Recta final per aprovar la llei de l'audiovisual: queda protegit el català?

La nova normativa, que legislarà per primer cop les plataformes d'streaming, es valida aquest dijous al Congrés amb esmenes obertes fins a l'últim minut, com la dels productors independents, que posa en risc l'acord

Les negociacions es poden estirar fins l'últim minut
Les negociacions es poden estirar fins l'últim minut | Víctor Arias
25 de maig del 2022
Actualitzat el 26 de maig a les 12:08h
Mesos de picabaralles, tensions, pactes i concessions desemboquen aquest dijoius en la votació de la nova llei de l'audiovisual al Congrés dels Diputats. Les negociacions per perfilar un dels textos més conflictius que ha gestionat el govern espanyol que dirigeix Pedro Sánchez no s'aturaran fins a l'últim segon possible, per dos motius principals: mantenir el blindatge del català (també el basc i el gallec) a les plataformes després de l'acord entre el PSOE i ERC, que ha aixecat polseguera entre diverses entitats; i el canvi d'última hora que perjudica, de manera severa, els productors independents -especialment de cinema-, que ha obligat totes les formacions a mantenir-se asseguts a la taula fins al final. La posició socialista, però, no sembla disposada a variar. Segons fonts d'ERC -implicada en el pacte-, la protecció del català no trontollarà, sigui quin sigui el resultat de la negociació sobre els productors independents. Es modificarà, òbviament, si la llei decau. Un escenari que no es preveu.

La Comissió d'Economia del Congrés ja va aprovar la setmana passada el dictamen de la llei de l'audiovisual gràcies als vots del PSOE, Unides Podem, ERC i el PNB; el "no" de Junts i PDECat -entre d'altres-; i l'abstenció de Bildu. Ara, però, la modificació de l'article 110.1 per part dels socialistes pot provocar un terrabastall que acabi generant més canvis durant el mateix procés de votació. El català, però, hauria d'estar consolidat en aquesta legislació: ERC assegura que el text confirma la presència de continguts en català, a més de la creació d'un fons -gestionat per Moncloa i Generalitat, i independentment dels 15 milions que es destinaran a la producció en llengües minoritàries- que cobrirà el cost del doblatge en llengua catalana.

Entitats com Plataforma per la Llengua, en canvi, consideren la mesura insuficient, rebaten els postulats d'ERC i alerten que existeix una possibilitat que les plataformes eludeixin "les seves obligacions" per no assumir doblatges en català. L’entitat ha recordat que multinacionals com Netflix, HBO i Disney Plus ofereixen centenars de títols que existeixen doblats o subtitulats en català, però no apareixen en aquesta llengua als seus catàlegs. Les mateixes fonts parlamentàries asseguren que aquesta petició no té res a veure amb els punts de la normativa referents a la nova creació de doblatge en català, que sí que tindrà una obligatorietat a les plataformes.

Entre les esmenes vetades la setmana passada a la comissió n'hi ha dues de Junts i d'ERC que buscaven resoldre el conflicte generat entre TV3 i el Ministeri d'Hisenda pel pagament de l'IVA dels últims anys. Les esmenes volien establir un permís perquè les televisions públiques es deduïssin íntegrament tot l'IVA, independentment de les subvencions que rebin. L'executiu espanyol argumenta que la mesura tindria un cost de 796 milions d'euros per a les arques públiques.

Què passa amb els productors independents?
Una sola paraula pot tombar la llei de l'audiovisual si els partits no es posen d'acord. És més, ERC ha comunicat aquest dijous que no votaran la nova normativa si es manté vigent el canvi impulsat pel PP i Ciutadans. Segons els republicans, l'esmena dels socialistes "torna a afavorir el duopoli de sempre en detriment de les autèntiques productores independents". La modificació de l'article 110.1 del text per part del grup socialista ha provocat el crit de guerra dels productors independents, que ho consideren un atac directe a la seva existència. Quin és el conflicte? La redacció de la llei en el capítol que aborda les produccions independents. 

"La persona física o jurídica que no estigui vinculada de manera estable en una estratègia empresarial comú amb un prestador del servei de comunicació audiovisual i que assumeix la iniciativa, la coordinació i el risc econòmic de la producció de programes o continguts audiovisuals, per iniciativa pròpia o per encàrrec, i a canvi d'una contraprestació els posa a disposició de l'esmentat prestador del servei de comunicació audiovisual".

Què significa exactament? Un productor vinculat a Atresmedia -grup fortament involucrat en aquest canvi del text- que prepari una peça audiovisual per a la mateixa Atresmedia no se'l considerarà productor independent. En canvi, si ho fa per un altre gegant, com Netflix o HBO, se'l considera independent. Quan hi havia la paraula "un" en lloc de l'"esmentat" feia referència explícita als que treballen al marge dels grans conglomerats o grups audiovisuals. Això pot suposar que els veritables productors independents quedin al marge dels beneficis de la llei. El Departament de Cultura de Generalitat es mostra preocupat pel que pot suposar aquest redactat pel sector independent a Catalunya i demana al PSOE que torni al consens anterior "i no es deixi endur per les pressions del Partit Popular ni de les grans televisions". La nova normativa, per la qual s'han negociat més de 1.000 esmenes, pot quedar paralitzada si no s'arriba a un acord amb la qüestió dels productors independents. I, de retruc, la protecció del català a l'audiovisual quedaria compromesa.