Justificar l'espionatge polític

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Era poc probable que Pedro Sánchez pugés al faristol del Congrés i facilités a l'independentisme les respostes que esperava en relació al Catalangate. I de preguntes n'hi havia moltes. Per què es va espiar Pere Aragonès en plenes negociacions per la investidura del líder del PSOE? Sabia la Moncloa que el CNI escoltava els mòbils de bona part dels dirigents independentistes, alguns dels quals es convertirien en socis de la legislatura? Amb quin propòsit s'obtenia informació d'Ernest Maragall durant les converses per pactar el govern de Barcelona? El president espanyol no només no va submergir-se en les explicacions de l'espionatge sinó que el va justificar. No va utilitzar l'argumentari destraler emprat setmanes enrere per Margarita Robles, però va avalar l'activitat dels serveis secrets amb l'argument que, des de Catalunya, s'atemptava contra la "seguretat nacional". Això sí, deslliurant de responsabilitats el seu govern.

Sánchez va fer un capmàs. Tot i que el CNI va espiar fins al 2020 -almenys aquesta és la informació coneguda fins ara-, el líder del PSOE va citar la declaració d'independència fallida al Parlament del 2017 com la principal amenaça contra la qual l'Estat s'havia de defensar. Obert el paraigua del plet independentista, s'hi va aixoplugar. I el relat va completar-se amb l'argument que els serveis d'intel·ligència espanyols van prendre les "mesures oportunes" davant el desafiament sobiranista, que es considerava un perill fins i tot quan els líders del procés eren a la presó amb la sentència dictada. Sánchez només es va referir al paquet de 18 dirigents espiats amb autorització judicial, sense atendre que la investigació de Citizen Lab situava la llista de víctimes per sobre de la seixantena. La Moncloa, doncs, no va prendre les decisions operatives del CNI, però les considerava raonables. Un discurs pensat per rentar-se les mans de l'escàndol.

L'argumentari desplegat per Sánchez, acompanyat dels anuncis d'una nova llei de secrets oficials i més control sobre el CNI a partir d'una altra modificació legislativa, no podia satisfer ningú. Ni tan sols Unides Podem, incòmode en el doble joc de soci de govern i força d'esquerres necessàriament indignada amb l'espionatge polític. Gabriel Rufián hi va posar la indignació d'ERC, compartida amb Junts i la CUP. Però, per intuir què pot passar cal fixar-se en el missatge de regust institucional d'Aragonès abans que en les ocurrències del diputat republicà, que aquest dijous interpretava la retòrica del malestar amb missatge afegit a Carles Puigdemont, que va obrir un nou xoc amb Waterloo. I què va dir Aragonès? En síntesi, que no estava satisfet amb Sánchez, a qui va acusar de "minimitzar" el Catalangate i "deixar passar el temps" en lloc de reaccions amb "explicacions clares i responsabilitats".

Al Palau de la Generalitat es considera que la Moncloa no ha acabat de calibrar la dimensió de l'escàndol. I també es constata que el PSOE prova, en cada ocasió que li pertoca moure fitxa, d'abaratir el peatge polític de l'espionatge per retornar a la lògica de la col·laboració. El compromís pel diàleg que repeteix Sánchez són avui paraules buides. Així ho interpreta ERC, que acumula votacions en contra del govern al Congrés. Va passar amb les mesures per pal·liar els efectes derivats de la guerra a Ucraïna i va repetir-se ahir amb la llei de l'audiovisual, validada gràcies a l'abstenció del PP i amb els vots en contra dels republicans. Una llei que sintetitza un escenari de legislatura diabòlic per a ERC: va servir per bescanviar el "sí" als pressupostos generals de l'Estat i s'ha acabat tramitant sense el seu suport, tot i els pactes fets amb els socialistes en relació a la presència del català a les plataformes.   

L'espionatge ha alterat el recorregut de la legislatura espanyola. Ho pateix especialment Aragonès, que va ser víctima de les escoltes i, alhora, veu com la seva aposta per la via negociada és avui un camí tortuós. Aquesta setmana ja va admetre al Parlament que el diàleg amb la Moncloa "no està anant bé" i no s'intueixen canvis substancials a mesura que s'apropin les eleccions municipals. Però l'esquerda oberta també fa suar Sánchez, que cada dia que no endreça l'estabilitat parlamentària amb concessions als seus socis transmet més debilitat i cedeix marge de creixement al PP d'Alberto Núñez Feijóo. El trajecte fins al final del mandat es preveu feixuc.
 

---

Avui no et perdis

»Les promeses de Sánchez pel «Catalangate» tampoc curen l'esquerda oberta amb ERC; per Oriol March.

» Opinió: «ERC, el PSOE i el laberint d'esbarzers»; Marina Fernàndez.

»Puigdemont lamenta que a ERC li «molestin» les visites personals i polítiques a Waterloo; per Oriol March.

»El PSOE aprova la llei de l'audiovisual amb el «no» d'ERC, i les abstencions de Podem i el PP; per Víctor Rodrigo.

»«Només sí és sí»: guia per entendre la nova llei de llibertat sexual; per Maria Rabella.

»La nova llei del català, a l'espera del Consell de Garanties; per Sara González.

»El grup de Ciutadans a Barcelona, un final amb mala maror; per Pep Martí.

»Shakira anirà a judici per frau fiscal; per Bernat Surroca.

» Catalunya detecta els quatre primers casos de la verola del mico; per Albert Vilanova.

»Investigadors catalans descobreixen una clau per millorar les teràpies contra el càncer.

» Roser Martínez: «El PIB dels Estats Units està creixent gràcies a l'increment d'armes de foc»; per Pep Martí.

» Mor l'actor Ray Liotta als 67 anys; per Víctor Rodrigo.

» Exclusiva: TV3 intercanviarà les franges del «Planta Baixa» i el «Tot es mou»; per Albert Vilanova.

» Secció Rumbes i flors: «M'he llevat amb el peu esquerre»; per Paula Carreras.
 

---

 El passadís

"Hi ha partit". L'expressió la va pronunciar dilluns passat un veterà del Cercle d'Economia després de l'acte de la candidata Rosa Cañadas amb els socis a la seu de l'entitat. Hi havia escepticisme sobre la capacitat de convocatòria de l'aspirant, enfrontada a Jaume Guardiola, membre de l'actual junta i que parteix amb més suports coneguts, entre ells el gruix de la direcció, amb noms com Marc Puig o Pedro Fontana. Però el cert és que Cañadas va congregar un públic tan nombrós com el que va reunir Guardiola uns dies abans. La sensació que s'ha instal·lat a la casa és que la batalla és molt oberta i es juga en tots els fronts. Un d'ells és el dels socis joves, una bossa electoral molt cobejada pels dos presidenciables. La junta de Faus va crear el Cercle Obert per atreure nova fornada a la casa mentre que Cañadas està treballant també de valent en aquest segment. Com asseguren aquests dies els veterans de l'entitat, finalment tots dos candidats han reconegut la força de l'altre.

Vist i llegit

Baltasar Garzón ha publicat Los disfraces del fascismo (Planeta), un llibre en el qual adverteix que en la política i la judicatura espanyola s'està produint una deriva ultra de gradació preocupant. Apartat de la judicatura el 2012 pel Tribunal Suprem, que en va dictar la inhabilitació, Garzón radiografia el paisatge de la justícia en una entrevista a El Periódico firmada per Juan Fernández. Sosté que el "80% de jutges i fiscals d'Espanya són ultraconservadors" i recorda que l'estament judicial "ha evolucionat molt poc des del franquisme". Paraules clares de Garzón, que transmet menys determinació quan es refereix al poder que va ostentar l'excomissari Villarejo, amb qui havia tractat en l'etapa com a jutge. "Avui no tinc cap relació amb Villarejo. En el passat, sí, perquè era policia, però mai vaig saber que pogués estar fent alguna cosa fora de la llei", afirma. Una entrevista, en qualsevol cas, que val la pena consultar.

 El nom propi

Íñigo Errejón és madridista i n'ha fet bandera sempre que ha pogut. La seva devoció pel Reial Madrid ha trobat espai aquest dijous al diari El Mundo, on publica una columna d'opinió sobre la final de la Champions League de dissabte a París. El líder de Més País elogia Modric, es rendeix a Kroos i s'entrega a Benzema, però sobretot mitifica la capacitat de reacció del conjunt d'Ancelotti, fins al punt de recomanar al Liverpool que no marqui el primer gol del partit per no patir una altra remuntada. Escriu Errejón: "En l'era de la volatilitat, el Madrid roman. En l'era del desordre i la incertesa, el Madrid ofereix petits refugis de 90 minuts per als qui més necessiten saber que no estan sols. Que som tots nosaltres, en realitat". S'ha admetre que el títol de l'article no enganya ningú: "Per què guanyarem la Champions?"  

 Els imperdibles

Barcelona celebra aquest dissabte i diumenge la Festa de la Ciència, que arriba a la 15a edició amb una localització diferent, la Rambla del Raval, que acollirà les 200 activitats divulgatives impulsades per 150 entitats de la ciutat. La cita de la cultura científica, amb propostes per al públic infantil i adult, inclou des d'espais de jocs fins a experiments, tallers o debats. Una festa per gaudir també en família. Bon cap de setmana!

 ​