26
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
18:51h
Vox, Ciutadans i PP han formalitzat ja la maniobra per paralitzar l'aprovació de la nova llei per defensar el català a l'escola. La votació que estava prevista aquest divendres al migdia perquè la norma, tramitada per la via urgent, entrés ja en vigor, queda ara a expenses del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries després del recurs dels partits de dretes. Després que la mesa hagi tramitat la petició de dictamen, l'ens té set dies hàbils per presentar l'informe i determinar si el text s'ajusta a l'Estatut, però l'escenari idoni que preveuen els partits que defensen la llei és que s'accelerin tots els passos per tal de poder aprovar-la en un ple extraordinari dilluns o dimarts. El calendari, però, no està garantit i el dia 31 és just quan expira l'ultimàtum del TSJC perquè s'imparteixi un 25% de castellà a totes les aules.
L'ajornament de l'aprovació de la llei al Parlament té també impacte en el decret llei per protegir els docents, que s'haurà de tornar a agendar en funció de quan es produeixi la votació a la cambra. L'acord entre el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem va arribar tant al límit de terminis, que ara el risc és que el paraigua legal no estigui enllestit abans de la data fixada pel tribunal per executar la sentència. Fonts negociadores de l'entesa subratllen la importància d'arribar a temps perquè el nou marc legislatiu entri en vigor, ja que l'objectiu és "fer inaplicable" la sentència. De fet, subratllen que el més idoni hagués estat actuar des de la vessant legislativa abans de la interlocutòria que va emetre el TSJC el 9 de maig.
No és aquesta, però, la lectura que fa el PSC. Segons el líder dels socialistes, Salvador Illa, no s'ha de viure amb "angoixa" que la llei es retardi pel recurs de Vox, Cs i PP, ja que considera que la norma acordada no és per "esquivar o incomplir" la sentència del TSJC. Segons ha dit a Ser Catalunya, el 25% de castellà es complirà el curs que ve. Això sí, ha titllat de "reprovable" que els partits de dretes hagin fet aquest moviment amb l'única finalitat de bloquejar la llei. I és que, en el cas del partit d'extrema dreta, ha recorregut a l'ens estatutari per primera vegada malgrat que fins ara no li reconeixia la legitimitat i sosté que s'ha de suprimir.
La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jessica Albiach, per la seva banda, ha assegurat que el recurs al CGE té "les cames molt curtes" perquè la llei està "molt travada" i és "sòlida". En tot cas, el dictamen no és de caràcter vinculant. En una entrevista al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2, ja ha deixat caure que dilluns i dimarts són dos dies que poden ser clau per almenys aprovar el decret llei del Govern, mentre que el Parlament donarà el vistiplau a la norma en un termini màxim d'una setmana.
El decret llei del Govern, dilluns o dimarts
Des d'En Comú Podem donen per assegurat que podran donar suport al decret quan es validi al ple, mentre que els socialistes ho condicionen al compliment de la sentència. En aquest sentit, per al PSC pot ser un inconvenient que l'esborrany del text especifiqui "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües" al model d'escola catalana. En tot cas, aquesta acció de l'executiu és especialment important per a les direccions dels centres, ja que el decret especifica que els projectes lingüístics hauran de ser validats per la conselleria d'Educació i que, per tant, ella en serà la màxima responsable.
Un cop la resposta política a la sentència superi tots els entrebancs i tràmits, caldrà veure si el TSJC continua reclamant l'execució de la sentència. Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el vicepresident, Jordi Puigneró, han admès que no està "al 100% garantit" que el paraigua legal dissenyat sigui suficient per aturar l'acció del tribunal, a qui atribueixen una actuació de caràcter "ideològica".
L'ajornament de l'aprovació de la llei al Parlament té també impacte en el decret llei per protegir els docents, que s'haurà de tornar a agendar en funció de quan es produeixi la votació a la cambra. L'acord entre el PSC, ERC, Junts i En Comú Podem va arribar tant al límit de terminis, que ara el risc és que el paraigua legal no estigui enllestit abans de la data fixada pel tribunal per executar la sentència. Fonts negociadores de l'entesa subratllen la importància d'arribar a temps perquè el nou marc legislatiu entri en vigor, ja que l'objectiu és "fer inaplicable" la sentència. De fet, subratllen que el més idoni hagués estat actuar des de la vessant legislativa abans de la interlocutòria que va emetre el TSJC el 9 de maig.
No és aquesta, però, la lectura que fa el PSC. Segons el líder dels socialistes, Salvador Illa, no s'ha de viure amb "angoixa" que la llei es retardi pel recurs de Vox, Cs i PP, ja que considera que la norma acordada no és per "esquivar o incomplir" la sentència del TSJC. Segons ha dit a Ser Catalunya, el 25% de castellà es complirà el curs que ve. Això sí, ha titllat de "reprovable" que els partits de dretes hagin fet aquest moviment amb l'única finalitat de bloquejar la llei. I és que, en el cas del partit d'extrema dreta, ha recorregut a l'ens estatutari per primera vegada malgrat que fins ara no li reconeixia la legitimitat i sosté que s'ha de suprimir.
La presidenta del grup parlamentari d'En Comú Podem, Jessica Albiach, per la seva banda, ha assegurat que el recurs al CGE té "les cames molt curtes" perquè la llei està "molt travada" i és "sòlida". En tot cas, el dictamen no és de caràcter vinculant. En una entrevista al Cafè d'Idees de Ràdio 4 i La 2, ja ha deixat caure que dilluns i dimarts són dos dies que poden ser clau per almenys aprovar el decret llei del Govern, mentre que el Parlament donarà el vistiplau a la norma en un termini màxim d'una setmana.
El decret llei del Govern, dilluns o dimarts
Des d'En Comú Podem donen per assegurat que podran donar suport al decret quan es validi al ple, mentre que els socialistes ho condicionen al compliment de la sentència. En aquest sentit, per al PSC pot ser un inconvenient que l'esborrany del text especifiqui "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües" al model d'escola catalana. En tot cas, aquesta acció de l'executiu és especialment important per a les direccions dels centres, ja que el decret especifica que els projectes lingüístics hauran de ser validats per la conselleria d'Educació i que, per tant, ella en serà la màxima responsable.
Un cop la resposta política a la sentència superi tots els entrebancs i tràmits, caldrà veure si el TSJC continua reclamant l'execució de la sentència. Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el vicepresident, Jordi Puigneró, han admès que no està "al 100% garantit" que el paraigua legal dissenyat sigui suficient per aturar l'acció del tribunal, a qui atribueixen una actuació de caràcter "ideològica".
Recurs de Vox, Cs i PP al Consell de Garanties Estatutàries by naciodigital on Scribd