Junts

La rúbrica de l'acord pel català marca l'estrena del tàndem Borràs-Turull

Junts es reivindica com a garant de la llengua a l'escola després del desmarcatge de l'entesa inicial, moviment en el qual també hi van influir el context precongressual i les crítiques a Sànchez com a secretari general

per Oriol March, Barcelona, Catalunya | 25 de maig de 2022 a les 19:10 |
Laura Borràs i Jordi Turull, fa dues setmanes. | Junts
La tarda del 24 de març no va ser precisament agradable per als dirigents de Junts. Cap al migdia, el diputat Francesc Ten compartia fotografia a les escales del Parlament al costat de representants d'ERC, PSC i els comuns per solemnitzar un acord destinat a modificar la llei de política lingüística com a via per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el 25% de castellà a les aules. Les crítiques -internes i a les xarxes socials- no van trigar a desfermar-se. "Aquella tarda va ser un festival", recorda un dels dirigents coneixedors de les tensions consultat per NacióDigital. La veu de Carles Puigdemont, que encara no havia anunciat que no revalidaria la presidència de Junts però que ja tenia madurada la decisió, va ser decisiva per fer marxa enrere d'una entesa que ha trigat dos mesos a refer-se. Des d'aquest matí, el pacte ja té via lliure al Parlament i, formalment, ja suposa el primer emblema del tàndem que formaran Laura Borràs i Jordi Turull al capdavant del partit.

Una de les primeres decisions que es van prendre des que la presidenta del Parlament i l'exconseller pactessin una candidatura conjunta al congrés del 4 de juny a Argelers va ser, precisament, despenjar-se de l'acord pel català signat al març perquè no protegia de manera suficient la llengua. L'anunci, verbalitzat pel portaveu Josep Rius, va arribar només dos dies després que Borràs i Turull anunciessin el tàndem, i va suposar l'arrencada de la recta final de negociacions amb ERC, els comuns i el PSC. La gran dificultat de les converses, com indica un dels implicats, és que s'han hagut de conjugar tots els "matisos" i "relats" dels implicats, en especial de Junts i dels socialistes, que veuen com la resta de formacions constitucionalistes estan aprofitant l'avinentesa per acusar-los de funcionar com la crossa de l'independentisme en una qüestió sensible.


Per què el paper de Junts en l'afer del català és clau per entendre el rumb que adoptarà la nova direcció? En essència, perquè combina la duresa a l'hora de plantejar els posicionaments en les negociacions -el blindatge del català és la divisa que s'ha fet servir de portes endins durant les converses amb la resta de grups, en les quals hi ha tingut un paper preponderant la portaveu parlamentària Mònica Sales- amb el pragmatisme per acabar signant una entesa que s'havia anat enverinant progressivament. Dirigents de la màxima confiança de Borràs, com ara Francesc de Dalmases -futur vicepresident de Junts-, han defensat l'acord com un "pedaç" -substantiu utilitzat també per Joan Canadell, diputat que formarà de la direcció a partir del juny-, però han esquivat la crítica, a diferència del que va passar al març.


En aquell moment, les versions sobre el coneixement que tenia la presidenta del Parlament sobre l'entesa amb ERC, els comuns i el PSC són divergents. Veus implicades en els contactes sostenen que Borràs n'estava completament al corrent, però el seu entorn insistia en els dies posteriors que no havia consultat el text definitiu i que es va assabentar de l'entesa després que fos presentada a les escales del Parlament, perquè estava presidint el ple i no havia consultat el dossier específic amb l'últim esborrany de les negociacions. La negociació va ser lesiva per als interessos de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, ja que els seus crítics la van aprofitar per lesionar-lo. "Va ser la gota que va fer vessar el vas", sosté un dels consultats. Una setmana després, Sànchez va anunciar que no repetiria en el càrrec i va apostar per una candidatura unitària.

No va ser una operació senzilla, però finalment es va acabar concretant. Durant dies de converses especialment hermètiques, les famílies que representen Borràs i Turull van acordar el repartiment de la direcció, però també les línies mestres de futur del partit. S'ha convingut -també en cercles interns del partit- que la presidenta del Parlament representa una visió més partidària de la confrontació, mentre que l'exconseller encarna una via més pragmàtica, tant pel que fa als acords amb ERC -es va implicar en la negociació per revalidar la coalició- com eventuals enteses amb el PSC. Tot i això, un dirigent amb pes territorial fa servir aquesta frase per matisar: "Pau Juvillà no té escó i Turull va passar anys a la presó per l'1-O". Es refereix al fet que Borràs, com a presidenta del Parlament, no va poder impedir que el diputat de la CUP perdés l'acta un cop la Junta Electoral Central (JEC) va ordenar que se'l desposseís del càrrec.


La política d'aliances serà una de les claus de la segona part del congrés, prevista pel mes de juliol, ja amb la direcció escollida. Si bé hi ha un sector de la futura direcció que no vol saber res de pactar amb el PSC, el cert és que els grans acords de la legislatura que han fet Junts i ERC han inclòs els socialistes -renovació de tots els càrrecs que depenen del Parlament, inclosa la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)- i els comuns, com en el cas dels pressupostos. De cara a les municipals, el vicepresident Jordi Puigneró ha apostat perquè els alcaldes i regidors tinguin les "mans lliures" per arribar a acords, si cal, amb el PSC. El mapa local de Catalunya indica que tot l'independentisme va arribar a acords amb els socialistes després dels comicis del 2019. Junts, per exemple, va entendre-s'hi a la Diputació de Barcelona: les veus contràries a l'acord, totes de l'entorn de Borràs, no han aconseguit fer-lo trencar, per ara.


On sí que hi ha una visió més inflexible és en el flanc de Madrid. Un dia després d'avalar el balanç del Govern, del qual la taula de diàleg forma part com un dels objectius principals, Junts ha demanat al president Pere Aragonès que doni per liquidada la mesa de negociació, posi ja en marxa la direcció estratègica del procés i estructuri un front unitari al Congrés dels Diputats. "L'Estat no té cap intenció de resoldre el conflicte", ha ressaltat Albert Batet, cap de files de Junts al Parlament. L'alternativa al diàleg serà una de les carpetes principals del tàndem Borràs-Turull, que amb l'acord pel català han donat pistes de com serà la nova etapa sense Puigdemont i Sànchez al capdavant.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació