L'arbitrarietat és això

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'envitricollat debat sobre la nova llei d'ús del català a l'escola i la seva convivència amb el castellà, al que em vaig referir ahir, va fer que passessin més desapercebudes del que es mereixien dues notícies. D'una banda, la decisió de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem de canviar el seu criteri i acceptar debatre ara els recursos contra els indults del govern espanyolals presos polítics catalans. I, de l'altra, la decisió del Ministeri d'Hisenda de no fer públiques les balances fiscals entre les comunitats i l'Estat a les portes de la negociació d'un nou model de finançament autonòmic que ja arriba amb set anys de retard i que hi ha poques esperances que es resolgui de forma raonable.

Són dos casos d'arbitrarietat en el funcionament de l'Estat. Del seu poder judicial i del seu poder executiu. La justícia, sobretot en els seus escalafons superiors, fa anys que ha decidit convertir-se en la guardiana de les essències patriòtiques. I això vol dir no estar-se de censurar i fer la punyeta al govern que formen el PSOE i Podem, a més d'empaitar els "enemics" d'Espanya. Revisar els indults als presos polítics, un gest que havia de ser clau en una desescalada que no arriba, mataria dos ocells d'un tret. La situació és d'una indefensió total perquè ara l'alt tribunal revisarà, sense massa base jurídica, una decisió que és potestat del poder executiu en tant que mesura de gràcia.

La qüestió no és que ho faci, que això forma part de les competències de l'alt tribunal. Ho és que el criteri per fer-ho o no canviï en funció de les majories "polítiques" de la sala. Si són "progressistes" i, per tant, promoguts al càrrec a través de la influència del PSOE al CGPJ no hi ha tema per no fer la guitza a la Moncloa. En canvi, quan la majoria canvia i és "conservadora", com és el cas, el tema es reobre donant lloc a una terrible sensació d'arbitrarietat i que res és segur. La reforma de l'estructura -dels nomenaments i el funcionament- de poder del Poder Judicial, un dels que es va poder posar de perfil durant la Transició, és, després de 40 anys de democràcia, un assumpte pendent del sistema polític espanyol. Els ho ha dit Europa, els ho ha dit tothom que no és el PP i el PSOE i ja passa de taca d'oli.

L'altra mala notícia arribava amb la decisió de no publicar les balances fiscals. El govern espanyol diu que no ho vol fer perquè només alimenten els "retrets" entre territoris. Però aquí només apareixen tres consideracions òbvies: la primera és que els ciutadans tenen dret a una informació transparent, i això vol dir saber què es paga i què se'n fa; la segona és que si hi ha "retrets", com ha passat altres cops que s'han fet públiques les dades, és perquè són tremendament desiguals i hi ha territoris que després de ser "solidaris" queden per sota en recursos d'altres que reben la solidaritat o no es respecta el principi d'ordinalitat; i la tercera és que un debat racional sobre el finançament autonòmic necessita dades objectives per afrontar-se des del rigor i no en la nebulosa o només a l'espera que el poder central reparteixi un xec entre territoris que tenen problemes per pagar factures. O es respecten aquests principis o no hi ha arguments polítics per no concedir el sistema de concert, i per tant la "desconnexió fiscal" d'aquest opac règim comú, a qui ho desitgi. 

Avui, però, Pedro Sánchez evitarà parlar de tot això al Congrés. Es presentarà al ple com una víctima de l'espionatge en l'intent de tapar el Catalangate i de minimitzar el malestar dels seus socis d'ERC que, malgrat tot, li aprovaran la llei de l'audiovisual que havien pactat abans que esclatés el cas. A la vista de tots aquests fets, i d'unes perspectives que no són de millora en cap cas, els republicans estan obligats a passar de l'stand by en el que van situar la relació amb Sánchez a un estadi que necessàriament ha de ser més dur. Esquerra va allargar la mà al PSOE per resoldre el conflicte català, fer de dic de contenció a la dreta, promoure reformes estructurals als aparells de l'Estat i travar una relació bilateral profitosa que facilités la gestió quotidiana a Madrid i a Barcelona. Era el que va prometre a la campanya de les generals i el que compartia el cos central del seu electorat. Els socialistes han rebutjat un cop i un altre la mà dels republicans per la via dels fets. És difícil fer com si res.  
 

---

Avui no et perdis

»Últim esforç del COE per a una candidatura compartida als Jocs d'Hivern; per Bernat Surroca.

»Vox i Cs portaran la llei del català al Consell de Garanties per frenar-ne l'aprovació.

»La rúbrica de l'acord pel català marca l'estrena del tàndem Borràs-Turull; per Oriol March.

» Opinió: ««Normal»: uns tios guais»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Recta final per aprovar la llei de l'audiovisual: queda protegit el català?; per Víctor Rodrigo.

» Nova crisi a la FECAC: la Casa d'Andalusia de Barcelona en surt i denuncia irregularitats; per Víctor Rodrigo.

» Ciència en societat | Què pot passar amb el brot de verola de mico?; per Cristina Junyent.

» Opinió: «Ampliem els drets sexuals i reproductius: no passaran»; per Montse Pineda.

» Fil directe: «Es busquen salaris dignes»; per Sara González.

»El Pride de Barcelona 2022 es dedicarà a la visibilitat lèsbica i es dirà «Bollomami».

»No ets un «friqui» de veritat si no has vist aquestes 17 pel·lícules (com a mínim); per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Els que més han treballat aquests mesos per l'acord sobre el català a l'escola respiraven ahir alleugerits. Entre ells hi ha l'exconsellera d'Ensenyament de CiU, Irene Rigau, i el secretari de Política Lingüística, Francesc X. Vila. Tots dos van coincidir ahir als estudis de Catalunya Ràdio. A El Matí els entrevistaven per analitzar el contingut de la nova llei i del decret que s'aprovarà. Durant una de les pauses no se'n van poder estar i es van abraçar efusivament per felicitar-se d'haver mantingut el consens i esperen capejar l'ofensiva dels tribunals. Quan a finals de març Junts va trencar l'acord per modificar la llei de política lingüística no se les prometien tan felices i han hagut d'estar-se moltes hores llimant asprors.

Vist i llegit

El filòsof Santiago Alba Rico escriu sobre la guerra a Ucraïna en l'article "Bons i dolents" que ha publicat a Público. Alba analitza el judici a Vadim Chichimarin, soldat rus de 21 anys condemnat a cadena perpètua per donar mort a un civil ucraïnès, Oleksandre Chelipov, a qui va engegar un tret quan viatjava en un cotxe robat. La víctima parlava per telèfon i el soldat temia que els denunciés. Vadim era un noi normal que es va apuntar a l'exèrcit per poder mantenir la seva mare. Alba s'endinsa en les circumstàncies d'aquest jove, diferent dels qui han comès les massacres planificades de Butxa i tants altres llocs en aquesta guerra. Hi ha en el crim del soldat molt d'atzar, però mostra a les clares el que pot fer un context de guerra i assenyala la responsabilitat, molt més gran de Putin, convertint en assassins persones que mai ho haguessin estat sense la invasió. Alba Rico adverteix que tots podem dur un Vadim en el nostre interior i hem d'intentar salvar-lo d'ell mateix.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1706 el general Joan Baptista Basset recupera per a la causa austriacista Xàtiva, la capital de la Costera. Ho fa després de diversos combats i comandant tropes de maulets, els partisans valencians armats després que Carles d'Àustria jurés els furs i desembarqués al País Valencià el 1705. La ciutat seria constantment assetjada per les tropes borbòniques i va acabar caient el juny de 1707. Els soldats de Felip V van ser implacables. Van cremar la ciutat, molts dels seus habitants es van haver d'exiliar a la Manxa i la van rebatejar com Nueva Colonia de San Felipe. El retrat del primer borbó es conserva cap per avall al museu de l'Almodí de la ciutat. El majestuós castell de Xàtiva, que aquí podeu contemplar, va ser l'epicentre de les batalles i encara és en peu. Sobre l'adhesió que va provocar Carles d'Àustria i la reacció popular després del desembarcament del general Basset a Dènia us deixo amb la mítica El Cant dels Maulets del grup valencià Al Tall.

 L'aniversari

El 26 de maig de l'any 1962, avui fa just 60 anys, se celebra a Mallorca l'anomenada "festa de les acaballes" del diccionari Alcover-Moll, que rep aquest nom en honor als seus creadors, mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll. És un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català que es parla de Salses (el Rosselló) a Guardamar (el Baix Segura) i de Fraga (Baix Cinca) a la ciutat sarda de l'Alguer. Alcover havia començat la seva feina de recopilació l'any 1900 i el diccionari, que es pot consultar en línia aquí, ajuda a fer-nos una idea de la riquesa dialectal de la nostra llengua. IB3, la televisió balear, va emetre aquest reportatge sobre la dimensió del diccionari de la llengua comuna dels Països Catalans. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l