No ets un «friqui» de veritat si no has vist aquestes 17 pel·lícules (com a mínim)

El 25 de maig se celebra el dia de l'Orgull Friqui (o Geek), un dels esdeveniments més estimats per un col·lectiu amant de títols "indispensables"

Tres de les pel·lícules imprescindibles per la cultura «geek»
Tres de les pel·lícules imprescindibles per la cultura «geek» | ND
Victor Rodrigo
25 de maig del 2022
Actualitzat a les 21:17h

Dècades enrere, ser relacionat amb el concepte friqui (geek, en anglès) era molt pejoratiu. Utilitzat com un insult, milions de persones (especialment joves, adolescents i nens) veien menystinguts els seus gustos cinematogràfics, literaris, en videojocs, literaris... pel fet de ser relacionats amb la ciència-ficció o la fantasia. El 2006, però, es va decidir fugir de totes aquestes etiquetes tan negatives i es va crear el Dia de l'Orgull Friqui pel 25 de maig. 

Des de llavors, els considerats geeks de totes les modalitats (ciències, videojocs, arts plàstiques, tecnologia etc) han pogut gaudir d'un dia de reivindicació. El sector cinematogràfic no fuig d'aquest moviment i té un repertori complet de pel·lícules indispensables per al col·lectiu. Encara que hi hagi certa divergència en algunes, existeix un consens prou ampli per considerar certs títols com a obligatoris per ser friqui de totes totes. I amb orgull. N'hem seleccionat 16, encara que no és una llista que suposi una sentència: les interpretacions, valoracions i els rànquings s'actualitzen cada dia.

Matrix (1999) - HBO Max
El film de les germanes Wachowski és un títol de culte, no només per al sector geek, sinó per a tota la indústria cinematogràfica. Considerada per molts una de les pel·lícules més importants dels darrers anys del segle XX, la història de Neo, Morfeo i Trinity en una distopia humana sense precedents va enlluernar el públic de tot el planeta. Ara per ara, la paraula Matrix és part de la cultura popular i entendre'n les referències és, pràcticament, una obligació.
 

Una escena de Matrix Foto: Warner Brothers


Ghostbusters (1984) - Netflix
Han passat pràcticament quatre dècades, però les aventures, peripècies i enginys que protagonitzen els doctors Venkman, Spengler i Stanz, acompanyats d'en Winston i la Dana, no han passat de moda. El film d'Ivan Reitman és considerat un dels millors exemples de l'esperit de la dècada dels anys 80 en la ciència-ficció. Original, divertida i atractiva per a milions de joves que van endinsar-se en un món de fantasia esotèrica que encara es manté vigent fins avui dia. 
 

Murray, Aykroyd i Ramis Foto: Columbia Pictures



Dune (2021) - HBO Max
Un gegant com David Lynch (un referent, també, del sector geek televisiu gràcies a Twin Peaks) va intentar adaptar al cinema la magnífica obra de Frank Herbert però han hagut de passar pràcticament tres dècades perquè el director Denis Villeneuve aconseguís la gesta. En un món fictici que barreja la ciència-ficció, la fantasia i l'aventura espacial, aquesta immensa obra audiovisual situa l'espectador en un univers que barreja les essències d'Star Wars amb les trames polítiques de Game of Thrones.
 

Els principals protagonistes de la nova adaptació de Herbert Foto: Warner Brothers


Star Wars (1977 - Actualitat)
L'aventura espacial de George Lucas, carregada de consignes polítiques i una crítica ferotge a la societat nord-americana del moment, ha aconseguit unes dimensions tan esperpèntiques que no es pot ni quantificar. L'univers d'Star Wars ha col·lapsat les cotes de totes les disciplines artístiques (des del cinema, la literatura, els còmics o els videojocs) i és un imaginari pràcticament indispensable per a qualsevol persona del col·lectiu geek. Les tres trilogies cinematogràfiques, que encara generen debat en qualsevol de les seves formes, han trencat rècords de visualitzacions, taquilla i rellevància al llarg de gairebé 50 anys.
 

Totes les sagues d'Star Wars Foto: Disney


V from Vendetta (2005) - Movistar
El còmic d'Alan Moore va suposar tota una revolució en el món juvenil de l'època, però la pel·lícula que l'adaptava, dirigida per James McTeigue, encara ho va ser més. Hugo Weaving interpreta l'V, un justicier emmascarat que lluita contra un règim feixista que s'instaura al Regne Unit després de diversos esdeveniments que provoquen un gir al populisme. Els seus discursos, posicionaments i situacions van quallar de manera molt significativa en una generació que ha acabat germinant el moviment Anonymous sota la màscara que utilitza Weaving a la pel·lícula. El seu discurs de presentació és per emmarcar.
 

V i Evie, al film Foto: Warner Brothers


Battle Royale (2000)
No s'entén l'èxit de sèries com El juego del calamar de Netflix o el videojoc Fortnite sense la creació de la pel·lícula Battle Royale. El seu nom ha germinat en un gènere que no es queda emmarcat només en el cinema: implica videojocs, còmics i nous formats artístics. El film de Kinji Fukasaku va ser tota una revolució en el nou segle XXI. A les portes d'un nou mil·lenni (en forma de distopia), el Japó està a la vora del col·lapse. Milions de persones vaguen sense feina. Cada any, una classe és escollida a l'atzar perquè s'enfronti, a una illa abandonada, a un cruel joc de supervivència.
 

El film japonés és icònic Foto: Kobi Co


2001: A Space Odyssey (1968) - Movistar, HBO Max
Possiblement la més feixuga i complicada de les pel·lícules que conformen aquesta llista, però l'obra mestra d'Stanley Kubrick és la mare de totes les mares en el món de la ciència-ficció cinematogràfica. No hi ha cap títol posterior del gènere que no begui directament de la trama de Kubrick i la història original d'Arthur C. Clarke. Des dels micos saltant i ballant amb els ossos al ritme de la música de Richard Strauss, fins a l'espai exterior amb una estètica molt avançada per la seva època.
 

El film de Kubrick, del 1968 Foto: Metro


The Lord of the Rings (2000-2003) - HBO Max
Històrica èpica contemporània del cinema. La monumentalitat de l'univers fantàstic creat per J.R.R Tolkien a principis del segle XX va trigar desenes d'anys en poder ser reproduït en una pel·lícula, però ningú s'imaginava que pogués ser d'aquesta excel·lent forma. Peter Jackson i un equip tècnic immens van adaptar la història de la Terra Mitja en tres pel·lícules que són història del cinema, de l'univers geek i de la indústria -pel seu cost, el seu impacte social, en taquilla i en l'imaginari col·lectiu-. Personatges inesborrables, reverenciats i referenciats vint anys després. 
 

Imatge promocional del primer film de la saga Foto: New Line Cinema


Terminator (1984) - Amazon, Movistar, Filmin
"Tornaré" és una de les expressions de la cultura pop i cultura geek més utilitzades de la història moderna del cinema. I és gràcies a la interpretació d'Arnold Schwarzenegger en el seu paper de Terminator. El cíborg que torna al passat per protegir John Connor, el líder de la resistència de la humanitat l'any 2029 -no queda gaire- i així evitar que l'empresa Skynet aconsegueixi matar-lo quan només és un nen. Història viva de les trames al voltant de distopies cibernètiques, pionera i original que ha quallat amb força en l'imaginari col·lectiu.
 

Schwarzenegger, al film Foto: Orion Pictures


Alien (1979) - Disney
El film de culte de Ridley Scott, que va assolir barrejar la ciència-ficció espacial i el terror en una història sense precedents, segueix sent insuperable. La cultura friqui reverencia aquest clàssic que va aconseguir sorprendre tots els sectors de la crítica i del públic, que es va veure abocada a una nova realitat de tensió, tenebres i supervivència a l'espai. Sigourney Weaver, en el seu paper de la tinent Ripley, és una llegenda en el mausoleu de la cultura geek. Les noves cotes del terror van explotar, mai millor dit, des de les entranyes d'Alien.
 

Un moment del film de Ridley Scott Foto: 20th Century Fox


Jurassic Park (1993)
Sam Neill, Laura Dern, Jeff Goldblum i Richard Attenborough conformen un pòquer d'intèrprets reconeixibles a tots els nivells: són els protagonistes de Jurassic Park, la magnànima obra d'Steven Spielberg sobre un parc temàtic de dinosaures. Per a una generació sencera va ser un somni fet realitat a través de la pantalla, en un viatge ple d'animació realista i figures mecàniques creades a mà. Spielberg confecciona l'adaptació de la novel·la de Michael Crichton en una de les pel·lícules més importants de les últimes dècades.
 

Escena de la pel·lícula original, aprenent com es creaven els dinosaures amb enginyeria genètica Foto: Tràiler Jurassic Park


Star Trek (1979)
És immensament difícil comprimir un univers i un conglomerat audiovisual de la magnitud d'Star Trek en una sola pel·lícula, però el títol que va dirigir Robert Wise -sí, el mateix que va adaptar West Side Story al cinema- va marcar un abans i un després en una generació que va endinsar-se en la dècada dels anys 80 vivint en una nova bombolla de ciència-ficció. James T. Kirk, l'oficial Spock, William Decker, Ilia, el doctor McCoy... són noms gravats en lletres d'or en el mur de la cultura geek, com la nau Enterprise. En l'actualitat se segueixen fent pel·lícules i sèries.
 

Cartell promocional del film Foto: Paramount Pictures


Batman (1989-Actualitat) - HBO Max
De Tim Burton a Joel Schumacher, passant per la trilogia de Cristopher Nolan i arribant a la nova genialitat de Matt Reeves. Batman, el superheroi de la capa negra que resideix a Gotham City, és el personatge dels còmics del gènere amb més adaptacions de la història del cinema. Sense els seus films, les seves històries i els seus protagonistes no s'entén el gènere dels superherois en la indústria del cinema, inclosa l'explosió del Marvel Cinematic Universe. Batman es manté uns esgraons més enllà que la immensa creació de la Casa de les Idees gràcies a les dècades d'èxits de films a la gran pantalla i la immensa munió de fans que aglutina.
 

Robert Pattinson, l'últim actor en interpretar a Batman Foto: Warner Brothers


Serenity (2005)
Basada en la sèrie de culte del món friqui Firefly, aquesta pel·lícula de Joss Whedon -qui seria després el director dels primers films dels Avengers de Marvel- va suposar un terrabastall gegant en la barreja de gèneres: western futurista, distopia, ciència-ficció, acció i aventura espacial. Whedon no es talla en res en aquesta trama plena de missatges polítics, llicències còmiques i una soltesa envejable. Nathan Fillion, Summer Glau i Gina Torres són les tres cares principals d'aquesta obra que arrossega amants i detractors a parts iguals. Però parts gegantesques.
 

Els protagonistes de la pel·lícula Foto: Universal Pictures


Ready Player One (2018)
Steven Spielberg torna a aparèixer en aquesta llista (i més que podria fer-ho, amb la seva immensa i qualitativa filmografia) gràcies a una distopia de videojocs futurista situada l'any 2045 que es va estrenar fa només quatre anys. Carregada de referències a la cultura pop (sobretot a pel·lícules del director) i amb una combinació entre animació i actors reals, presenta una societat no molt llunyana en la que la indústria dels videojocs ha absorbit el dia a dia de les persones i, malauradament, ho capitalitza tot. Dilemes morals, filosòfics, polítics i econòmics en una aventura plena de paral·lelismes amb els jocs i les seves pel·lícules d'aventures.
 

Tye Sheridan, al film Foto: Warner Brothers


Akira (1988) - Filmin
Pel·lícula de culte d'animació japonesa, insuperable des de fa dècades i mare de moltes històries posteriors que van envair el gènere de l'anime. Katsuhiro Ōtomo va imaginar-se un Neo-Tokyo situat el 2019 ple de simbologia, bandes i una estètica que han esdevingut cultura popular. La famosa moto vermella del protagonista, en Kaneda, és llegendària en el món geek. Política, ciència, cyberpunk, futur apocalíptic, drama nuclear i una trama plena de girs.
 

En Kaneda, amb la seva mítica moto vermella Foto: Bandai Co


Back to the Future (1985) - Amazon, Movistar, Filmin
"McFly, McFly!". Sí, tots hem après que els viatges en el temps no es realitzen d'aquesta manera ni les línies temporals funcionen així. Però qui no voldria poder pujar en un cotxe de la marca DeLorean, tancar les portes, activar el condensador de fluxe i poder tornar enrere, a la dècada dels anys 60? Les aventures del Doc i el Marty McFly són inigualables en la història de la cultura friqui. L'ús de la ciència en aquest aspecte fantàstic, aventurer i de ciència-ficció va ser un dels punts més àlgids de la dècada dels anys 80. 
 

En Doc i en Marty, a la pel·lícula de Zemeckis, amb el DeLorean Foto: Universal Pictures, Amblin Entertainment