França

L'última batalla de Manuel Valls per la seva supervivència política

L'exprimer ministre, regidor fins fa un any a Barcelona, aspira a ser diputat dels francesos a l'exterior mentre els candidats de l'esquerra i d'una aliança basco-catalana confien en el vot de rebuig per impedir-l'hi

per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 29 de maig de 2022 a les 10:00 |
Manuel Valls, durant la campanya de les municipals del 2019. | Adrià Costa
Manuel Valls ha iniciat una nova aventura personal. Després d'abandonar la política catalana i renunciar a ser regidor de Barcelona, l'exprimer ministre francès ha tornat al seu país per trobar una reubicació política. Valls ha aconseguit la representació de La República en Marxa, el partit d'Emmanuel Macron, a les eleccions legislatives del 12 i el 19 de juny a l'Assemblea Nacional. Ja fa anys que Valls va a la recerca d'un destí que se li fa escàpol. Després d'acostar-se a la glòria com a primer ministre, la seva gestió controvertida el va desgastar entre l'electorat socialista i va ser derrotat a les primàries del seu partit. Enfrontat a Macron, amb qui va coincidir en el govern, va donar el salt a Catalunya per competir com a alcalde. Ara torna a trucar a la porta de l'alta política francesa, però per trobar-la oberta haurà de competir de valent.

La biografia de Valls és plena de girs sorprenents. Es va evidenciar en la seva campanya frustrada per ser alcalde de Barcelona, quan encara fumejava l'1-O i part de l'empresariat el va rebre amb entusiasme. Després, tot se'n va anar en orris i l'estiu passat tornava a fer les maletes, ara de retorn a París. Amb anterioritat, com a primer ministre va mantenir una relació crispada amb Macron -ministre d'Economia- quan tots dos aspiraven a l'Elisi. No li deu haver estat fàcil acostar-se al líder francès. Però va saber aprofitar la darrera campanya presidencial per mostrar el seu suport a la reelecció d'un president que, finalment, l'ha acollit en el si del seu moviment, La República en Marxa (LREM).  


A l'Assemblea Nacional hi ha onze circumscripcions destinades a diputats que representen els francesos a l'exterior. Sis d'aquests escons són europeus. Valls vol ubicar-se com a escó pels francesos residents a l'estat espanyol, Portugal, Andorra i Mònaco. Sobre el paper, té la plaça a l'abast. Macron va assolir una nítida victòria entre els francesos a l'exterior en les presidencials. Però l'exprimer ministre és un personatge controvertit i porta amb ell les polèmiques.  

Dotze candidats competeixen per aquesta circumscripció. L'arribada de Valls, de moment, ja ha comportat un conflicte dins mateix del bloc macronià. Stéphane Vojetta que era el diputat de LREM en l'anterior legislatura, s'ha pres molt malament ser apartat per Valls i ha decidit concórrer a les eleccions. Així és que els seguidors de Macron es dividiran. Un fet que dona ànims al candidat de l'esquerra.


Renaud Le Berre és un professor d'Economia al Liceu Francès de Barcelona. Pertany a Europa Ecologia, però en aquesta elecció té al darrera l'aliança formada per totes les forces d'esquerra, l'anomenada NUPES (Nova Unió Popular, Ecologista i Social), on hi són també la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el PSF i el PCF. Le Berre explica a NacióDigital que la figura de Valls, a qui "respecta", genera molt de "rebuig". El professor es mostra convençut de passar a la segona volta -"la unitat de totes les forces progressistes és un factor nou i decisiu", defensa- i una de les seves esperances és sumar tot el vot que no vol a Valls.

Le Berre subratlla que és de Bretanya i es mostra favorable a "reconèixer les diferències culturals que hi ha a França". Posa la seva confiança en els bastions progressistes de l'electorat de la circumscripció: "Barcelona i Madrid són majoritàriament d'esquerres, en comparació al vot dels francesos de Portugal, molts d'ells jubilats, i d'Andorra i Mònaco, més conservador". 


A Valls li ha sortit també oposició sobiranista per part de la candidatura Regions i Pobles Solidaris, bastida en aquesta circumscripció sobre una aliança basco-catalana entre EH Bildu i el partit nord-català Unitat Catalana, i que té el suport d'ERC i Junts. La basca Garbiñe Eraso és la candidata a diputada i Enric Balaguer n'és el suplent. Des d'Andorra, on es troba de campanya, Balaguer assegura a NacióDigital que la seva opció té com a objectiu "lluitar per una França menys jacobina i per respecte a les identitats i les llengües" dels pobles. Esperen recollir vots de ciutadans francesos que viuen a Catalunya, al País Valencià i a les Illes. 

"La defensa de les llengües minoritzades són el nostre pal de paller", afirma Balaguer. Sobre la presència de Valls en l'elecció, no amaga gens que la troba "un incentiu" per competir i mobilitzar els electors per barrar-li el pas. El membre d'Unitat Catalana afirma que si finalment no passen a la segona volta, donaran suport al candidat que, exclosa l'extrema dreta, pugui aturar Valls. L'elecció serà interessant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació