«Només sí és sí»: guia per entendre la nova llei de llibertat sexual

La norma aglutina reivindicacions històriques del moviment feminista, però deixa fora l'abolició de la prostitució

Irene Montero i Ione Belarra, l'instant després de l'aprovació de la llei
Irene Montero i Ione Belarra, l'instant després de l'aprovació de la llei | EP
26 de maig del 2022
Actualitzat a les 19:05h
Dos anys després, el Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, també coneguda com la llei del "Només sí és sí". Ho ha fet amb els vots a favor de PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, PDEcat, Ciutadans, PNB, EH Bildu, BNG i Coalició Canària. La CUP s'ha abstingut i PP i Vox hi han votat en contra

"Espanya des d'avui és un país més lliure i més segur per a totes les dones", ha proclamat la ministra d'Igualtat, Irene Montero. I, en la teoria, no va pas errada. La norma que s'ha aprovat aglutina reivindicacions històriques del moviment feminista i amplia els drets de les dones a l'Estat. "Serà una realitat malgrat del soroll reaccionari, l'extrema dreta, els agressors i la justícia patriarcal", ha remarcat Montero. A continuació, la guia definitiva de totes les novetats que incorpora la legislació. I, també, un repàs a tot allò que es queda enrere.

Nova definició del consentiment sexual
A partir d'ara, s'entendrà que hi ha consentiment només quan "s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de forma clara la voluntat de la persona". És a dir, només sí serà sí. 

No es diferenciarà més entre abús i agressió
Aquella frase que es cridava a les manifestacions de No és abús, és violació, passarà a ser una realitat. La llei elimina la distinció entre abús i agressió sexual.

Redefinició de l'agressió sexual i incorporació d'agreujants
El text també estableix que l'agressió sexual serà "qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment" i considera violació, amb penes de presó més elevades, aquella agressió consistent "en l'accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies". A més a més, la norma preveu agreujants per incrementar les penes d'agressió o violació quan els fets es facin de forma grupal, hi hagi violència "d'extrema gravetat", la supervivent tingui una "situació d'especial vulnerabilitat", l'agressor sigui parella o familiar o hagi "anul·lat la voluntat" de la supervivent "subministrant-li fàrmacs, drogues o qualsevol altra substància", entre altres.

Noves formes de violència sexual
L'escrit de "Només sí és sí" considera violència sexual "els actes de naturalesa sexual no consentits o que condicionin el lliure desenvolupament de la vida sexual". Així, l'assetjament al carrer i les violències sexuals en l'àmbit digital seran delicte. En aquest àmbit, la setmana passada es va incloure una esmena pactada entre PSOE, Unides Podem, ERC i Junts que fixa que es penalitzarà amb tres mesos a un any de presó o multa de sis a dotze mesos l'ús de la imatge d'una persona per realitzar anuncis o obrir perfils falsos a les xarxes. També en l'àmbit digital, es penalitzarà la difusió d'actes de violència sexual, l'extorsió sexual, la pornografia no consentida i la infantil, així com la difusió o redifusió de vídeos i imatges íntimes sense consentiment dels i les protagonistes. En la resta de casos, també es consideraran delictes l'exhibicionisme, l'explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat o el tràfic amb finalitats d'explotació sexual.

N​ous serveis d’atenció a les supervivents
El text estableix que l'atenció a totes les supervivents ha de ser integral i immediata, els serveis socioassistencials podran acreditar una situació de violència sexual -igual que ja es fa en la violència de gènere en l'àmbit de la parella o exparella- i les supervivents tindran dret a rebre una reparació integral. En aquesta línia, també es crearan serveis públics interdisciplinaris d'atenció permanent per a oferir assistència les 24 hores tant a les supervivents de violència sexual com als seus familiars o afins. El 2024 ha d'haver-hi en funcionament un en cada província. Per a les supervivents menors de violència sexual, es posaran en marxa centres especialitzats on se'ls prestarà una atenció integral i on hi trobaran diferents professionals (policials, jurídics, educatius, etc.) amb l'objectiu que siguin llocs segurs i tranquils.

Protecció per les dones migrants
Amb aquest text, les dones en situació administrativa irregular que hagin estat víctimes de violència sexual tindran dret a permís de residència i treball.

Els conceptes de violència econòmica i vicària
La legislació modifica la llei integral contra la violència de gènere per a incloure el concepte de violència econòmica. I en matèria de violència vicària, les mares de menors assassinats seran reconegudes com a víctimes directes i tindran garantit l'accés a les ajudes estatals per víctimes de delictes violents.

Més protecció per les víctimes als tribunals
A partir d'ara, no caldrà haver interposat una denúnciaperquè es recullin, conservin o custodiïn mostres biològiques i altres proves que puguin contribuir a l'acreditació de violències sexuals. A més a més, la llei incorpora diverses mesures per a evitar la revictimització de les supervivents als tribunals. Entre elles, destaca la que permet al president d'un tribunal evitar que es formulin preguntes innecessàries relatives a la vida privada i la intimitat sexual que no tinguin rellevància per al fet jutjat.


 Polèmica amb la prostitució 
Finalment, la norma deixa fora la part sobre prostitució que va generar l'oposició dels socis d'investidura i que va fer perillar la llei a la comissió d'Igualtat de la setmana passada. Així doncs, el text no inclou la penalització amb presó i multa del proxenetisme i de l'anomenada terceria locativa -el lucre per llogar un espai en què es prostitueix una persona- que incloïa la proposta inicial del Ministeri d'Igualtat. Ara, el seu contingut s'intentarà tirar endavant com una proposició de llei independent, a petició dels socialistes.

La diputada d'ERC Pilar Vallugera ha reivindicat que s'ha deixat fora l'esmena sobre la prostitució per la pressió dels republicans. La diputada de Junts Pilar Calvo també ha celebrat que s'hagi exclòs. Un element, però, relacionat amb la prostitució que finalment sí que incorpora el text és la prohibició de la publicitat que la promogui. La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ha considerat que aquesta mesura "no respecta el pacte que tot quedés fora" i critica que "no ajuda als drets de les dones treballadores". D'aquí l'abstenció dels cupaires, que també veien amb reticència el concepte de consentiment que estableix el text o la "manca de perspectiva antiracista".

Els socis d'investidura celebren l'aprovació 

Vallugera ha remarcat que és una llei "fonamental", de les que "ens defineixen com a societat" i tenen "extraordinària importància". La diputada republicana ha dit que la norma pretén canviar la "concepció social" al voltant de la dona i enviar el missatge que "no podem ser agredides impunement, som el centre de les nostres decisions". Calvo també ho ha celebrat i ha subratllat que cerca frenar el degoteig de víctimes de violència masclista. "Ens hem de sentir lliures i no culpables", ha reivindicat la portaveu adjunta d'Unides Podem, Sofía Castañón, sobre el "canvi de paradigma" que implica la norma.

Per contra, PP i Vox l'han criticat. La diputada del PP Marta González ha dit que l'argumentació que inclou la llei és una "soflama d'Unides Podem" i sosté que "posa en risc la presumpció d'innocència". La diputada de Vox, Carla Toscano, ha assegurat que la norma fa "apologia de la mentida".

Amb tot, l'aprovació de la norma al Congrés arriba més de dos anys després que s'aprovés al Consell de Ministres en primera volta després d'un recorregut amb tensions. L'escrit també n'ha generat en la tramitació parlamentària per la part sobre prostitució i ja n'havia provocat prèviament en el si de l'executiu de coalició. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), a més, va qüestionar-ne els eixos centrals en el seu informe preceptiu. Ara, es treballa perquè la norma arribi al Senat abans de l’estiu perquè pugui ser vigent el més aviat possible.