28
de maig
del
2022
Actualitzat
el
30
de maig
a les
8:15h
El cas de Tamara Carrasco encara no està tancat i aquesta setmana arriba a un capítol rellevant, tant per les conseqüències directes que pugui tenir sobre l'activista de Viladecans com per totes les derivades que se'n poden desprendre i que tindran impacte en altres carpetes obertes. La persistència de la Fiscalia per mantenir amb vida una causa que en circumstàncies normals no tindria més recorregut ha fet que el cas arribi fins al Tribunal Suprem. Aquest dimarts, la sala penal, presidida per Manuel Marchena, abordarà el cas de Carrasco i la decisió que prengui serà clau, perquè per primera vegada fixarà doctrina sobre com s'ha d'interpretar l'article 559 del codi penal, que estableix el delicte d'incitació als desordres públics.
Seran setze jutges, tots els de la sala segona del Suprem, els encarregats de debatre sobre la qüestió. Entre els magistrats hi ha vells coneguts de l'independentisme, com el propi Marchena -president del tribunal que va condemnar els líders del procés, indultats des del juny de l'any passat-, Pablo Llarena -instructor de la causa contra l'1-O i protagonista de la batalla jurídica contra els exiliats- o Carmen Lamela -exjutge de l'Audiència Nacional i qui va decretar la presó provisional per mig Govern, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres, i la resta de jutges, analitzaran el cas i l'aplicació de l'article 559. A la vista no hi seran les parts. Serà la primera vegada que la incitació als desordres arriba a la màxima instància del sistema judicial espanyol.
La decisió del Suprem establirà doctrina sobre un delicte que des de molts punts de vista és controvertit. L'article 559 del codi penal va ser introduït pel PP en una reforma de 2015, durant l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. S'emmarca en el capítol de "desordres públics" i regula concretament el delicte d'"incitació als desordres públics". En el cas de Carrasco, el fiscal l'acusa perquè va enviar un missatge en un grup de WhatsApp en què parlava d'unes protestes que hi havia previstes. No s'ha pogut acreditar encara com és que la Guàrdia Civil va accedir a aquest missatge, i tant la jutge del jutjat 25 de Barcelona com l'Audiència de Barcelona han dictat sentències absolutòries. El recurs de la Fiscalia contra aquesta segona resolució -poc habitual- és el que ha fet que el cas arribi al Suprem.
La incitació als desordres públics consisteix, segons queda recollit al codi penal, en la "distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic" o "que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme". Estableix també que estarà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos, i una pena de presó de tres mesos a un any. El delicte, tant pel que castiga com per la seva definició, ja va ser durament criticat quan es va introduir al codi penal. En el cas de Carrasco, a més, se la va exonerar de l'execució material dels desordres públics, però no de la seva "inducció". Carrasco, doncs, incitava a què passessin coses en un futur.
Un delicte controvertit que el Suprem ha d'acotar
Quina responsabilitat té la persona que ha incitat a la participació en una manifestació sobre els incidents que hi poden succeir? El debat del Suprem haurà de posar els límits i establir com s'interpreta l'article 559. Tenint en compte la trajectòria del Suprem -especialment en tot allò que fa referència a l'independentisme i la llibertat de manifestació- no es preveu que en faci una interpretació restrictiva. En tot cas, els jutges de la sala penal han de concretar, entre d'altres, què vol dir "incitar", quins han de ser els receptors de la suposada incitació, o si un missatge de WhatsApp com el que va enviar Carrasco pot ser criminalitzat. També fins a quin punt impulsar una manifestació -un dret fonamental- pot ser un delicte si en la mobilització en qüestió es produeixen incidents.
Una interpretació àmplia del delicte 559, doncs, pot xocar amb la garantia de drets fonamentals. Aquest, de fet, va ser un dels arguments de Benet Salellas, l'advocat de Carrasco, en el judici contra l'activista. Ja aleshores, Salellas va alertar de les conseqüències de donar per bo aquest tipus delictiu. El que digui el Suprem, a més, també pot tenir efectes sobre altres delictes relacionats amb l'ordre públic, com l'article 557 -desordres públics- o el 557 bis -que considera agreujats els desordres públics si es produeixen en el marc de manifestacions-. Això és rellevant perquè aquests dos delictes són habituals en les acusacions contra manifestants independentistes o de moviments populars, i han implicat condemnes importants.
Quatre anys de periple judicial
Més enllà del debat jurídic, la vista del Tribunal Suprem servirà per resoldre definitivament el cas de Tamara Carrasco després de quatre anys de periple judicial. Va ser detinguda per la Guàrdia Civil l'abril de 2018, i acusada de rebel·lió i terrorisme en el marc d'una operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La causa es va anar desinflant i va passar a un jutjat de Barcelona. Carrasco va estar més d'un any confinada al seu municipi, Viladecans. Al judici, la Fiscalia demanava set mesos de presó, però la jutgessa va dictar una sentència absolutòria amb retrets a la Guàrdia Civil per la poca solidesa de la prova. L'absolució va ser ratificada per l'Audiència de Barcelona i, a instàncies de la Fiscalia, el cas arriba aquest dimarts al Suprem.
Seran setze jutges, tots els de la sala segona del Suprem, els encarregats de debatre sobre la qüestió. Entre els magistrats hi ha vells coneguts de l'independentisme, com el propi Marchena -president del tribunal que va condemnar els líders del procés, indultats des del juny de l'any passat-, Pablo Llarena -instructor de la causa contra l'1-O i protagonista de la batalla jurídica contra els exiliats- o Carmen Lamela -exjutge de l'Audiència Nacional i qui va decretar la presó provisional per mig Govern, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tots tres, i la resta de jutges, analitzaran el cas i l'aplicació de l'article 559. A la vista no hi seran les parts. Serà la primera vegada que la incitació als desordres arriba a la màxima instància del sistema judicial espanyol.
La decisió del Suprem establirà doctrina sobre un delicte que des de molts punts de vista és controvertit. L'article 559 del codi penal va ser introduït pel PP en una reforma de 2015, durant l'etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. S'emmarca en el capítol de "desordres públics" i regula concretament el delicte d'"incitació als desordres públics". En el cas de Carrasco, el fiscal l'acusa perquè va enviar un missatge en un grup de WhatsApp en què parlava d'unes protestes que hi havia previstes. No s'ha pogut acreditar encara com és que la Guàrdia Civil va accedir a aquest missatge, i tant la jutge del jutjat 25 de Barcelona com l'Audiència de Barcelona han dictat sentències absolutòries. El recurs de la Fiscalia contra aquesta segona resolució -poc habitual- és el que ha fet que el cas arribi al Suprem.
La incitació als desordres públics consisteix, segons queda recollit al codi penal, en la "distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d'algun delicte d'alteració de l'ordre públic" o "que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme". Estableix també que estarà castigat amb la pena de multa de tres a dotze mesos, i una pena de presó de tres mesos a un any. El delicte, tant pel que castiga com per la seva definició, ja va ser durament criticat quan es va introduir al codi penal. En el cas de Carrasco, a més, se la va exonerar de l'execució material dels desordres públics, però no de la seva "inducció". Carrasco, doncs, incitava a què passessin coses en un futur.
Un delicte controvertit que el Suprem ha d'acotar
Quina responsabilitat té la persona que ha incitat a la participació en una manifestació sobre els incidents que hi poden succeir? El debat del Suprem haurà de posar els límits i establir com s'interpreta l'article 559. Tenint en compte la trajectòria del Suprem -especialment en tot allò que fa referència a l'independentisme i la llibertat de manifestació- no es preveu que en faci una interpretació restrictiva. En tot cas, els jutges de la sala penal han de concretar, entre d'altres, què vol dir "incitar", quins han de ser els receptors de la suposada incitació, o si un missatge de WhatsApp com el que va enviar Carrasco pot ser criminalitzat. També fins a quin punt impulsar una manifestació -un dret fonamental- pot ser un delicte si en la mobilització en qüestió es produeixen incidents.
Una interpretació àmplia del delicte 559, doncs, pot xocar amb la garantia de drets fonamentals. Aquest, de fet, va ser un dels arguments de Benet Salellas, l'advocat de Carrasco, en el judici contra l'activista. Ja aleshores, Salellas va alertar de les conseqüències de donar per bo aquest tipus delictiu. El que digui el Suprem, a més, també pot tenir efectes sobre altres delictes relacionats amb l'ordre públic, com l'article 557 -desordres públics- o el 557 bis -que considera agreujats els desordres públics si es produeixen en el marc de manifestacions-. Això és rellevant perquè aquests dos delictes són habituals en les acusacions contra manifestants independentistes o de moviments populars, i han implicat condemnes importants.
Quatre anys de periple judicial
Més enllà del debat jurídic, la vista del Tribunal Suprem servirà per resoldre definitivament el cas de Tamara Carrasco després de quatre anys de periple judicial. Va ser detinguda per la Guàrdia Civil l'abril de 2018, i acusada de rebel·lió i terrorisme en el marc d'una operació de l'Audiència Nacional contra els CDR. La causa es va anar desinflant i va passar a un jutjat de Barcelona. Carrasco va estar més d'un any confinada al seu municipi, Viladecans. Al judici, la Fiscalia demanava set mesos de presó, però la jutgessa va dictar una sentència absolutòria amb retrets a la Guàrdia Civil per la poca solidesa de la prova. L'absolució va ser ratificada per l'Audiència de Barcelona i, a instàncies de la Fiscalia, el cas arriba aquest dimarts al Suprem.