27
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
20:37h
Ernest Maragall és oficialment candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona. El procés de primàries ha conclòs sense que s'hagi presentat cap rival i amb l'aval de la militància a Maragall. Els republicans tornen a fiar en la seva figura el repte d'intentar conquerir una plaça, la joia de la corona del poder municipal, que va acaronar amb els dits l'any 2019, però que va veure com finalment li arrabassava Ada Colau. Després d'haver aconseguit la presidència de la Generalitat, governar la capital és l'espina clavada del partit d'Oriol Junqueras, que es disputarà amb el PSC la supremacia territorial a les eleccions municipals del 2023.
"Hi ha encara més raons per intentar capgirar o reorientar el rumb d’aquesta ciutat", va assegurar Maragall en l'entrevista a NacióDigital de fa un mes i mig, on va anunciar que optaria a l'alcaldia de la ciutat per segona vegada. Amb la ratificació com a cap de cartell -en les primàries ha obtingut el 90% dels suports de la militància barcelonina- el dirigent republicà té un any decisiu per davant per lliurar una pugna on es tornarà a mesurar amb la líder dels comuns, que optarà a un tercer mandat, i en la qual també el PSC té aspiracions, sigui amb Jaume Collboni com a candidat o amb un canvi de darrera hora a la tardor, quan estan previstes les primàries socialistes.
El repte que no va ser possible l'any 2019
L'alegria d'haver guanyat les eleccions del 2019, quan es va imposar a Colau per uns 5.000 vots, va durar només unes hores. Les que van trigar els socialistes en constatar que, si la prioritat de Colau era mantenir-se a l'alcaldia, era viable una suma amb els comuns que podria comptar també amb la connivència de Manuel Valls sota l'argument d'impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista. Els esforços d'ERC per negociar una entesa amb Barcelona en Comú que fes Maragall alcalde no van fructificar. Tampoc va quallar la proposta de darrera hora de repartir-se l'alcaldia ni es va aixecar el veto creuat entre republicans i socialistes que exigia Colau.
Ara, ERC té entre cella i cella revalidar la victòria i ostentar l'alcaldia que se li va escolar entre els dits fa tres anys. "Cal guanyar i guanyar amb claredat", defensen des de l'equip de Maragall. La lectura que fa el partit és que només s'aconseguirà l'alcaldia si queda primer i Colau no suma suficient amb els socialistes. La fotografia final de la batalla a Barcelona és, a hores d'ara, incompleta. Resta per veure qui substituirà Elsa Artadi com a cap de cartell de Junts i també si es produeix una coalició de PP, Valents i el que quedi de Ciutadans. Es dona per fet un escenari de més fragmentació i de triple empat entre ERC, Barcelona en Comú i el PSC.
Marcar perfil després d'haver estat soci preferent
"ERC ha estat el soci preferent, amb ells s'han aprovat tots els pressupostos i les polítiques més importants", va destacar Colau durant la compareixença per anunciar que optaria a un tercer mandat. L'alcaldessa, que va presumir d'haver pogut governar amb un "ampli pacte d'esquerres", és conscient que una de les dificultats que tindrà Maragall és la de marcar distàncies amb el projecte dels comuns. De fet, un dels episodis més incòmodes per a Maragall es va produir al novembre, quan després d'haver decidit que votaria en contra dels tercers pressupostos del mandat va haver de rectificar i abstenir-s'hi per l'intercanvi que es va produir amb els comuns per aprovar els de la Generalitat. Públicament, va admetre que assumia una "contradicció" per culpa del "canvi de cromos" que van fer els comuns.
Ara, els republicans estan esmolant el discurs per confrontar amb el model de ciutat que assenyalen que vol imposar el PSC. La mobilitat serà una de les grans carpetes, ja que sostenen que s'han fet "intervencions superficials" sense tenir en compte la redistribució del cotxe ni prou inversió en transport públic. "Falta projecte global", insisteixen. També la neteja de la ciutat serà un dels eixos clau de la campanya, així com el civisme i el descans dels veïns. El model de turisme tornarà a ser, de nou, un altre debat candent.
Barcelona, plaça estratègica per a ERC
Si bé ERC va guanyar les eleccions municipals del 2019, per primera vegada hi concorreran ostentant la presidència de la Generalitat, una atalaia que els de Junqueras volen aprofitar per consolidar-se com a primera força a Catalunya, títol que també vol el PSC després d'haver guanyat les eleccions catalanes del 14-F. Governar Barcelona, així com guanyar influència a l'àrea metropolitana -el gran viver de vots socialistes- és estratègic per enfortir el seu projecte, que oneja la bandera de la gestió en paral·lel a la de l'independentisme pragmàtic.
A la conferència nacional d'ERC del passat mes de març, el president Pere Aragonès va demanar "replicar" als comicis del maig de l'any que ve la "victòria" de la "majoria independentista i d'esquerres" del 14 de febrer de l'any passat. "Si governem a banda i banda de la plaça Sant Jaume es podran traçar moltes sinergies", resumeix l'entorn de Maragall, que són conscients de com aquests comicis són considerats per la cúpula de Calàbria com el passatge per continuar governant la Generalitat. L'última vegada que hi ha hagut coincidència partidista entre Ajuntament i Palau és en l'etapa 2011-2015, amb Artur Mas com a president i Xavier Trias com a alcalde en temps de CiU.
Perfil de govern i un equip per definir
Si els republicans tornen a apostar per Maragall és perquè consideren que és una figura que "tothom associa" a govern. Amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona i també al Govern de la Generalitat, argumenten que és una figura consolidada de qui ningú posa en dubte la capacitat per ser alcalde. Ell, a més, reivindica que aquests darrers tres anys com a cap de l'oposició li han permès conèixer encara més la ciutat. Un dels leitmotivs de la seva campanya serà assenyalar l'operació que va impedir que governés la ciutat i que ha quedat al descobert amb l'espionatge amb Pegasus de les negociacions que va mantenir amb els comuns per explorar un pacte que mai va reeixir.
Pel que fa a la llista, per ara no hi res definit i serà a partir d'aquest dissabte quan tota la maquinària es posarà en marxa. Una de les principals incògnites és si Elisenda Alamany tornarà a ser la número dos o bé s'apostarà per una cara nova. L'exconsellera de Justícia i ara delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, es va postular per fer tàndem amb Maragall la passada tardor. La vocació de l'equip del candidat és que es que la llista prengui forma ràpidament, donant per fer que haurà de combinar dirigents de la federació i noms d'independents.
"Hi ha encara més raons per intentar capgirar o reorientar el rumb d’aquesta ciutat", va assegurar Maragall en l'entrevista a NacióDigital de fa un mes i mig, on va anunciar que optaria a l'alcaldia de la ciutat per segona vegada. Amb la ratificació com a cap de cartell -en les primàries ha obtingut el 90% dels suports de la militància barcelonina- el dirigent republicà té un any decisiu per davant per lliurar una pugna on es tornarà a mesurar amb la líder dels comuns, que optarà a un tercer mandat, i en la qual també el PSC té aspiracions, sigui amb Jaume Collboni com a candidat o amb un canvi de darrera hora a la tardor, quan estan previstes les primàries socialistes.
El repte que no va ser possible l'any 2019
L'alegria d'haver guanyat les eleccions del 2019, quan es va imposar a Colau per uns 5.000 vots, va durar només unes hores. Les que van trigar els socialistes en constatar que, si la prioritat de Colau era mantenir-se a l'alcaldia, era viable una suma amb els comuns que podria comptar també amb la connivència de Manuel Valls sota l'argument d'impedir que Barcelona tingués un alcalde independentista. Els esforços d'ERC per negociar una entesa amb Barcelona en Comú que fes Maragall alcalde no van fructificar. Tampoc va quallar la proposta de darrera hora de repartir-se l'alcaldia ni es va aixecar el veto creuat entre republicans i socialistes que exigia Colau.
Ara, ERC té entre cella i cella revalidar la victòria i ostentar l'alcaldia que se li va escolar entre els dits fa tres anys. "Cal guanyar i guanyar amb claredat", defensen des de l'equip de Maragall. La lectura que fa el partit és que només s'aconseguirà l'alcaldia si queda primer i Colau no suma suficient amb els socialistes. La fotografia final de la batalla a Barcelona és, a hores d'ara, incompleta. Resta per veure qui substituirà Elsa Artadi com a cap de cartell de Junts i també si es produeix una coalició de PP, Valents i el que quedi de Ciutadans. Es dona per fet un escenari de més fragmentació i de triple empat entre ERC, Barcelona en Comú i el PSC.
Marcar perfil després d'haver estat soci preferent
"ERC ha estat el soci preferent, amb ells s'han aprovat tots els pressupostos i les polítiques més importants", va destacar Colau durant la compareixença per anunciar que optaria a un tercer mandat. L'alcaldessa, que va presumir d'haver pogut governar amb un "ampli pacte d'esquerres", és conscient que una de les dificultats que tindrà Maragall és la de marcar distàncies amb el projecte dels comuns. De fet, un dels episodis més incòmodes per a Maragall es va produir al novembre, quan després d'haver decidit que votaria en contra dels tercers pressupostos del mandat va haver de rectificar i abstenir-s'hi per l'intercanvi que es va produir amb els comuns per aprovar els de la Generalitat. Públicament, va admetre que assumia una "contradicció" per culpa del "canvi de cromos" que van fer els comuns.
Ara, els republicans estan esmolant el discurs per confrontar amb el model de ciutat que assenyalen que vol imposar el PSC. La mobilitat serà una de les grans carpetes, ja que sostenen que s'han fet "intervencions superficials" sense tenir en compte la redistribució del cotxe ni prou inversió en transport públic. "Falta projecte global", insisteixen. També la neteja de la ciutat serà un dels eixos clau de la campanya, així com el civisme i el descans dels veïns. El model de turisme tornarà a ser, de nou, un altre debat candent.
Barcelona, plaça estratègica per a ERC
Si bé ERC va guanyar les eleccions municipals del 2019, per primera vegada hi concorreran ostentant la presidència de la Generalitat, una atalaia que els de Junqueras volen aprofitar per consolidar-se com a primera força a Catalunya, títol que també vol el PSC després d'haver guanyat les eleccions catalanes del 14-F. Governar Barcelona, així com guanyar influència a l'àrea metropolitana -el gran viver de vots socialistes- és estratègic per enfortir el seu projecte, que oneja la bandera de la gestió en paral·lel a la de l'independentisme pragmàtic.
A la conferència nacional d'ERC del passat mes de març, el president Pere Aragonès va demanar "replicar" als comicis del maig de l'any que ve la "victòria" de la "majoria independentista i d'esquerres" del 14 de febrer de l'any passat. "Si governem a banda i banda de la plaça Sant Jaume es podran traçar moltes sinergies", resumeix l'entorn de Maragall, que són conscients de com aquests comicis són considerats per la cúpula de Calàbria com el passatge per continuar governant la Generalitat. L'última vegada que hi ha hagut coincidència partidista entre Ajuntament i Palau és en l'etapa 2011-2015, amb Artur Mas com a president i Xavier Trias com a alcalde en temps de CiU.
Perfil de govern i un equip per definir
Si els republicans tornen a apostar per Maragall és perquè consideren que és una figura que "tothom associa" a govern. Amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament de Barcelona i també al Govern de la Generalitat, argumenten que és una figura consolidada de qui ningú posa en dubte la capacitat per ser alcalde. Ell, a més, reivindica que aquests darrers tres anys com a cap de l'oposició li han permès conèixer encara més la ciutat. Un dels leitmotivs de la seva campanya serà assenyalar l'operació que va impedir que governés la ciutat i que ha quedat al descobert amb l'espionatge amb Pegasus de les negociacions que va mantenir amb els comuns per explorar un pacte que mai va reeixir.
Pel que fa a la llista, per ara no hi res definit i serà a partir d'aquest dissabte quan tota la maquinària es posarà en marxa. Una de les principals incògnites és si Elisenda Alamany tornarà a ser la número dos o bé s'apostarà per una cara nova. L'exconsellera de Justícia i ara delegada del Govern a Madrid, Ester Capella, es va postular per fer tàndem amb Maragall la passada tardor. La vocació de l'equip del candidat és que es que la llista prengui forma ràpidament, donant per fer que haurà de combinar dirigents de la federació i noms d'independents.