27
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
10:15h
L’avenç i el retrocés en l’ús social d’una llengua no prové exclusivament de la voluntat dels parlants, sinó que hi ha factors externs que en determinen l’evolució. En el cas del català, per exemple, els experts expliquen la paradoxa que mentre la transmissió intergeneracional és positiva, el seu ús percentual és decreixent. És a dir, que l’augment del nombre de famílies que parlen en català als fills, tot i no ser la llengua inicial dels pares, no ha pogut compensar els efectes de l’arribada de població no catalanoparlant.
Els autors de l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana argumenten que no es tracta d’un fenomen esporàdic ni conjuntural, sinó que està estretament lligat a un model econòmic caracteritzat per una gran obertura als fluxos internacionals, amb dues dinàmiques que tenen efectes importants sobre el funcionament lingüístic de la societat: d’un costat, l’atracció de grans contingents de treballadors d’orígens lingüístics i culturals molt diversos (el 2018, més del 20% de la població activa) i, de l’altre, el pes destacat del sector turístic, que també comporta una diversificació de les interaccions comunicatives.
D’altra banda, l’evolució de l’ús de la llengua també té causes derivades dels canvis globals com l’expansió del mercat mundial, l’aparició d’un ciberespai global o la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana, que han trasbalsat completament el procés precari de recuperació de la llengua catalana iniciat en la dècada dels anys 80 del segle passat.
En conseqüència, el nombre de persones que utilitzen una única llengua per comunicar-se i informar-se es redueix dràsticament. Aquest perfil es troba només entre gent gran, mentre que entre els joves creix la diglòssia, que fa que utilitzin llengües diferents segons el context, principalment català, castellà i anglès.
Per evitar que la llengua catalana entri en fase de substitució, cal treballar activament perquè continuï sent una llengua utilitzada en tots els àmbits i evitar que quedi relegada a uns determinats contextos o usos. Per això, a més de la recuperació d’una actitud més activa en la defensa de l’ús del català en tots els àmbits per part dels catalanoparlants, el Pacte Nacional per la Llengua busca un nou consens.
Un nou consens que inclogui mesures estructurals que reverteixin la debilitació de l’oficialitat del català, inversions que assegurin la presència del català en els productes tecnològics, i institucions que reforcin la seva unitat i visibilitat tant a dins com a fora del domini lingüístic. És per això que el Pacte Nacional per la Llengua es troba en la seva fase participativa, i desenvolupa sessions i xerrades arreu del territori i també segons àmbits temàtics. Tota la ciutadania pot participar-hi i trobarà la informació de com fer-ho a la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua.
L’objectiu és animar la societat catalana a prendre consciència i actuar conjuntament per assegurar la pervivència del català i confirmar-ne el seu caràcter cohesionador. En altres paraules: del futur del català, n’hem de parlar avui per parlar-lo demà.
Els autors de l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana argumenten que no es tracta d’un fenomen esporàdic ni conjuntural, sinó que està estretament lligat a un model econòmic caracteritzat per una gran obertura als fluxos internacionals, amb dues dinàmiques que tenen efectes importants sobre el funcionament lingüístic de la societat: d’un costat, l’atracció de grans contingents de treballadors d’orígens lingüístics i culturals molt diversos (el 2018, més del 20% de la població activa) i, de l’altre, el pes destacat del sector turístic, que també comporta una diversificació de les interaccions comunicatives.
D’altra banda, l’evolució de l’ús de la llengua també té causes derivades dels canvis globals com l’expansió del mercat mundial, l’aparició d’un ciberespai global o la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana, que han trasbalsat completament el procés precari de recuperació de la llengua catalana iniciat en la dècada dels anys 80 del segle passat.
Per evitar que el català entri en fase de substitució, cal treballar activament perquè continuï sent una llengua utilitzada en tots els àmbits
En conseqüència, el nombre de persones que utilitzen una única llengua per comunicar-se i informar-se es redueix dràsticament. Aquest perfil es troba només entre gent gran, mentre que entre els joves creix la diglòssia, que fa que utilitzin llengües diferents segons el context, principalment català, castellà i anglès.
Per evitar que la llengua catalana entri en fase de substitució, cal treballar activament perquè continuï sent una llengua utilitzada en tots els àmbits i evitar que quedi relegada a uns determinats contextos o usos. Per això, a més de la recuperació d’una actitud més activa en la defensa de l’ús del català en tots els àmbits per part dels catalanoparlants, el Pacte Nacional per la Llengua busca un nou consens.
Un nou consens que inclogui mesures estructurals que reverteixin la debilitació de l’oficialitat del català, inversions que assegurin la presència del català en els productes tecnològics, i institucions que reforcin la seva unitat i visibilitat tant a dins com a fora del domini lingüístic. És per això que el Pacte Nacional per la Llengua es troba en la seva fase participativa, i desenvolupa sessions i xerrades arreu del territori i també segons àmbits temàtics. Tota la ciutadania pot participar-hi i trobarà la informació de com fer-ho a la pàgina web del Pacte Nacional per la Llengua.
L’objectiu és animar la societat catalana a prendre consciència i actuar conjuntament per assegurar la pervivència del català i confirmar-ne el seu caràcter cohesionador. En altres paraules: del futur del català, n’hem de parlar avui per parlar-lo demà.