27
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
11:41h
L'1 de maig de 2021, Sant Cugat es convertia en la segona ciutat de Catalunya -després de Barcelona- en estrenar una Zona de Baixes Emissions (ZBE). Des d'aleshores, els cotxes més contaminants tenen prohibit entrar al centre de la ciutat de dilluns a divendres laborables de 7 a 20 h en una àrea de 4 quilòmetres quadrats. Cal recordar que la ZBE de Barcelona va ser tombada fa un parell de mesos pel TSJC.
Segons dades de l'Ajuntament, aquesta normativa promoguda des del Pla d'Acció d'Emergència Climàtica afectava a prop de 4.000 vehicles del parc mòbil santcugatenc; un 7% del total. Una mesura que posava la diana a tots aquells vehicles de gasolina anteriors a l'any 2000 i de dièsel d'abans del 2006. Diverses càmeres de vigilància instal·lades a diferents accessos del municipi han vetllat des d'aquell dia pel seu compliment.
"La Zona de Baixes Emissions és una mesura que respon a un paquet molt més ampli impulsat des del govern per posar les persones al centre i dotar d'un major protagonisme a les bicicletes i patinets", exposa la comissionada per l'Emergència Climàtica, Alba Gordó, en declaracions a NacióDigital. "Forma part d'una estratègia destinada a pacificar la ciutat i adequar-la al segle XXI", ha reivindicat apel·lant a la importància de poder gaudir d'un aire més net mentre que alhora es posa remei a l'elevada densificació viària a l'interior del municipi.
.jpeg)
Així doncs, i després d'un any en marxa, Gordó considera que els resultats són "satisfactoris" i n'extreu una valoració positiva. "La ciutadania cada vegada n'és més conscient i està canviant els seus hàbits", assegura brandint les dades que mostren una "reducció substancial" del parc de vehicles contaminants. Segons fonts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els vehicles sense etiqueta ambiental han caigut un 16,3% (passant d'11.787 a 9.663) i els vehicles B -que tampoc podran entrar en un "futur immediat"- també han experimentat una davallada d'un 7,6% (de 17.140 a 15.834). A l'altra banda, els vehicles 0 emissions han crescut un 69,4% (de 485 a 822); els vehicles ECO han augmentat un 49,8% (de 1.402 a 2.101); i el parc de vehicles C també s'ha vist incrementat un 10,6% (de 24.683 a 27.307).
A més a més, pel que fa a la contaminació, els primers resultats també sembla que acompanyen. En l'últim any, Sant Cugat ha experimentat una reducció global de les emissions contaminants en un 17,2% i en un 11,8% del CO2 generat pels vehicles que circulen pel centre del municipi. Una tendència a la baixa que es va accentuar a partir del mes de novembre coincidint amb la implementació del règim sancionador de la ZBE. Unes xifres que des del govern local confien que es revalidin al llarg del temps.
Un procés amb crítiques
No obstant això, la seva implementació no ha estat exempta de crítiques. Ben aviat es va configurar la plataforma Repensem la ZBE -amb l'adhesió de Sant Cugat Comerç i de l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix- que, malgrat no estar en contra del projecte, considerava que la seva implementació s'havia fet de manera precipitada, sense una infraestructura adequada ni tenir en compte les necessitats dels barris perifèrics. Una vara que també van agafar des de JxSTC i Cs com a partits de l'oposició. "Mai podríem haver estat preparats del tot, però les alternatives existeixen i, sobretot, la majoria de gent entén que l'objectiu és protegir el benefici col·lectiu", ha esgrimit la regidora republicana. Una normativa "plenament vigent" i que no ha estat mai recorreguda als tribunals en contraposició a la de la seva germana de la capital catalana.
Des de l'entitat però, que ha protagonitzat diverses accions de protesta davant del consistori, ha continuat reclamant reiteradament la implementació de moratòries per afavorir la transició dels vehicles a les classes populars; les principals afectades d'aquesta normativa, per alguns "classista", que obliga a fer una despesa econòmica important per poder continuar accedint amb vehicle privat a la ciutat. En aquesta línia, Gordó ha recordat l'existència dels 10 permisos anuals que tenen els veïns per esquivar la normativa de manera excepcional a través d'una notificació prèvia i un cost de 2 euros.
.jpeg)
Les multes
Pel que fa a la implementació del règim sancionador, aquest va donar el tret de sortida l'1 de novembre amb multes mínimes de 100 euros i de 500 si s'accedia durant un episodi d'alta contaminació. A més, les sancions s'encareixen en cas de reincidències. Des d'aleshores, s'han interposat prop de 4.406 multes i, d'aquestes, un terç (1.429) es van posar durant el mateix mes de novembre.
Des del govern local, s'instava a la població a abraçar aquest canvi de paradigma en la mobilitat urbana a favor d'un model més sostenible i saludable. En aquest sentit, han apuntat sovint a optar per l'ús del transport públic, de la bicicleta o a aparcar els vehicles als Park&Ride i pàrquings dissuassòris dels afores del municipi.
Sigui com sigui, cal recordar que, tal com dictamina la Unió Europea i segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, l'any 2023 està contemplat que totes les ciutats de més de 50.000 habitants hagin aprovat la seva ZBE particular. En aquesta línia, l'Ajuntament rebrà pròximament més de 3 milions d'euros dels fons europeus Next Generation per potenciar la normativa de mobilitat santcugatenca.
Segons dades de l'Ajuntament, aquesta normativa promoguda des del Pla d'Acció d'Emergència Climàtica afectava a prop de 4.000 vehicles del parc mòbil santcugatenc; un 7% del total. Una mesura que posava la diana a tots aquells vehicles de gasolina anteriors a l'any 2000 i de dièsel d'abans del 2006. Diverses càmeres de vigilància instal·lades a diferents accessos del municipi han vetllat des d'aquell dia pel seu compliment.
"La Zona de Baixes Emissions és una mesura que respon a un paquet molt més ampli impulsat des del govern per posar les persones al centre i dotar d'un major protagonisme a les bicicletes i patinets", exposa la comissionada per l'Emergència Climàtica, Alba Gordó, en declaracions a NacióDigital. "Forma part d'una estratègia destinada a pacificar la ciutat i adequar-la al segle XXI", ha reivindicat apel·lant a la importància de poder gaudir d'un aire més net mentre que alhora es posa remei a l'elevada densificació viària a l'interior del municipi.
L'alcaldessa Mireia Ingla i la comissionada Alba Gordó durant la presentació del Pla d’Acció d’Emergència Climàtica de Sant Cugat. Foto: Aj. Sant Cugat / Lali Puig
A més a més, pel que fa a la contaminació, els primers resultats també sembla que acompanyen. En l'últim any, Sant Cugat ha experimentat una reducció global de les emissions contaminants en un 17,2% i en un 11,8% del CO2 generat pels vehicles que circulen pel centre del municipi. Una tendència a la baixa que es va accentuar a partir del mes de novembre coincidint amb la implementació del règim sancionador de la ZBE. Unes xifres que des del govern local confien que es revalidin al llarg del temps.
Dades de contaminació a Sant Cugat d'abril a desembre del 2021
Un procés amb crítiques
No obstant això, la seva implementació no ha estat exempta de crítiques. Ben aviat es va configurar la plataforma Repensem la ZBE -amb l'adhesió de Sant Cugat Comerç i de l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix- que, malgrat no estar en contra del projecte, considerava que la seva implementació s'havia fet de manera precipitada, sense una infraestructura adequada ni tenir en compte les necessitats dels barris perifèrics. Una vara que també van agafar des de JxSTC i Cs com a partits de l'oposició. "Mai podríem haver estat preparats del tot, però les alternatives existeixen i, sobretot, la majoria de gent entén que l'objectiu és protegir el benefici col·lectiu", ha esgrimit la regidora republicana. Una normativa "plenament vigent" i que no ha estat mai recorreguda als tribunals en contraposició a la de la seva germana de la capital catalana.
Des de l'entitat però, que ha protagonitzat diverses accions de protesta davant del consistori, ha continuat reclamant reiteradament la implementació de moratòries per afavorir la transició dels vehicles a les classes populars; les principals afectades d'aquesta normativa, per alguns "classista", que obliga a fer una despesa econòmica important per poder continuar accedint amb vehicle privat a la ciutat. En aquesta línia, Gordó ha recordat l'existència dels 10 permisos anuals que tenen els veïns per esquivar la normativa de manera excepcional a través d'una notificació prèvia i un cost de 2 euros.
Senyalització de la Zona de Baixes Emissions de Sant Cugat. Foto: Aj. Sant Cugat
Les multes
Pel que fa a la implementació del règim sancionador, aquest va donar el tret de sortida l'1 de novembre amb multes mínimes de 100 euros i de 500 si s'accedia durant un episodi d'alta contaminació. A més, les sancions s'encareixen en cas de reincidències. Des d'aleshores, s'han interposat prop de 4.406 multes i, d'aquestes, un terç (1.429) es van posar durant el mateix mes de novembre.
Des del govern local, s'instava a la població a abraçar aquest canvi de paradigma en la mobilitat urbana a favor d'un model més sostenible i saludable. En aquest sentit, han apuntat sovint a optar per l'ús del transport públic, de la bicicleta o a aparcar els vehicles als Park&Ride i pàrquings dissuassòris dels afores del municipi.
Sigui com sigui, cal recordar que, tal com dictamina la Unió Europea i segons la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, l'any 2023 està contemplat que totes les ciutats de més de 50.000 habitants hagin aprovat la seva ZBE particular. En aquesta línia, l'Ajuntament rebrà pròximament més de 3 milions d'euros dels fons europeus Next Generation per potenciar la normativa de mobilitat santcugatenca.