Els partits interpreten amb matisos diferents l'estatus del castellà en l'acord al Parlament

El PSC defensa que considerar la llengua castellana d'"ús curricular" significa que també té un caràcter vehicular

Alícia Romero (PSC), Marta Vilalta (ERC) i Josep Rius (Junts), al Parlament
Alícia Romero (PSC), Marta Vilalta (ERC) i Josep Rius (Junts), al Parlament | ACN
Victor Rodrigo / Lluís Girona
24 de maig del 2022
Actualitzat a les 19:03h
Interpretacions diferents del paper del castellà en l'acord sobre la llengua al Parlament. Mentre que ERC, Junts i els comuns defensen que el pacte manté el català com l'únic que és vehicular, el PSC creu que es dona compliment a la sentència del TSJC. En tot cas, representants de les quatre formacions han celebrat des del faristol de la cambra catalana que s'hagi recuperat el consens i creuen que la nova proposta "millora" la presentada fa dos mesos.

Alícia Romero, per part del PSC, ha definit el català com a "centre de gravetat", però creu que el castellà ha de ser una "llengua d'aprenentatge". Aquesta denominació, segons els socialistes, defensen que en la realitat el castellà tingui un caràcter vehicular. "Amb aquesta llei donem compliment a la sentència", ha defensat Romero, un fet pel qual els socialistes es mostren satisfets malgrat els "matisos" que en fan la resta de les formacions signants de l'acord. "Hem canviat d'instrument jurídic, però el pacte és el mateix", ha defensat.

Des d'ERC, Marta Vilalta ha defensat que l'acord és "ampli i bo" per protegir el català a l'escola, a més de creure que el fet que l'hagin assolit el 80% de membres del Parlament vol dir que és un "reflex del país". Sobre la seva aplicació, la representant republicana assegura que el projecte lingüístic de cada centre educatiu es decidirà d'acord amb una sèrie de criteris. "Allunyem les togues de les escoles", ha celebrat Vilalta.

Sobre la legalitat de la llei, Vilalta ha explicat que sempre s'ha treballat per restablir el consens social i polític amb l'assessorament jurídic necessari, fent referència a criteris pedagògics, garantia d'aprenentatge de les dues llengües i domini oral i escrit tant del català com del castellà. Malgrat això, creu que la justícia espanyola "sempre s'extralimita". La dirigent republicana també creu que l'acord evita establir percentatges, tal com els tribunals volien imposar amb la sentència del 25% de castellà.

Junts considera positiu l'acord per "blindar el català" a l'escola del país, remarcant que la llengua "ha d'estar garantida" i "ho estarà" amb dues eines: la proposició de llei per un costat i el decret per un altre. El secretari general del partit, Jordi Sànchez, ha comparegut per valorar el pacte entre els grups parlamentaris en roda de premsa a la cambra, des d'on ha assegurat que "l'acord ha de donar tranquil·litat a tots els docents". Ell mateix ha assegurat que, des de la seva formació, consideren que el text "no entra en cap contradicció jurídica" amb la normativa d'educació anterior. "Tots hem fet renúncies", ha deixat clar Sànchez.

"La proposició de llei afirma i reivindica que només els criteris pedagògics poden establir els usos de les llengües", ha explicitat Sànchez. També ha assegurat que el castellà no serà llengua vehicular en el sistema públic d'educació. "Reforcem una idea que és neuràlgica: la singularitat de cada escola", ha dit. La portaveu Mònica Sales ha volgut deixar molt clara aquesta idea que es desprèn del text, a parer de Junts: "En cap cas el castellà és llengua vehicular en aquest text, ho és d’aprenentatge. Queda molt clar que la llengua vehicular és la catalana".

Per a Junts, han explicat, "era molt important el consens" i després de setmanes de negociacions "han pogut extreure un text rigorós". Les dues línies principals, han deixat clar Sales i Sànchez, és que es rebutjarà "de manera molt explícita" la ingerència que representen les quotes (és a dir, el 25% de castellà imposat pels tribunals) i deixaran clar que seran els centres educatius els que tinguin la capacitat per a decidir.

David Cid, diputat dels comuns, ha estat el primer a comparèixer per mostrar la seva satisfacció per un acord "sòlid" que, al seu parer, refà el consens i blinda el català a l'escola. "La immersió lingüística i el català tenen una llarga vida a l'escola", ha explicat des del faristol del Parlament, en què també ha defensat que l'ús de les llengües a les aules s'ha de basar en criteris "pedagògics" i no "judicials".

Tot plegat després que s'hagi tancat l'acord a quatre bandes per donar resposta a la sentència del 25% de castellà a l'escola. Tal com han confirmat a NacióDigital diverses fonts de la negociació, ERCJuntsPSC comuns han consensuat una proposició de llei que estableix el català com a llengua vehicular i el castellà com a "llengua curricular", un terme molt similar al que ja plantejava la reforma de la llei de política lingüística acordada el 24 de març entre els mateixos quatre partits.