tenint en compte que l'agost és inhàbil, la candidatura s'hauria de fer de cara a la tardor. La data límit per presentar la candidatura al COI, segons ha detallat Vilagrà, és el maig de 2023, d'aquí un any. La setmana que ve, el president del COI visita Madrid i tindrà una reunió amb el president del COE. La voluntat d'acollir els Jocs i presentar candidatura continua vigent, però s'ha d'acabar de definir la candidatura. Per Catalunya, el pacte base és l'acord tècnic que en un principi subscrivia l'Aragó abans que Lambán se'n desmarqués. "No volem que ningú torpedini o impedeixi la candidatura", ha exigit. Vilagrà ha dit que el Govern sent còmode en el plantejament del COE, d'intentar impulsar la candidatura més competitiva possible.
Última oportunitat per al diàleg
El COE i el seu president volen reprendre les negociacions entre la delegació catalana i l'aragonesa per mirar de construir un projecte olímpic compartit que es basi en l'acord treballat des de fa setmanes i que continua bloquejant el president de l'Aragó, Javier Lambán. La divisió evidenciada en les últimes reunions han situat la candidatura en un atzucac mentre les altres opcions -Sapporo, al Japó; Sant Lake City, als Estats Units; i Vancouver, al Canadà- van prenent forma. El Comitè Olímpic Internacional (COI), de fet, ja ha visitat aquestes ciutats. El temps s'esgota i les opcions de l'Estat van a la baixa.
En aquesta situació, el COE no renunciarà a presentar candidatura per no malmetre les relacions amb el COI -l'objectiu principal és formalitzar-la per al 2030, però si aquesta opció és inviable es podria optar per al 2034- i no descarta negociar directament amb els territoris aragonesos sense esperar el vistiplau del govern aragonès. Una candidatura en solitari de Catalunya -una opció que no es descarta al Govern- no està prevista pel COE, que insisteix que vol aconseguir un projecte amb Barcelona i Saragossa.
Lambán, principal responsable
Fa setmanes que la Generalitat té clar que l'obstacle principal és Lambán, president de l'Aragó. El dirigent socialista, amb unes eleccions a l'horitzó, ha explotat l'argument del greuge als territoris aragonesos i ha denunciat que s'està deixant de banda aquesta comunitat en favor de Catalunya. La seva actitud ha incomodat el COE, que ha aplaudit el comportament de la Generalitat en tot el procediment, i també el govern espanyol, a qui ara Lambán vol situar com a mediador en la negociació. En tot cas, totes les parts veuen que l'escull per arribar a un acord per a la candidatura compartida és el president aragonès i Blanco ja ha llançat una advertència: si no hi ha acord, el COE no descarta negociar directament amb els territoris que volen els Jocs i que ja han demanat tenir interlocució directa amb l'organisme.
L'Estat perd avantatge
El COI no marca terminis per presentar candidatura, però sí que, com més temps passa, menys opcions té Espanya per optar als Jocs d'Hivern. "Vam començar la cursa els primers, però ara ens hem estancat", ha admès Blanco en les darreres hores. El COI ja ha visitat les altres opcions per organitzar la cita olímpica, i per això, el COE ha de saber com més aviat millor quins seran els propers passos. Una data important és l'1 de juny, quan el president del COI, Thomas Bach, visitarà Madrid. En un principi, el president del COE volia poder-li traslladar un primer esborrany de la candidatura espanyola, però això ja no podrà ser. Confia poder refermar, això sí, el compromís de l'Estat per optar als Jocs.
La candidatura no genera unanimitat
Més enllà del serial de les negociacions entre el COE, Catalunya i l'Aragó per mirar de teixir una candidatura conjunta, el projecte olímpic no genera ni molt menys unanimitat. Fa dues setmanes, la plataforma Stop Jocs Olímpics va convocar una manifestació a Puigcerdà per mostrar el seu rebuig a la candidatura, i partits com la CUP i els comuns també hi estan en contra. Aquesta darrera formació, però, forma part del govern espanyol que defensa una candidatura espanyola als Jocs. En tot cas, veus contràries al projecte olímpic asseguren que aquesta no és la solució que necessita el Pirineu, un zona del país amb problemàtiques concretes -temporalitat, turisme, manca d'habitatge o precarietat laboral- que no es resolen, al seu entendre, amb uns Jocs Olímpics.
En una roda de premsa al Palau de la Generalitat, la consellera Laura Vilagrà ha justificat la decisió: ha dit que l'ajornament es fa per "respecte" als ciutadans, un cop constatat que no hi ha la informació bàsica perquè els municipis implicats puguin votar. La consulta s'ha de fer a la comarca de l'Alt Pirineu i Aran, i també hi participaran, amb una altra pregunta, les comarques del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. El projecte, que el Govern té entre cella i cella, no genera consens al territori i veus contràries a la iniciativa olímpica consideren que la candidatura ha quedat tocada de mort pels esdeveniments dels darrers dies. Vilagrà ha demanat al COE "celeritat" perquè concreti una solució davant la manca d'acord amb l'Aragó. "Reactivarem el decret de convocatòria tant bon punt hi hagi la candidatura", ha detallat la consellera de Presidència.
"Catalunya està compromesa amb els Jocs d'Hivern des de fa anys", ha recordat el Govern. De tota manera, Vilagrà ha avisat que això no va de "retrobament" entre territoris -com deia Lambán aquesta setmana- sinó de travar una candidatura forta i competitiva. La consellera ha insistit que la part catalana no s'ha aixecat mai de la taula i continuarà negociant per aconseguir el consens. "Teníem un acord tècnic tancat i era un bon acord, que sumava les capacitat de les diferents valls dels Pirineus i comptava amb el vistiplau tècnic de totes les parts", ha explicat. L'Aragó, però, va trencar l'acord per "criteris polítics". Vilagrà ha dit que en els darrers dies s'han intentat refer ponts però "no ha estat possible". "El projecte olímpic és una oportunitat per als Pirineus", ha assegurat.
Per tot plegat, Vilagrà ha reiterat que Catalunya "no vol renunciar als Jocs" i ha acusat l'Aragó de "boicotejar" el projecte. De tota manera, Catalunya continuarà negociant. "Estem preparats per acollir els Jocs, i em demanat al COE que estudiï totes les alternatives possibles", ha dit Vilagrà. Totes inclou, també, una candidatura en solitari de Catalunya, una opció que ara no es preveu per part del COE. Com que no hi ha tota la informació necessària, el Govern ha decidit ajornar la consulta. "Els veïns no tindrien tota la informació sobre la taula per decidir", ha dit. Abans, doncs, cal tancar la candidatura, però Vilagrà ha refermat el compromís del Govern per fer aquesta consulta. El president del COE va dir dimecres que té "molt present" també aquesta qüestió.
Consulta a la tardor
Pel Govern, la consulta és "vinculant" i determinarà que Catalunya continuï endavant en el projecte olímpic. Malgrat que els terminis són ajustats, l'objectiu de l'executiu és optar als Jocs de 2030. Tenint en compte que l'agost és inhàbil, la candidatura s'hauria de fer de cara a la tardor. La data límit per presentar la candidatura al COI, segons ha detallat Vilagrà, és el maig de 2023, d'aquí un any. La setmana que ve, el president del COI visita Madrid i tindrà una reunió amb el president del COE. La voluntat d'acollir els Jocs i presentar candidatura continua vigent, però s'ha d'acabar de definir la candidatura. Per Catalunya, el pacte base és l'acord tècnic que en un principi subscrivia l'Aragó abans que Lambán se'n desmarqués. "No volem que ningú torpedini o impedeixi la candidatura", ha exigit. Vilagrà ha dit que el Govern sent còmode en el plantejament del COE, d'intentar impulsar la candidatura més competitiva possible.
Última oportunitat per al diàleg
El COE i el seu president volen reprendre les negociacions entre la delegació catalana i l'aragonesa per mirar de construir un projecte olímpic compartit que es basi en l'acord treballat des de fa setmanes i que continua bloquejant el president de l'Aragó, Javier Lambán. La divisió evidenciada en les últimes reunions han situat la candidatura en un atzucac mentre les altres opcions -Sapporo, al Japó; Sant Lake City, als Estats Units; i Vancouver, al Canadà- van prenent forma. El Comitè Olímpic Internacional (COI), de fet, ja ha visitat aquestes ciutats. El temps s'esgota i les opcions de l'Estat van a la baixa.
En aquesta situació, el COE no renunciarà a presentar candidatura per no malmetre les relacions amb el COI -l'objectiu principal és formalitzar-la per al 2030, però si aquesta opció és inviable es podria optar per al 2034- i no descarta negociar directament amb els territoris aragonesos sense esperar el vistiplau del govern aragonès. Una candidatura en solitari de Catalunya -una opció que no es descarta al Govern- no està prevista pel COE, que insisteix que vol aconseguir un projecte amb Barcelona i Saragossa.
Lambán, principal responsable
Fa setmanes que la Generalitat té clar que l'obstacle principal és Lambán, president de l'Aragó. El dirigent socialista, amb unes eleccions a l'horitzó, ha explotat l'argument del greuge als territoris aragonesos i ha denunciat que s'està deixant de banda aquesta comunitat en favor de Catalunya. La seva actitud ha incomodat el COE, que ha aplaudit el comportament de la Generalitat en tot el procediment, i també el govern espanyol, a qui ara Lambán vol situar com a mediador en la negociació. En tot cas, totes les parts veuen que l'escull per arribar a un acord per a la candidatura compartida és el president aragonès i Blanco ja ha llançat una advertència: si no hi ha acord, el COE no descarta negociar directament amb els territoris que volen els Jocs i que ja han demanat tenir interlocució directa amb l'organisme.
L'Estat perd avantatge
El COI no marca terminis per presentar candidatura, però sí que, com més temps passa, menys opcions té Espanya per optar als Jocs d'Hivern. "Vam començar la cursa els primers, però ara ens hem estancat", ha admès Blanco en les darreres hores. El COI ja ha visitat les altres opcions per organitzar la cita olímpica, i per això, el COE ha de saber com més aviat millor quins seran els propers passos. Una data important és l'1 de juny, quan el president del COI, Thomas Bach, visitarà Madrid. En un principi, el president del COE volia poder-li traslladar un primer esborrany de la candidatura espanyola, però això ja no podrà ser. Confia poder refermar, això sí, el compromís de l'Estat per optar als Jocs.
La candidatura no genera unanimitat
Més enllà del serial de les negociacions entre el COE, Catalunya i l'Aragó per mirar de teixir una candidatura conjunta, el projecte olímpic no genera ni molt menys unanimitat. Fa dues setmanes, la plataforma Stop Jocs Olímpics va convocar una manifestació a Puigcerdà per mostrar el seu rebuig a la candidatura, i partits com la CUP i els comuns també hi estan en contra. Aquesta darrera formació, però, forma part del govern espanyol que defensa una candidatura espanyola als Jocs. En tot cas, veus contràries al projecte olímpic asseguren que aquesta no és la solució que necessita el Pirineu, un zona del país amb problemàtiques concretes -temporalitat, turisme, manca d'habitatge o precarietat laboral- que no es resolen, al seu entendre, amb uns Jocs Olímpics.