El Tribunal Suprem ha decidit estimar els recursos de reposició que han interposat PP, Ciutadans i VOX contra els indults. Es veu que a l'òrgan suprem hi han entrat nous jutges, majoritàriament vinculats a l'Espanya de tota la vida, i aquest canvi sobtat de perfils ha fet que el parer global sobre la qüestió dins la sala hagi girat com un mitjó.
Molta gent s'ha indignat amb aquesta 833a jugada política de la justícia espanyola contra el moviment independentista català. I, entre aquesta gent, ara hi podem incloure Xavier Melero.
Melero ja fa temps que col·labora com a tertulià a El Món a RAC1. Ho fa amb un patró opinatiu marcat i un estil propi a l'hora de defensar-lo. Tots coneixem tant el patró com l'estil: amb el primer et clava un mastegot i amb el segon somrius mentre t'acarones la galta, perquè el tio té gràcia.
Però l'altre dia, arran d'aquesta notícia del Suprem, Melero no va poder més. En un atac de solidaritat, va alçar-se i va fer -contra tot pronòstic- un discurs favorable a les tesis que defensa l'independentisme contra la manca d'imparcialitat dels tribunals espanyols en casos com aquest. Va estar a punt d'enfilar-se a la taula de l'estudi per declarar-se oficialment com a persona enganyada per l'Estat en qui sempre ha confiat.
L'impacte ha estat tal que, durant les hores posteriors, un sector de l'independentisme ha agafat el tall de Melero i ha sortit a canonitzar-lo pels carrers. L'home que ha caigut del cavall. El convers. La ment brillant de l'espanyolisme que finalment ha vist la llum. I per tot arreu han anat ressaltant la magnitud del canvi, anunciant a Espanya la seva més que probable dissolució imminent. Melero ja és nostre. Ha costat, perquè ni tan sols exercint la defensa de Quim Forn va arribar a caure a la xarxa groga, però ara sí, ara ja és nostre.
Ai, senyor. Sembla mentida que a ple 2022 encara estiguem així, remenant l'arbre, a veure si encara queda alguna fruiteta que no pugui resistir la llei de la gravetat. Encara hi ha qui creu que els qui ho han negat absolutament tot durant anys de repressió -amb alguna mínima excepció de cortesia- ara acumularan prou greuges per agafar la propera rotonda i canviar de sentit. Ara, en plena agonia nacional. Amb els jugadors ja capcots als vestuaris.
No, això no funciona així, i Melero és el primer que ho sap perquè és més llest que la fam. L'advocat ens ha servit un peixet deliciós perquè quan ens mira veu que marquem les costelles i sap que aquest peixet no ens salvarà de massa res. Es pot permetre cedir-nos-el. Però ja està esperant la propera tertúlia per tornar a pujar al cavall i combinar hàbilment la seva dosi setmanal de patró i estil.
Llavors molts es preguntaran què ha pogut fallar. I no, no haurà fallat res, al contrari! En el fons, tant aquesta setmana com la vinent s'estarà seguint fidelment el guió. El guió que tota la vida han seguit vencedors i vençuts.