26
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
18:57h
Una nova llei de secrets oficials que superi la del 1968 -vigent malgrat haver-se aprovat en l'etapa del franquisme- i una reforma del marc legal que afecta el control jurídic de les actuacions del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Aquestes són les dues mesures que ha anunciat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en una compareixença pel Catalangate al Congrés dels Diputats. Sánchez ha assenyalat que no tenia coneixement directe de l'espionatge a dirigents independentistes, ha posat en qüestió l'informe de Citizen Lab -del qual se'n deriva l'escàndol de la intervenció telemàtica a líders del procés- i ha insistit en el compromís amb el diàleg amb Catalunya. També ha aprofitat per acusar de "corrupció democràtica" el PP, a qui ha dedicat part de la seva intervenció davant la cambra baixa. Les explicacions no han convençut el president Pere Aragonès, que ha indicat a través de Twitter que les preguntes essencials "continuen sense resposta".
El president del govern espanyol ha assenyalat que, per "tranquil·litzar" l'opinió pública, el Defensor del Poble va fer una anàlisi "detallada" de les operacions del CNI vinculades al Catalangate. "La Moncloa es podria haver negat a donar informació, però va remetre tots els documents. Vam optar, una vegada més, per la màxima transparència", ha tret pit el líder del PSOE. Sánchez ha indicat que del 2015 al 2020, amb la declaració d'independència i els "sabotatges" i "incendis" posteriors a la sentència del Tribunal Suprem, els serveis d'intel·ligència van demanar autorització judicial per prendre les "mesures oportunes", però n'ha desmarcat el govern espanyol, que no en tenia els detalls, segons la versió que ha verbalitzat el president. "Aquells moments tan durs, tan traumàtics, són temps passats. El conflicte amb Catalunya no està superat, però l'hem tornat al territori de la política", ha insistit.
El dirigent socialista ha defensat en tot moment que es va demanar autorització judicial per intervenir 18 -i no 65, com deia Citizen Lab- dispositius de dirigents independentistes, i que hi havia "motius fonamentats" per dur a terme aquesta mesura. "Calia prevenir, detectar i neutralitzar activitats de persones que amenacin o atemptin contra l'ordre constitucional", ha citat Sánchez en referència a l'informe del Defensor del Poble. La gran majoria de mòbils, ha dit, han estat intervinguts per altres agents -en cap cas estatals-, de manera que han estat "víctimes d'un delicte". "No hi ha democràcia que expliqui o justifiqui cap d'aquestes accions. Cap raó d'Estat pot emparar la suspensió de drets fonamentals fora de la llei", ha remarcat el president espanyol.
"En aquest govern no hi ha espai per a l'ús indigne de les institucions. Hi ha espais reservats, subjectes a la confidencialitat, però sempre dins la llei, com en tot país democràtic", ha apuntat el líder del PSOE, que ha demanat "demostrar" que hi ha "exemplaritat". És en aquest punt que ha lamentat que el Catalangate hagi fet entrar el diàleg amb Catalunya al congelador, i ha indicat que fins ara estava donant fruits, apreciació que la Generalitat no comparteix. "No desfarem aquest camí, la societat catalana no ho perdonaria", ha insistit. També ha apuntat que la ciutadania espanyola ha d'estar "tranquil·la" sobre el respecte a la intimitat per part del CNI.
Sánchez ha volgut arrencar la intervenció recordant que s'estan a punt de complir quatre anys de la seva arribada a la Moncloa gràcies a la moció de censura, que va servir per expulsar Mariano Rajoy de la presidència del govern espanyol. "Es menystenien drets laborals, queien els salaris i es reduïen les pensions, i existia una cascada interminable de casos de corrupció dels qui amb una mà retallaven i amb l'altra cobraven sous en B", ha apuntat el líder del PSOE, en referència als casos de corrupció del PP. "Va ser un període fosc de la democràcia", ha assenyalat Sánchez, que ha situat la dreta en el punt de mira per la "corrupció democràtica" que suposa, diu, no "acceptar" cap govern que no sigui el seu. "Sol ser habitual, dins i fora d'aquesta tribuna, que hi hagi expressions com president okupa o traïdor a la pàtria, o considerar il·legítims els suports parlamentaris que han escollit els ciutadans", ha apuntat.
"Entenen que el poder és només seu, amb una visió patrimonialista de la Constitució. No és l'Espanya de tot: l'Espanya que defensen és la seva", ha destacat Sánchez, que ha indicat que quan governa la dreta sí que està ben vist que el nacionalisme català i basc col·laborin amb els executius espanyols. El drama, ha dit, és "doble": hi ha la "corrupció democràtica" vinculada a l'econòmica. "El PP, que va ser condemnat, continua tapant els comportaments corruptes d'ahir i d'avui. Quan algú denuncia un presumpte cas de corrupció, el partit desallotja el dirigent que ho fa", ha destacat, en referència a l'adeu de Pablo Casado de la cúpula dels populars després de posar de manifest l'ombra d'irregularitats al voltant del germà d'Isabel Díaz Ayuso.
Sánchez ha basat l'inici de la compareixença -més d'un quart d'hora- en repassar tots els casos que han esquitxat el PP, inclosa l'operació Kitchen, que demostra una "utilització partidista" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. "Es van fer servir 70 policies per fer seguiments, investigació i persecució d'adversaris polítics", ha asseverat el president del govern espanyol. "Encara avui continuem descobrint detalls d'aquestes operacions, que expliquen la corrupció democràtica del PP", ha apuntat el president del govern espanyol, que també ha citat la "vergonya aliena" que li suposa escoltar els àudios entre l'excomissari Villarejo i María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP i exministra de Defensa, publicats pel diari El País després del Catalangate.
Després de les intervencions del PP i de Vox, que han competit per la duresa en el to contra Sánchez, el torn ha estat per a Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem. "Per a ells, l'escàndol no és que s'espiï, sinó que hagi sortit a la llum", ha ressaltat Asens, que ha acusat el nou líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, d'estar acostumat al "silenci mafiós". També ha aprofitat per retreure a les dretes haver aplaudit la tornada -momentània- del rei emèrit a Espanya, resolta sense explicacions de Joan Carles I. Cap al final, Asens ha trobat un moment per criticar ERC per haver castigat el govern espanyol amb el decret de mesures sobre la guerra d'Ucraïna i per haver suggerit que Ada Colau es va beneficiar de l'espionatge per ser alcaldessa. "Han de mirar més a la seva esquerra, a Bildu, i menys a la seva dreta, a Junts", ha dit.
El president del govern espanyol ha assenyalat que, per "tranquil·litzar" l'opinió pública, el Defensor del Poble va fer una anàlisi "detallada" de les operacions del CNI vinculades al Catalangate. "La Moncloa es podria haver negat a donar informació, però va remetre tots els documents. Vam optar, una vegada més, per la màxima transparència", ha tret pit el líder del PSOE. Sánchez ha indicat que del 2015 al 2020, amb la declaració d'independència i els "sabotatges" i "incendis" posteriors a la sentència del Tribunal Suprem, els serveis d'intel·ligència van demanar autorització judicial per prendre les "mesures oportunes", però n'ha desmarcat el govern espanyol, que no en tenia els detalls, segons la versió que ha verbalitzat el president. "Aquells moments tan durs, tan traumàtics, són temps passats. El conflicte amb Catalunya no està superat, però l'hem tornat al territori de la política", ha insistit.
El dirigent socialista ha defensat en tot moment que es va demanar autorització judicial per intervenir 18 -i no 65, com deia Citizen Lab- dispositius de dirigents independentistes, i que hi havia "motius fonamentats" per dur a terme aquesta mesura. "Calia prevenir, detectar i neutralitzar activitats de persones que amenacin o atemptin contra l'ordre constitucional", ha citat Sánchez en referència a l'informe del Defensor del Poble. La gran majoria de mòbils, ha dit, han estat intervinguts per altres agents -en cap cas estatals-, de manera que han estat "víctimes d'un delicte". "No hi ha democràcia que expliqui o justifiqui cap d'aquestes accions. Cap raó d'Estat pot emparar la suspensió de drets fonamentals fora de la llei", ha remarcat el president espanyol.
"En aquest govern no hi ha espai per a l'ús indigne de les institucions. Hi ha espais reservats, subjectes a la confidencialitat, però sempre dins la llei, com en tot país democràtic", ha apuntat el líder del PSOE, que ha demanat "demostrar" que hi ha "exemplaritat". És en aquest punt que ha lamentat que el Catalangate hagi fet entrar el diàleg amb Catalunya al congelador, i ha indicat que fins ara estava donant fruits, apreciació que la Generalitat no comparteix. "No desfarem aquest camí, la societat catalana no ho perdonaria", ha insistit. També ha apuntat que la ciutadania espanyola ha d'estar "tranquil·la" sobre el respecte a la intimitat per part del CNI.
Sánchez ha volgut arrencar la intervenció recordant que s'estan a punt de complir quatre anys de la seva arribada a la Moncloa gràcies a la moció de censura, que va servir per expulsar Mariano Rajoy de la presidència del govern espanyol. "Es menystenien drets laborals, queien els salaris i es reduïen les pensions, i existia una cascada interminable de casos de corrupció dels qui amb una mà retallaven i amb l'altra cobraven sous en B", ha apuntat el líder del PSOE, en referència als casos de corrupció del PP. "Va ser un període fosc de la democràcia", ha assenyalat Sánchez, que ha situat la dreta en el punt de mira per la "corrupció democràtica" que suposa, diu, no "acceptar" cap govern que no sigui el seu. "Sol ser habitual, dins i fora d'aquesta tribuna, que hi hagi expressions com president okupa o traïdor a la pàtria, o considerar il·legítims els suports parlamentaris que han escollit els ciutadans", ha apuntat.
"Entenen que el poder és només seu, amb una visió patrimonialista de la Constitució. No és l'Espanya de tot: l'Espanya que defensen és la seva", ha destacat Sánchez, que ha indicat que quan governa la dreta sí que està ben vist que el nacionalisme català i basc col·laborin amb els executius espanyols. El drama, ha dit, és "doble": hi ha la "corrupció democràtica" vinculada a l'econòmica. "El PP, que va ser condemnat, continua tapant els comportaments corruptes d'ahir i d'avui. Quan algú denuncia un presumpte cas de corrupció, el partit desallotja el dirigent que ho fa", ha destacat, en referència a l'adeu de Pablo Casado de la cúpula dels populars després de posar de manifest l'ombra d'irregularitats al voltant del germà d'Isabel Díaz Ayuso.
Sánchez ha basat l'inici de la compareixença -més d'un quart d'hora- en repassar tots els casos que han esquitxat el PP, inclosa l'operació Kitchen, que demostra una "utilització partidista" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. "Es van fer servir 70 policies per fer seguiments, investigació i persecució d'adversaris polítics", ha asseverat el president del govern espanyol. "Encara avui continuem descobrint detalls d'aquestes operacions, que expliquen la corrupció democràtica del PP", ha apuntat el president del govern espanyol, que també ha citat la "vergonya aliena" que li suposa escoltar els àudios entre l'excomissari Villarejo i María Dolores de Cospedal, exsecretària general del PP i exministra de Defensa, publicats pel diari El País després del Catalangate.
Després de les intervencions del PP i de Vox, que han competit per la duresa en el to contra Sánchez, el torn ha estat per a Jaume Asens, president del grup parlamentari d'Unides Podem. "Per a ells, l'escàndol no és que s'espiï, sinó que hagi sortit a la llum", ha ressaltat Asens, que ha acusat el nou líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, d'estar acostumat al "silenci mafiós". També ha aprofitat per retreure a les dretes haver aplaudit la tornada -momentània- del rei emèrit a Espanya, resolta sense explicacions de Joan Carles I. Cap al final, Asens ha trobat un moment per criticar ERC per haver castigat el govern espanyol amb el decret de mesures sobre la guerra d'Ucraïna i per haver suggerit que Ada Colau es va beneficiar de l'espionatge per ser alcaldessa. "Han de mirar més a la seva esquerra, a Bildu, i menys a la seva dreta, a Junts", ha dit.