«Si surto més tard de les set del matí de Barberà, trigo el doble a arribar a Barcelona»

Un estudi del RACC sobre el temps que perdien els conductors a les entrades i sortides de Barcelona, presentat pocs mesos abans de l'esclat de la Covid, alertava que el volum de vehicles s'havia incrementat un 15% respecte del 2016. I l'hora crítica era entre les set i les vuit del matí, una tendència que, un cop s'han aixecat totes les restriccions de la pandèmia, no ha canviat.

Així ho corrobora Nadia López, veïna de Barberà del Vallès i que treballa al límit entre la capital catalana i Sant Adrià de Besòs: "Si surto més tard de les set del matí de Barberà trigo el doble a arribar".

Quan es lleva el seu objectiu és aconseguir accedir a la C-58 abans que sonin els senyals horàries de les set a la ràdio. "Pot ser que passis de 20 minuts a, com a molt, mitja hora a superar els 45 minuts". Un periple que arrenca a Barberà, obviant passar per l'N-150 al nucli urbà "per evitar els semàfors" i encarar la darrera rotonda per ingressar a l'autopista del Vallès.

"Si passen 10 minuts de les set del matí ja et trobes els cotxes parats", explica. Un embús inicial que va descongestionant-se molt lentament i que a l'altura de Ripollet "vas parant de mica en mica" fins que arriba la ratera del nus de la Trinitat. Un cop supera i deixa enrere aquest entramat de carreteres a l'entrada de Barcelona, s'endinsa a la Ronda del Litoral, que també acumula cotxes, però ja es troba a destí. Tot i que en l'actualitat, López es queixa que "hi ha obres i el que eren dos carrils ha passat a un". I tot plegat per completar un recorregut de poc més de 15 quilòmetres.

López es veu forçada a utilitzar el vehicle privat per anar a la feina, tot i que sigui més car que el transport públic. "Ho he intentat, però trigo gairebé dues hores", apunta, perquè, continua, "haig d'arribar a l'estació de Rodalies a Barberà, baixar a Catalunya o Sants, a Barcelona, i agafar el metro, i fer dos transbordaments més". I això, sosté, "si el tren passa puntual, que no ho fa". I necessita ser puntual per atendre els seus pacients.

"Malgrat les incidències, en tren es viatja bé"
Mentre la Nadia circula per la C-58 i arriba a Barcelona, en paral·lel, viatja Jose Peláez a l'interior d'un tren de Rodalies, de la línia R4: "Malgrat les incidències, es viatja bé". Fa set anys que al voltant de les 7.30 hores puja a Sabadell Nord i també amb destí a Sant Adrià de Besòs -en un altre punt de la ciutat-. "Cap aquesta hora, perquè gairebé mai és puntual", puntualitza.

Explica que sempre s'asseu i això li permet llegir, però que a Cerdanyola s'omple "i els seients que resten buits s'ocupen i queden passatgers drets". Una situació que s'allarga fins a Barcelona. Peláez baixa a la Sagrera-Meridiana per enllaçar amb la línia 1 del metro i posteriorment, amb la 2. En total destina una hora i quart de temps.


"Es nota la diferència, el metro té una millor qualitat del servei", assegura, encara que matisa, "l'únic problema són els carteristes". D'altra banda, lamenta "la manca de manteniment", tant a Sagrera com a Sabadell Nord, de les màquines de validar els bitllets, perquè "moltes no funcionen". En aquesta línia crítica, afegeix "els lavabos dels trens que pràcticament mai estan operatius".
 
En aquests anys "he vist tota mena d'incidències" i recorda en especial "una vegada que ens van posar taulons entre dos trens aturats en ple recorregut, perquè s'havia espatllat i moure'ns cap a l'altre i així poder reprendre la marxa". Sigui com sigui, Peláez segueix "confiant, encara que sigui amb aquest mig servei". Ironitza i no valora posar-se al volant d'un vehicle, "ja he conduït bastant" i insisteix, "tot i l'afectació, en tren es va bé".

Increment d'ús del "Park&Ride" a Sabadell Nord
Una de les apostes per reduir l'ús del vehicle privat als centres urbans i a Barcelona és el Park&Ride, impulsat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la xarxa d'estacions, uns aparcaments per deixar el cotxe i agafar el transport públic. A Sabadell Nord, on hi ha FCG i Rodalies, es troba el més gran de l'àrea metropolitana, amb més de 300 places. Des de la posada en marxa, el desembre de 2020, mica en mica s'ha anat incrementant l'ús, especialment accentuat des de la tardor i l'hivern.
 Segons dades facilitades per FCG, el servei va arrencar amb una rotació de 20 vehicles i cap estacionament. Aquest 2022 ha guanyat pes i s'han comptabilitzat 421 aparcaments per enllaçar amb el transport públic (69 al gener, 99 al febrer, 139 al març i 115 a l'abril. La rotació també ha pujat: 394 al gener, 367 al febrer, 502 al març i 353 a l'abril -també fins al 22-.
 
Un creixement lligat al final de les restriccions per la Covid-19, i que també s'ha traduït en els passatgers a l'estació de Sabadell Nord de FGC. Aquest abril s'ha arribat als 54.357, molt a prop dels 55.525 del mateix mes de 2019 i per sobre dels 53.869 de 2018. L'any passat van passar-hi, en total, 535.738 usuaris, sent octubre i novembre els millors mesos, amb 63.926 i 63.271, respectivament.

Des de FGC estimen que es recuperen xifres de tendència a l'alça que es projectaven abans de l'esclat de la pandèmia. I en aquest sentit, destaquen apostes com el Park&Ride i les dades ho corroboren. En aquests primers quatre mesos de 2022 han desfilat per Sabadell Nord 220.939 persones, quan el 2021 i 2020 -anys del coronavirus- van fer-ho 154.234 i 168.148, respectivament. I el 2018, 237.998 i el 2019, 229.628.

També a Rodalies, a Sabadell Nord, s'està notant aquesta dinàmica: el 2019 van validar el seu tiquet 1.512.000 persones; el 2020, 952.000 i el 2021 es va torna a superar el milió, 1.081.000. 

Un vehicle entrant a l'aparcament de FGC Sabadell Nord. Foto: Juanma Peláez