25
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
12:29h
El PIB de Catalunya creixerà un 4,2% aquest 2022 i l'economia catalana liderarà el creixement a l'estat espanyol entre el 2021 i el 2023. Són dades de l'informe Situació Catalunya de BBVA Research que han presentat aquest dimecres José Ballester, dirctor territorial del banc a Catalunya, i Miguel Cardoso, economia en cap de BBVA Research per a Espanya.
La reducció del risc sanitari, l'estalvi acumulat dirant la pandèmia, la recuperació -molt sòlida- del turisme i l'acceleració en l'execució dels fons Next Generation conflueixen en un context de represa econòmica. "Tornem a la normalitat i tenim al davant una sòlida recuperació de l'economia catalana", ha destacat Ballester.
Segons el banc, Catalunya podria crear 140.000 llocs de treball entre el 2021 i el 2023, situant l'atur en un 8,5%, que seria la xifra més baixa des del 2007. Per al 2023 es preveu un creixement a Catalunya del 3,5% mentre que en el conjunt d'Espanya seria d'un 3,1%. Totes aquestes previsions, però, depenen dels efectes d'una inflació més acusada i també de l'extensió del conflicte a Ucraïna, l'impacte de les sancions a Moscou i els preus de l'energia. De fet, aquests factors són els que han fet rebaixar la previsió de creixement, que es preveia encara més fort.
Cardoso ha incidit en els canvis produïts en el mercat laboral, afavorit per l'increment de l'activitat, que mostra més dinamisme en les zones turístiques. L'economia catalana ja hauria superat el nivell d'afiliació a la Seguretat Social previ a la crisi. També es percebria un efecte positiu de la darrera reforma laboral, al reemplaçar-se part dels contractes temporals per d'altres de discontinus o fixos discontinus, el que pot suposar un major impuls per al consum.
L'economista en cap de BBVA Research ha destacat la incidència positiva de la reforma laboral, que ha generat un nou marc de relacions entre el treballador i empresa més intens i ha esdevingut un factor de major estabilitat en el mercat laboral.
Més impacte de la invasió d'Ucraïna a Catalunya
Catalunya, segons el BBVA, podria recuperar a finals del 2023 el nivell del PIB anterior a la pandèmia. Però també cal esmentar els factors de la guerra a Ucraïna, que poden tenir més impacte a Catalunya que a l'estat espanyol. El pes més gran en el PIB català de les importacions d'energia i les matèries primeres ho explicaria. D'altra banda, hi ha un major pes del turisme rus en l'economia catalana. Abans de la pandèmia, entre el 2% i el 3% dels visitants estrangers eren russos, gairebé el doble que a l'estat espanyol.
En canvi, serà menor el seu impacte l'impacte de la caiguda de la demanda a les economies russa i ucraïnesa, ja que les exportacions a aquests dos països sobre el PIB català tenen un pes reduït, mentre que les importacions de béns no superen el 0,4% del PIB.
La reducció del risc sanitari, l'estalvi acumulat dirant la pandèmia, la recuperació -molt sòlida- del turisme i l'acceleració en l'execució dels fons Next Generation conflueixen en un context de represa econòmica. "Tornem a la normalitat i tenim al davant una sòlida recuperació de l'economia catalana", ha destacat Ballester.
Segons el banc, Catalunya podria crear 140.000 llocs de treball entre el 2021 i el 2023, situant l'atur en un 8,5%, que seria la xifra més baixa des del 2007. Per al 2023 es preveu un creixement a Catalunya del 3,5% mentre que en el conjunt d'Espanya seria d'un 3,1%. Totes aquestes previsions, però, depenen dels efectes d'una inflació més acusada i també de l'extensió del conflicte a Ucraïna, l'impacte de les sancions a Moscou i els preus de l'energia. De fet, aquests factors són els que han fet rebaixar la previsió de creixement, que es preveia encara més fort.
Cardoso ha incidit en els canvis produïts en el mercat laboral, afavorit per l'increment de l'activitat, que mostra més dinamisme en les zones turístiques. L'economia catalana ja hauria superat el nivell d'afiliació a la Seguretat Social previ a la crisi. També es percebria un efecte positiu de la darrera reforma laboral, al reemplaçar-se part dels contractes temporals per d'altres de discontinus o fixos discontinus, el que pot suposar un major impuls per al consum.
L'economista en cap de BBVA Research ha destacat la incidència positiva de la reforma laboral, que ha generat un nou marc de relacions entre el treballador i empresa més intens i ha esdevingut un factor de major estabilitat en el mercat laboral.
Més impacte de la invasió d'Ucraïna a Catalunya
Catalunya, segons el BBVA, podria recuperar a finals del 2023 el nivell del PIB anterior a la pandèmia. Però també cal esmentar els factors de la guerra a Ucraïna, que poden tenir més impacte a Catalunya que a l'estat espanyol. El pes més gran en el PIB català de les importacions d'energia i les matèries primeres ho explicaria. D'altra banda, hi ha un major pes del turisme rus en l'economia catalana. Abans de la pandèmia, entre el 2% i el 3% dels visitants estrangers eren russos, gairebé el doble que a l'estat espanyol.
En canvi, serà menor el seu impacte l'impacte de la caiguda de la demanda a les economies russa i ucraïnesa, ja que les exportacions a aquests dos països sobre el PIB català tenen un pes reduït, mentre que les importacions de béns no superen el 0,4% del PIB.