25
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
21:36h
La candidatura de Catalunya i l'Aragó per als Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2030 tindrà una última oportunitat. El Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el seu president, Alejandro Blanco, volen reprendre les negociacions entre la delegació catalana i l'aragonesa per mirar de construir un projecte olímpic compartit que es basi en l'acord treballat des de fa setmanes i que continua bloquejant el president de l'Aragó, Javier Lambán. La divisió evidenciada en les últimes reunions han situat la candidatura en un atzucac mentre les altres opcions -Sapporo, al Japó; Sant Lake City, als Estats Units; i Vancouver, al Canadà- van prenent forma. El Comitè Olímpic Internacional (COI), de fet, ja ha visitat aquestes ciutats. El temps s'esgota i les opcions de l'Estat van a la baixa.
En aquesta situació, el COE no renunciarà a presentar candidatura per no malmetre les relacions amb el COI -l'objectiu principal és formalitzar-la per al 2030, però si aquesta opció és inviable es podria optar per al 2034- i no descarta negociar directament amb els territoris aragonesos sense esperar el vistiplau del govern aragonès. Mentre Catalunya -on el projecte no genera un suport unànime- ultima el decret de convocatòria de la consulta al Pirineu, que s'ha de signar aquest divendres per votar el 24 de juliol, la possibilitat d'una candidatura en solitari sense representació aragonesa perd força, malgrat que el Govern, que té entre cella i cella organització la cita olímpica, no hi tanca la porta. Repassem les claus de la candidatura als Jocs d'Hivern:
1. Última oportunitat per al diàleg
El COE encara vol donar una última oportunitat a les converses i fer un darrer esforç per travar una candidatura compartida entre Catalunya i l'Aragó. Alejandro Blanco ha anunciat aquest dimecres que es reprendrà el diàleg en els propers dies "amb tothom qui vulgui organitzar els Jocs". Després d'onze reunions sense arribar a acords i fet evident el bloqueig sistemàtic del president de l'Aragó, Javier Lambán, el COE va donar per trencades les negociacions a principis de setmana. Ara, s'intentarà tornar a seure a la taula però no es començarà de zero, sinó a partir del projecte que ja s'ha tractat en les últimes setmanes. Un projecte que, malgrat les acusacions de Lambán, compta amb més proves que se celebren a l'Aragó que no pas a Catalunya, 54 a 42. Si aquesta represa del diàleg no funciona, el COE farà la seva proposta "per aquells territoris que vulguin participar".
2. Advertència a Lambán
Fa setmanes que la Generalitat té clar que l'obstacle principal és Javier Lambán, president de l'Aragó. El dirigent socialista, amb unes eleccions a l'horitzó, ha explotat l'argument del greuge als territoris aragonesos i ha denunciat que s'està deixant de banda aquesta comunitat en favor de Catalunya. La seva actitud ha incomodat el COE, que ha aplaudit el comportament de la Generalitat en tot el procediment, i també el govern espanyol, a qui ara Lambán vol situar com a mediador en la negociació. En tot cas, totes les parts veuen que l'escull per arribar a un acord per a la candidatura compartida és el president aragonès i Blanco ja ha llançat una advertència: si no hi ha acord, el COE no descarta negociar directament amb els territoris que volen els Jocs i que ja han demanat tenir interlocució directa amb l'organisme.
3. Espanya perd avantatge
El COI no marca terminis per presentar candidatura, però sí que, com més temps passa, menys opcions té Espanya per optar als Jocs d'Hivern. "Vam començar la cursa els primers, però ara ens hem estancat", ha admès Blanco. El COI ja ha visitat les altres opcions per organitzar la cita olímpica, i per això el COE ha de saber com més aviat millor quins seran els propers passos. Una data important és l'1 de juny, quan el president del COI, Thomas Bach, visitarà Madrid. En un principi, el president del COE volia poder-li traslladar un primer esborrany de la candidatura espanyola, però això ja no podrà ser. Confia poder refermar, això sí, el compromís d'Espanya per optar als Jocs. Una altra data important és aquest mateix divendres, dia en què el Govern convocarà la consulta al Pirineu prevista per al 24 de juliol.
4. La candidatura en solitari perd força
Amb l'Aragó o sense, la Generalitat vol aquests Jocs Olímpics i en les darreres setmanes ha començat a fer moviments per, arribat el cas, demanar una candidatura en solitari. La Federació d'Esports d'Hivern, de fet, ja ho demana, i el país, afirmen des de Presidència, està preparat per assumir la cita olímpica sense la part aragonesa. Aquesta opció, ara com ara, no es preveu. El president del COE ho ha descartat aquest dimecres. "No podem renunciar a l'ideal d'una candidatura de Barcelona i Saragossa", ha defensat. El Govern també veu bé presentar candidatura juntament amb l'Aragó, però es manté en l'acord tècnic que van assolir les parts ja fa mesos i que el president Lambán va acabar rebutjant. Tot i les través -i la manca d'unitat interna a Catalunya- el Govern insisteix que no renunciarà als Jocs, i tampoc ho vol fer el COE.
5. Un projecte que no genera unanimitat
Més enllà del serial de les negociacions entre el COE, Catalunya i l'Aragó per mirar de teixir una candidatura conjunta, el projecte olímpic no genera ni molt menys unanimitat. Fa dues setmanes, la plataforma Stop Jocs Olímpics va convocar una manifestació a Puigcerdà per mostrar el seu rebuig a la candidatura, i partits com la CUP i els comuns també hi estan en contra. Aquesta darrera formació, però, forma part del govern espanyol que defensa una candidatura espanyola als Jocs. En tot cas, veus contràries al projecte olímpic asseguren que aquesta no és la solució que necessita el Pirineu, un zona del país amb problemàtiques concretes -temporalitat, turisme, manca d'habitatge, precarietat laboral...- que no es resolen amb uns Jocs Olímpics. La manifestació, sumada al desacord entre Catalunya i l'Aragó, fan pensar, als contraris als Jocs, que la candidatura olímpica ha quedat ja tocada de mort.
En aquesta situació, el COE no renunciarà a presentar candidatura per no malmetre les relacions amb el COI -l'objectiu principal és formalitzar-la per al 2030, però si aquesta opció és inviable es podria optar per al 2034- i no descarta negociar directament amb els territoris aragonesos sense esperar el vistiplau del govern aragonès. Mentre Catalunya -on el projecte no genera un suport unànime- ultima el decret de convocatòria de la consulta al Pirineu, que s'ha de signar aquest divendres per votar el 24 de juliol, la possibilitat d'una candidatura en solitari sense representació aragonesa perd força, malgrat que el Govern, que té entre cella i cella organització la cita olímpica, no hi tanca la porta. Repassem les claus de la candidatura als Jocs d'Hivern:
1. Última oportunitat per al diàleg
El COE encara vol donar una última oportunitat a les converses i fer un darrer esforç per travar una candidatura compartida entre Catalunya i l'Aragó. Alejandro Blanco ha anunciat aquest dimecres que es reprendrà el diàleg en els propers dies "amb tothom qui vulgui organitzar els Jocs". Després d'onze reunions sense arribar a acords i fet evident el bloqueig sistemàtic del president de l'Aragó, Javier Lambán, el COE va donar per trencades les negociacions a principis de setmana. Ara, s'intentarà tornar a seure a la taula però no es començarà de zero, sinó a partir del projecte que ja s'ha tractat en les últimes setmanes. Un projecte que, malgrat les acusacions de Lambán, compta amb més proves que se celebren a l'Aragó que no pas a Catalunya, 54 a 42. Si aquesta represa del diàleg no funciona, el COE farà la seva proposta "per aquells territoris que vulguin participar".
2. Advertència a Lambán
Fa setmanes que la Generalitat té clar que l'obstacle principal és Javier Lambán, president de l'Aragó. El dirigent socialista, amb unes eleccions a l'horitzó, ha explotat l'argument del greuge als territoris aragonesos i ha denunciat que s'està deixant de banda aquesta comunitat en favor de Catalunya. La seva actitud ha incomodat el COE, que ha aplaudit el comportament de la Generalitat en tot el procediment, i també el govern espanyol, a qui ara Lambán vol situar com a mediador en la negociació. En tot cas, totes les parts veuen que l'escull per arribar a un acord per a la candidatura compartida és el president aragonès i Blanco ja ha llançat una advertència: si no hi ha acord, el COE no descarta negociar directament amb els territoris que volen els Jocs i que ja han demanat tenir interlocució directa amb l'organisme.
3. Espanya perd avantatge
El COI no marca terminis per presentar candidatura, però sí que, com més temps passa, menys opcions té Espanya per optar als Jocs d'Hivern. "Vam començar la cursa els primers, però ara ens hem estancat", ha admès Blanco. El COI ja ha visitat les altres opcions per organitzar la cita olímpica, i per això el COE ha de saber com més aviat millor quins seran els propers passos. Una data important és l'1 de juny, quan el president del COI, Thomas Bach, visitarà Madrid. En un principi, el president del COE volia poder-li traslladar un primer esborrany de la candidatura espanyola, però això ja no podrà ser. Confia poder refermar, això sí, el compromís d'Espanya per optar als Jocs. Una altra data important és aquest mateix divendres, dia en què el Govern convocarà la consulta al Pirineu prevista per al 24 de juliol.
4. La candidatura en solitari perd força
Amb l'Aragó o sense, la Generalitat vol aquests Jocs Olímpics i en les darreres setmanes ha començat a fer moviments per, arribat el cas, demanar una candidatura en solitari. La Federació d'Esports d'Hivern, de fet, ja ho demana, i el país, afirmen des de Presidència, està preparat per assumir la cita olímpica sense la part aragonesa. Aquesta opció, ara com ara, no es preveu. El president del COE ho ha descartat aquest dimecres. "No podem renunciar a l'ideal d'una candidatura de Barcelona i Saragossa", ha defensat. El Govern també veu bé presentar candidatura juntament amb l'Aragó, però es manté en l'acord tècnic que van assolir les parts ja fa mesos i que el president Lambán va acabar rebutjant. Tot i les través -i la manca d'unitat interna a Catalunya- el Govern insisteix que no renunciarà als Jocs, i tampoc ho vol fer el COE.
5. Un projecte que no genera unanimitat
Més enllà del serial de les negociacions entre el COE, Catalunya i l'Aragó per mirar de teixir una candidatura conjunta, el projecte olímpic no genera ni molt menys unanimitat. Fa dues setmanes, la plataforma Stop Jocs Olímpics va convocar una manifestació a Puigcerdà per mostrar el seu rebuig a la candidatura, i partits com la CUP i els comuns també hi estan en contra. Aquesta darrera formació, però, forma part del govern espanyol que defensa una candidatura espanyola als Jocs. En tot cas, veus contràries al projecte olímpic asseguren que aquesta no és la solució que necessita el Pirineu, un zona del país amb problemàtiques concretes -temporalitat, turisme, manca d'habitatge, precarietat laboral...- que no es resolen amb uns Jocs Olímpics. La manifestació, sumada al desacord entre Catalunya i l'Aragó, fan pensar, als contraris als Jocs, que la candidatura olímpica ha quedat ja tocada de mort.