Roda el món i torna al Born

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Ja hi ha acord pel català a l'escola, i més concretament per donar resposta a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que pretén imposar un 25% de castellà a les aules. El PSC, ERC, Junts i els comuns van pactar ahir una nova llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials, que s'aprovarà immediatament amb una àmplia majoria i que afirma que el català és "vehicular i d'aprenentatge" a l'escola i que el castellà "ha d'estar garantit" i és, com el català, també d'"ús curricular".

Els partits sobiranistes interpreten que això protegeix el català i el situa com a llengua central, i el PSC afirma que el text converteix, a la pràctica, el castellà també en vehicular i, sobretot, que es dona compliment a les sentències. En tot cas, el treballat acord preserva un ampli consens polític sobre la llengua a l'escola que fa quatre dècades que dura i que aquest cop ha trontollat com mai. Ho ha fet, i això és preocupant, malgrat l'ampli suport social i malgrat que la immersió és, tot i les seves mancances, la via més eficaç coneguda per assegurar el coneixement també del català. 

Fins ahir a la nit, la Plataforma per la Llengua, molt crítica amb el primer acord que modificava la llei de política lingüística, del que se'n va acabar desentenent Junts després de signar-lo donant així lloc a aquest segon round negociador, no s'havia pronunciat. Ho ha fet aquesta matinada en un to conciliador, però desmarcant-se'n i titllant-lo de "perillós". Òmnium, que al març va ser prudent, ahir el va avalar amb claredat per la seva amplitud i la CUP, la USTEC i la Intersindical van censurar-lo argumentant que no hi ha canvis substancials i donant per bons els arguments dels socialistes en el sentit que es dona compliment a la sentència i es fa vehicular el castellà. Els sindicats de mestres, que avui han convocat una nova jornada de vaga i que continuen enfrontats amb el Departament, van afirmar que es posa "punt final" al model d'immersió. 

El cas, però, és que, per capejar la pressió judicial, ja des d'un primer moment els partits van consensuar defugir fixar quotes, tal com pretén la Justícia en l'afany per prioritzar el castellà en tots els àmbits, i deixar aquesta feina per a les direccions dels centres d'acord amb els criteris pedagògics i sociolingüístics i la supervisió de la conselleria. A més de la llei al Parlament, ara s'aprovarà al Govern, ja pactat entre ERC i Junts, un decret llei que s'acabarà convalidant també al Parlament i que ha de servir per avaluar i aprovar els projectes lingüístics de cada centre des del Departament d'Educació. Amb els dos instruments es vol donar resposta a la sentència abans de la data límit del 31 de maig.

La negociació, amb un estira-i-arronsa que s'ha fet etern, presenta dues evidències. La primera és que la nova llei reforça el català a l'escola, és clar, però no "blinda" res per més que Junts, per boca del seu secretari general, Jordi Sànchez, i els comuns, via el seu portaveu, David Cid, ho diguessin ahir a la tarda. No el blinda com tampoc ho feia la Lomloe quan ERC la va aprovar al Congrés i ho va proclamar. I no ho farà cap altra reforma, tampoc la promoguda per la CUP al Parlament. Senzillament, perquè la Constitució consagra la supremacia del castellà i la sentència del Constitucional retallant l'Estatut va ser un torpede contra la llengua a l'escola i en altres àmbits a la que s'agafen els tribunals per sostenir les seves andanades.

La llengua només es blindarà, a l'escola o a qualsevol altre àmbit, amb un estat propi o propici. I, per ara, ni la república catalana ni l'Espanya plurilingüe són en camí malgrat els esforços que s'hi han posat. La nova llei busca frenar la voracitat del TSJC o d'altres tribunals, fer que oblidin els percentatges i pretén reduir la conflictivitat a les aules renovant el consens. Cal preveure menys denúncies de pares, més marge per treballar per les direccions dels centres i s'allunya el fantasma de l'alta inspecció educativa de l'Estat per fer complir quotes. 

La segona constatació és que l'acord és molt similar, pràcticament idèntic en el fons, al del mes de març que modificava la llei de política lingüística. Ara es diu que el català és "vehicular" i el castellà és també "d'ús curricular" i abans es deia que el català era "vehicular" i el castellà "també emprat" a l'escola. Roda el món i torna al Born, doncs. Passa, però, que la direcció de Junts no es va veure al març capaç de defensar aquell primer acord, en la negociació del qual havien participat dirigents propers a Sànchez, el mateix secretari general i en algunes fases Laura Borràs. El rebombori a les xarxes va fer que se'n retiressin, i la negociació i el seu resultat van ser aprofitats pels detractors de Sànchez al partit per clavar l'últim clau al seu taüt polític. Dies després, anunciava que no optaria a seguir a la secretaria general. El pacte entre Borràs i Jordi Turull farà que l'ocupi aquest últim i que ella lideri Junts. Ara han tingut més marge negociador i han trobat una pista d'aterratge en la redacció d'una nova llei. 

L'acord, en definitiva, no blinda res encara que ho pretengui, senzillament perquè no ho pot fer. I diu el mateix que l'anterior, però d'una altra manera i a través d'altres mecanismes, com són la nova llei i el decret. El text, que sí que fa noves i necessàries aportacions en assumptes com l'acollida de l'alumnat nouvingut, no modifica la llei de política lingüística, però a la pràctica la deixa superada en matèria educativa. Té el valor de l'àmplia majoria d'un acord que no és l'ideal i on tothom ha cedit i ha acceptat que es busqui un escenari de mínima comoditat per a l'altre. Era el possible per mantenir el consens de l'escola catalana, el seu caràcter inclusiu i mirar de capejar l'ofensiva dels tribunals. ERC i els comuns ho han entès en tot moment i el PSC i Junts hi han acabat entrant.
 

---

Avui no et perdis

»ERC, Junts, PSC i comuns salven l'acord per la immersió: el castellà serà d'«ús curricular»; per Joan Serra, Bernat Surroca i Sara González.

»Els partits interpreten amb matisos diferents l'estatus del castellà en l'acord al Parlament; per Víctor Rodrigo i Lluís Girona.

»El Govern reconeix que la resposta política pel català «no garanteix al 100%» que aturi el TSJC; per Sara González.

» Entrevista a Dolors Colell: «Amb els sindicats d'educació només hi ha un conflicte laboral»; per Joan Serra Carné.

» El Govern es posa un aprovat: diu que ja ha complert un terç dels compromisos de la legislatura; per Roger Tugas Vilardell.

» El Suprem rectifica i revisarà ara els indults als presos polítics; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Com gestionar el conflicte»; per Marta Rovira Martínez.

» El govern espanyol no publicarà balances fiscals per evitar «retrets» entre les autonomies.

» La Moncloa «reivindica» la monarquia tot i les conductes «poc exemplars» de l'emèrit; per Pep Martí.

» Opinió: «Quatre coses preocupants»; per Josep Huguet.

» Reportatge | Noms per a 25 soldats morts i 785 anònims de la Guerra Civil; per Sílvia Berbís.

» Un funcionari afirma que Borràs li va demanar que l'avisés si els Mossos investigaven els contractes sospitosos.

» Opinió: «Colau i el PSC, a «quién sabe donde»»; per Francesc Canosa.

»Ni rastre de la setena onada: caiguda dels indicadors de la Covid; per Albert Vilanova.

» Instagram live | Julen: «'Una cançó' és una manera d'explicar el canvi del Julen»; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

Moltes de les seus electròniques del govern espanyol tenen opció multilingüe. És el cas del Registre Civil, que depèn del Ministeri de Justícia. A l'hora d'expedir certificats l'usuari pot triar diverses llengües per rebre'l. A més del castellà, l'euskera, el gallec i el català, hi apareixen també el valencià (la denominació que el català rep al País Valencià) i el mallorquí, una de les variants dialectals del català insular. Davant aquest fet, que té poc a veure amb el rigor científic, el diputat del PDECat Genís Boadella ha adreçat, per escrit, preguntes oportunes al govern espanyol. Boadella recorda que la Carta Europea de les Llengües Regionals estableix que cal respectar sempre els àmbits geogràfics de les llengües al marge de les divisions administratives existents. I es pregunta no només si el govern espanyol "respectarà la ciència" i unificarà les opcions per expedir certificats en català sinó també, i si no ho fa, es planteja expedir-ne "en madrileny, andalús o càntabre" com a idiomes disponibles. També demana si, en cas de prendre amb el castellà la ridícula deriva que ha pres amb el català, altres certificats podrien estar "en bolivià, peruà o uruguaià". El diputat barceloní és irònic, però no va tan enllà com Pablo Casado, que a més de contemplar l'existència del "mallorquí" va donar també per feta l'existència de l'eivissenc, el formenterer i el menorquí. 

Vist i llegit

La Trinca és un grup mític. TV3 els va dedicar ahir una merescuda nit temàtica amb el documental Torna la Trinca, que ens va permetre saber què en pensen del seu enorme, popular i imprescindible llegat Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pasqual des dels seus inicis al Maresme i des de les festes majors als programes de televisió. La vigència i mordacitat de les seves lletres sobre la llengua, el país o la corrupció impressionen encara avui. El documental és de Josep Rovira Cuadrench. També es va poder veure la pel·lícula de Joaquim Oristrell "La Trinca: biografia no autoritzada". Per un moment vam poder somiar que tornaven després de tantes hores escoltant-los al cotxe dels pares.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1977, fa 45 anys, es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars, una òpera espacial de dues hores dirigida per George Lucas. Va ser considerada una fita en la història del cinema de ciència-ficció per la introducció de tot un univers que acabaria expandint-se durant dècades i generacions. Harrison Ford, Mark Hamill, Alec Guinnes i Carrie Fisher va ser els principals protagonistes d'un film que es va endur sis premis Oscar, entre ells el de la millor pel·lícula. Darth Vader, Luke Skywalker o Han Saolo s'han convertit en personatges mítics del setè art. Fa tres anys es va presentar The Rise of Skywalker, l'última pel·lícula de la saga. Aquest divendres s'estrena a Disney Plus la sèrie Obi-Wan Kenobi.

 L'aniversari

El 25 de maig de l'any 1989, avui fa 33 anys, va néixer a Barcelona el pilot de motos Esteve "Tito" Rabat. És fill dels propietaris de la famosa joieria Rabat i actualment corre a Moto GP després d'haver debutat el 2005 a la categoria de 125 centímetres cúbics. El 2014 es va proclamar campió del món de Moto2 a Malàisia. Aquí respon en un test ràpid algunes preguntes. Sap que el diamant és el mineral més dur!

 ​Fes clic aquí per rebre'l