El tren postpandèmia de Tarragona encara no aixeca cap

"Normalitat al servei". Aquesta és la cita més coneguda de Renfe a les xarxes socials i per a alguns ha estat interioritzada tot i l'absència de la citada normalitat. És dimecres i a les 9.41 hores del matí ha de sortir des de Tarragona un tren en direcció a Salou-PortAventura (R-17). Arriba tard.

En direcció contrària, a la via 2, altres persones esperen dretes alguna informació sobre un altre tren. Es tracta de la línia R-15, prevista per a les 9.24 hores, provinent de Casp. Passa mitja hora més i finalment arriba.

La durada del trajecte és més o menys sempre la mateixa, una hora i quart, fins a Barcelona, però són els retards o les anul·lacions el que posa pals a les rodes als usuaris. Alguns opten pel transport privat, altres per l'autobús, i hi ha qui prefereix anar en Avant des de l'estació Camp de Tarragona, a vint minuts en cotxe des de la ciutat.

Jordi Cort, veí de Barcelona però que va i ve a Tarragona cada dia per feina, explica que ja té assumit que els retards són habitualment d'"un quart d'hora", tant des de l'estació local com des de la de Sants. De vegades, quan ha superat aquest temps prudencial, ha intentat reclamar, però ja sigui per les cues de les oficines o per la falta de resposta finalment ho ha deixat estar. "És molt difícil que tornin l'import del bitllet", assegura. Tot i així, un cop dins del tren, sovint el veu ple. "És una ironia que ens diguin per la megafonia que mantinguem les distàncies de seguretat", es queixa.

Encara més enfadat es mostra un altre home al seu costat, Jordi Solé, en el seu cas veí de Constantí. De tant en tant puja amb tren a Barcelona i afirma que "no hi ha hagut cap vegada que hagi arribat a l'hora". Per això, quan pot, opta pel cotxe, i protesta per la "discriminació", diu, "contra Catalunya".

La diversitat dels testimonis inclou també valoracions optimistes. "Els retards no són sempre, en l'últim any ha millorat", diu Judà, veí de Tarragona, que a més destaca que l'estació compta des de fa poc amb escales mecàniques i ascensor per a les persones amb mobilitat reduïda.

Àlex Piera, també de Tarragona, s'espera resignat a l'anunci de l'arribada del tren. Ell puja a Barcelona cada dia per estudiar i assegura que els retards són de "normalment 5 o 10 minuts". A diferència de la resta de persones consultades, es mostra "content" amb el servei que rep.


Les millors connexions de l'estació de Tarragona amb Barcelona fan que alguns es desplacin bastants quilòmetres. Roger i Teresa Roig, veïns de la Ràpita, han d'anar sovint al metge a la capital catalana i com que havien perdut el tren a l'Aldea han decidit agafar el cotxe i atansar-se a Tarragona.

Sobre els retards dels trens, asseguren que moltes vegades es troben amb aquesta situació, fins al punt de superar els tres quarts d'hora, però la seva queixa principal és que no hi ha un aparcament gratuït a la vora. Fa anys, l'Ajuntament de Tarragona va treure primer la zona blanca, la va substituir per una de blava, i finalment es va acabar convertint en una zona verda, és a dir, amb preferència per als residents. Els visitants acaben fent ús de l'aparcament municipal del Palau de Congressos, a cinc minuts caminant de l'estació.
 
El trànsit de passatgers a l'estació urbana de Tarragona encara no es va recuperar l'any 2021 respecte al període prepandèmic. Segons dades de Renfe, l'any passat poc més d'un milió de persones van baixar o pujar a Tarragona (1.005.485). Una xifra significativament més alta que la de 2020 (730.722), però alhora substancialment més baixa que la de 2019 (1.515.156). De fet, des de 2016 la progressió d'usuaris era ascendent. L'últim any en l'històric facilitat per Renfe, el 2014, eren 1.373.514 usuaris de l'estació tarragonina.

En aquest aspecte hi intervenen dos factors. Un, el més evident, la pandèmia: ja sigui per la davallada en l'activitat econòmica, el foment del teletreball o la preferència pel transport privat. Això ha afectat indubtablement a l'ús del transport públic, si bé aquest 2022 està tornant tot a la normalitat.

L'altre motiu que podria explicar que la recuperació no hagi estat tan ràpida com era d'esperar és que a principis de 2020 es va inhabilitar la línia de la costa -entre l'Hospitalet de l'Infant i Salou- i això va tenir efectes directes sobre la diversitat de combois que feien parada a la ciutat. La connexió de l'estació del Camp de Tarragona amb l'intercanviador de la Boella al gener de 2020 va desviar els Euromed per l'interior, una manera un pèl més ràpida d'anar a Barcelona o de baixar a València i Alacant.
 

A la Secuita tampoc no hi ha recuperació
Renfe també facilita dades sobre els viatgers a l'estació Camp de Tarragona, al terme municipal de la Secuita, i que acull només trens d'alta velocitat. L'històric des de l'any 2006 apunta a un estancament similar a l'estació de la capital, donat que s'ha passat dels 920.800 al 2019 als 382.780 al 2020 i als 591.450 al 2021. Per trobar una xifra similar a la d'aquest any passat ens hauríem de traslladar al 2008, l'any de l'inici de la crisi, quan hi va haver una davallada important, dels 1.125.320 passatgers de 2007 als 558.680 de 2008.

D'aquesta manera, es pot entendre que ni el desviament dels trens Euromed ni tampoc l'arribada de l'alta velocitat low cost, especialment amb Ouigo, han estat capaços de fer experimentar un repunt a aquesta infraestructura.
 

Salou, quatre trens directes al dia
Si un veí de Salou vol anar a Barcelona o un veí de Barcelona vol anar a Salou, des del mateix gener de 2020 només té l'opció de fer ús de l'estació de PortAventura. Una estació en aquests moments provisional donat que dos anys més tard del tancament de l'estació urbana encara no hi ha la infraestructura promesa, si bé les obres ja estan en marxa.

Salou és un cul de sac: l'única connexió possible és en sentit Tarragona, on es pot fer transbord per anar cap al sud o bé continuar fins a Barcelona. De trens directes en direcció a la capital catalana n'hi ha, entre setmana, quatre en tot el dia, amb la línia R-17, i el servei s'acaba aviat: a dos quarts de nou del vespre surt l'últim tren des de l'estació de Sants -el darrer a Salou surt a un quart d'onze-. Al cap de setmana, la situació encara és pitjor: només un tren directe d'anada des de Salou, cap de tornada, en tot el diumenge.

L'alternativa és fer transbord. Per a això s'ha habilitat una llançadora entre Salou-PortAventura i l'Arboç, que passa per Tarragona, Altafulla-Tamarit, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders i el Vendrell. És la línia RT-2, que fa perdre al viatger fins a mitja hora, si no hi ha cap retard.

Les xifres facilitades per Renfe apunten a una davallada important d'usuaris. Concretament, l'any 2019 pujaven al tren a PortAventura 93.339 viatgers i 121.929 hi baixaven. Al 2020, per l'esclat de la pandèmia i el tancament del parc, la xifra va reduir-se fins a una cinquena part: hi van pujar 25.045 i hi van baixar 34.812. Doncs, bé, ni sumant la quantitat de viatgers de l'estació de PortAventura i la de Salou -ja clausurada- de l'any 2019, no s'arriba a un terç del volum de passatgers.

Així, sumant les dues estacions, al 2019 al terme municipal de Salou hi va haver 579.766 usuaris. Al 2020, la xifra va baixar als 65.588. I al 2021, ja només amb Salou-PortAventura, no s'ha arribat als 200.000 (175.456). La recuperació sembla que definitiva del turisme posarà a prova el sistema de transport públic, en un municipi que va ser un dels principals abanderats del desmantellament de la via de la costa.
 

Samuel és un jove de la Canonja que a partir d'ara haurà d'anar cada dia a Salou. La seva intenció era agafar un tren provinent de Barcelona, de la línia R-17, però el retard no ha fallat. Amb la seva experiència prèvia en altres destinacions, tem que es repeteixi la dinàmica d'incidències de "gairebé sempre".

Un altre usuari que s'espera a l'andana principal de l'estació tarragonina és Guillermo, veí de Tarragona. Es mostra satisfet amb què els trens siguin "bastant seguits" tot i que pel seu gust "acaba massa aviat". Quan li toca treballar de nit, al parc temàtic de PortAventura, es veu obligat a trucar a algun familiar ja que els autobusos no són una solució.

Acostumat als retards, Elliot és un altre usuari que espera el tren des de la terrassa del bar de l'estació. A diferència de Guillermo, ell treballa al nucli de Salou, és a dir, a aproximadament dos quarts d'hora caminant de l'estació de PortAventura. "Normalment comparteixo cotxe", explica, però no sempre hi ha la possibilitat. "Hi ha retards al matí i a la tarda, encara que vinguin de l'Arboç", informa. Ara bé, creu que el servei ha millorat en l'últim any.

A l'espera de l'onada de turistes, un altre col·lectiu que ja pateix aquesta reducció del servei és el dels visitants del parc temàtic de PortAventura. Jordi, de Sant Pere de Ribes, és un dels dos monitors que acompanya un grup escolar fins al parc d'atraccions. El viatge és llarg: han hagut d'anar en autobús fins a Vilanova i la Geltrú, per més tard aturar-se a Tarragona i fer transbord en un tren que faci parada a Salou-PortAventura. Aquest periple, però, no és cap impediment per a la il·lusió dels més petits.
 
Una de les principals incògnites serà el comportament dels usuaris aquest estiu i quina serà l'actuació de l'administració en aquest sentit. Ja molts veïns decideixen agafar el cotxe i conduir fins a l'estació de Vila-seca, que sí que està connectada en tots els sentits i que es preveu que sigui un node de la propera xarxa ferroviària del Camp de Tarragona. En canvi, Salou queda aïllat. Treballadors i turistes hauran d'oblidar per ara la comoditat d'agafar el tren a peu de carrer.

L'antiga estació, al carrer Carles Roig, així com tota la via, desapareix seguint l'exemple de la veïna Cambrils. El projecte de Salou va enfocat a la creació d'habitatge i un eix cívic que volen que financiï la Generalitat. Sobre el mentrestant, l'Ajuntament de Salou prefereix no parlar-ne, donat que no ha estat possible aconseguir informació de quin serà l'operatiu de mobilitat local en connexió amb l'estació de tren, ni tampoc quines són les demandes de cara a l'operador, tal com sí que es van comunicar l'estiu passat.