A Barcelona moren cada any 130 persones per qüestions associades al soroll. Aquest és el càlcul de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), l’organisme que ha atribuït 300 casos anuals de cardiopatia isquèmica a aquesta causa. Els efectes negatius en la salut es tradueixen també en trastorns greus del son, una patologia que afecta més de 60.000 habitants a la capital catalana.
El soroll és el segon factor ambiental que més perjudicis genera en la salut de les persones, just per darrere de la contaminació de l’aire. Per fer front al problema, l’Ajuntament de Barcelona ha engegat aquest mes de maig el Pla de mesures contra la contaminació acústica 2022-30. Un projecte que recull un seguit de propostes per reduir l’emissió, minimitzar la propagació i evitar la recepció de soroll. Com a novetat, delimita Zones tensionades acústicament en horari nocturn. En aquest pla, el consistori inclou mesures sobre la font de soroll, el canal i el receptor, entre les quals hi ha la implementació pilot de radars acústics, la pavimentació amb asfalt sonoreductor i les ajudes per incrementar l’aïllament als edificis residencials. El diagnòstic dels punts amb més activitat nocturna ha de servir als districtes de la ciutat per a impulsar accions davant el soroll.
Lola Català és una estudiant de Traducció i Interpretació que ha viscut un any a un pis de la Gran Via de les Corts Catalanes, una artèria que funcionava com a entrada diària a 43.000 vehicles fins a la implementació recent del segon túnel de les Glòries. Tot i que en aquell moment hi havia restriccions a la mobilitat i toc de queda, el soroll incessant dels cotxes és un dels records que li venen a la ment quan pensa en el seu antic pis. "No et pots deslliurar de l’enrenou que hi ha la Gran Via", assegura. Durant el dia, atendre a les classes en línia es traduïa en una tasca feixuga. "Moltes vegades no em podia concentrar en el que el professor deia", admet.
A l’hora de dormir, el trànsit a la Gran Via es convertia sovint en un impediment. "T’aixecaves a la matinada unes dues vegades pel soroll dels cotxes, i això vulguis o no et genera estrès", recorda. Per alleugerir la situació, l’única sortida que va trobar va ser alternar-se l’habitació que donava a la Gran Via amb les seves dues companyes de pis. "Fèiem rotació perquè una persona no estigués un any sencer sense poder dormir", relata.
Lola Català Foto: Víctor Arias
El trànsit, primera causa de contaminació acústica
Segons l’Ajuntament de Barcelona, el trànsit és la primera font de soroll a la capital catalana, de dia i de nit. Les xifres posen de manifest uns nivells de decibels que exposen més de la meitat de la població al límit o per damunt del que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Les dades publicades pel consistori barceloní revelen també unes afectacions pel soroll del trànsit a pràcticament tota la ciutat.
Lluís Gallardo és un advocat especialitzat en contaminació acústica. A través de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCA) rep cada any unes 1.000 queixes i consultes relacionades amb molèsties pel soroll. Entre tots els casos que atén, només un 1% es converteixen en tramitacions legals. "Només s’actua en els casos que tenen una base forta", lamenta.
Vehicles circulant a la Gran Via de Barcelona. Foto: Víctor Arias
Requisits exigents per evitar el col·lapse
Els requisits tècnics i mèdics actuen com un autèntic embut per accedir a la via judicial. Gallardo explica que per arribar als jutjats és imprescindible comptar amb una prova tècnica que demostri una situació de soroll al domicili. "Són informes que poden costar entre 800 i 1.000 euros", manifesta. Juntament amb els impediments econòmics, se sumen uns altres de clínics. "Segons la jurisprudència, el soroll no només t’ha de molestar, sinó que t’ha de perjudicar", afirma. "L’única manera de demostrar-ho és amb una anàlisi psicològica o psiquiàtrica", afegeix.
Gallardo contempla les condicions tan exigents com una reacció davant la quantitat de casos d’afectacions per soroll que existeixen a la capital catalana. "Ha sigut una manera de tallar l’entrada massiva d’aquest tipus de casos", expressa. "Vivint en una societat sorollosa, això estava a punt de col·lapsar la justícia", pronostica.
Deures pendents en matèria de contaminació acústica
L’enginyer tècnic Santi Andrés presta serveis per prevenir la contaminació acústica a la ciutat de Barcelona. Tot i que veu la iniciativa municipal amb molt bons ulls, considera que hi ha terrenys en què resulta difícil actuar. A parer de l’enginyer, els projectes de les empreses d’oci nocturn solen entrar en conflicte amb el descans dels veïns. "És un cavall de batalla bastant complex", valora. En aquest sentit, Andrés creu que l’Ajuntament ha de ser "molt exigent" amb els emprenedors del sector.
Les campanyes com a eines de conscienciació ciutadana són una estratègia que té molt recorregut per endavant, segons Andrés. En aquesta línia, pensa que l’Ajuntament ha d’elaborar campanyes que es dirigeixin a accions més concretes. "S’hauria de conscienciar per a què no tothom agafi el transport privat per a portar els infants a l’escola", apunta. També critica que la institució municipal ha minimitzat els nivells de soroll que poden emetre les motocicletes. "S’han de controlar molt les motos i ciclomotors", assegura. "S’hauria de fer més sensibilització a través de multes o retirades", afegeix.
De moment, el consistori ha posat en marxa aquest mes de maig una campanya, amb el lema De nit, respect, amb l’objectiu de preservar el son dels veïns durant les nits. Una demanda compartida per diverses entitats veïnals d’arreu de la ciutat que, afectades pel soroll nocturn, convoquen una concentració el pròxim 16 de juny a la plaça Sant Jaume. Entre les organitzacions que participen s’hi troben la Xarxa Veïnal del Raval i SOS Enric Granados, entre d’altres. Una reivindicació que, esperen, ajudi a combatre el problema irresolt de la contaminació acústica a la capital catalana.