26
de maig
del
2022
Actualitzat
el
28
de maig
a les
15:28h
Zones de baixes emissions, peatges, impostos, restriccions... El debat sobre la mobilitat amb el cotxe a Barcelona genera una discussió que afecta tot el país. L'evidència que l'emergència climàtica obliga a prendre decisions per reduir l'impacte dels vehicles més contaminants contrasta amb l'estat de les infraestructures i el transport públic a Catalunya, que fa que l'accés a la capital sigui encara més ràpid i còmode en transport privat en molts casos.
Barcelona compta amb una Zona de Baixes Emissions (ZBE) des del gener del 2020 que afecta la capital catalana, però també alguns municipis de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià de Besòs. Actualment, està en procés de discussió als tribunals. Altres, com és el cas de Sant Cugat, han apostat per crear la seva pròpia ZBE, que celebra el seu primer any en funcionament.
L'objectiu principal de la ZBE Rondes de Barcelona és reduir la contaminació ambiental, preservar i millorar la qualitat de l'aire a la capital i cuidar la salut pública. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja va anunciar el passat novembre durant la conferència del clima a Glasgow que, conjuntament amb l'Ajuntament, estaven estudiant posar un peatge d'entrada a la ciutat. I aquest mes d'abril les entitats ecologistes han apostat per crear-ne unals accessos on els vehicles hagin de pagar una tarifa diària de quatre euros per entrar, sortir o circular per la ciutat.
"No anem tan de pressa com pensem". La catedràtica en geografia urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles, assegura a NacióDigital que a Barcelona s'està seguint el camí d'Europa, però lamenta que "hi ha moltes ciutats que van molt per davant". Miralles alerta dels grans costos que generen els usuaris que utilitzen el vehicle privat i adverteix que el canvi de mobilitat s'haurà de fer "tant si es vol com si no": "Cal aprendre a gestionar-lo", avisa.
La instal·lació del peatge als accessos de Barcelona ha comportat opinions confrontades, però la catedràtica assegura que és una manera eficient perquè els usuaris que utilitzen el cotxe "paguin pels costos que emeten". Sobre els diners recaptats per aquests peatges, algunes ciutats europees han decidit invertir-los per millorar la xarxa de transport públic. De fet, Miralles aposta perquè això passi també a casa nostra: "Han de tornar els peatges de les autopistes, però que les recaptacions no vagin a empreses privades, sinó que es dediquin al transport públic", sosté en referència a la fi de les concessions fa uns mesos.
Quina és la situació a les grans capitals europees?
El debat no és només català, ni estatal, sinó que també s'estén a tot Europa -Londres, París, Roma i Milà van defensar la Zona de Baixes Emissions a Barcelona quan el TSJC la va tombar. La realitat és que els països de la resta del continent ja aposten des de fa anys per restringir o limitar l'entrada de vehicles d'ús privat a les seves capitals. I en molts casos, són fins i tot més restrictives que Barcelona.
La zona de baixes emissions de la capital de l'Estat, després de polèmiques polítiques i judicials, està entrant progressivament en funcionament. Per ara, només afecta vehicles registrats fora del municipi de Madrid, però a partir del 2025 ja afectarà també als matriculats dins la ciutat. Tenen prohibit l'accés els vehicles que no tenen etiqueta mediambiental -com a Barcelona-: és a dir, els de gasolina matriculats abans del 2000 i els de dièsel registrats abans del 2006. Les multes a Madrid seran de 90 euros, la meitat si es paga al moment.
La capital francesa prohibeix des del 2006 amb la creació de la Zone á Circulation Reistrente l'accés d'autobusos i camions previs al 2001 mentre que tampoc permet l'entrada de cotxes i motocicletes adquirides abans del 1999, amb un horari de 8 a 20 hores durant tots els dies laborables. El cas és molt similar al de Barcelona, perquè també hi ha diferents distintius -sent l'1 el cotxe més nou i el 6 el cotxe més antic- que marquen les emissions d'un vehicle.
Si no es té aquest distintiu a causa de l'antiguitat del vehicle, o es compta amb l'etiqueta de nivell 4, 5 o 6, el fet de circular per aquesta zona en dies laborables i en l'horari establert, pot comportar multes de com a mínim 68 euros. Això inclou els vehicles matriculats abans de 1997, els autobusos d'abans del 2001 i les motocicletes prèvies al 1999. Això fins ara, perquè a partir del pròxim 1 de juliol ja només podran entrar a la capital de França els vehicles amb distintiu 1 o 2.
La capital del Regne Unit, va ser l'any 2003 la primera de les grans ciutats d'Europa en cobrar per entrar a la zona més cèntrica, coneguda com a Central London. En aquest espai cal pagar uns 17 euros per poder accedir-hi en vehicle de set del matí a deu de la nit durant tots els dies de l'any, amb l'excepció del dia de Nadal.
A banda, existeix una zona de baixes emissions (Low Emission Zone) i una d'ultrabaixes emissions (Ultra Low Emissions Zone). Les dues estan actives durant tot l'any les 24 hores del dia, malgrat que la primera comprèn una àrea més gran que la segona. Cadascuna marca uns requisits sobre l'antiguitat i la contaminació de vehicles, i en el cas que no es compleixin, cal pagar diàriament més de 10 euros per poder circular-hi. En cas d'incomplir els requisits o no pagar aquesta mena de peatge, les multes poden superar els 100 euros.
La capital italiana compta també amb una zona de baixes emissions (Zona Traffico Limitato) a la qual només poden entrar sense cap mena de requisit els cotxes de residents i de treballadors i qualsevol conductor que tingui un vehicle elèctric, a més del transport públic. Pels que no compleixen aquestes condicions, la zona es divideix en tres subzones, sent la més restrictiva la que es troba més a prop del centre històric.
Les subzones compten amb diferents horaris d'obertura i requisits per entrar-hi. En la primera anella, la que comprèn més quilòmetres, no poden circular-hi els cotxes de gasolina matriculats abans de 1996 i els de dièsel d'abans del 200. A l'anell intermedi no hi poden circular els cotxes de gasolina i dièsel matriculats abans del 200. Les dues zones estan operatives de dilluns a divendres durant les 24 hores del dia.
Pel que fa a l'última, la més restrictiva, funciona de sis del matí a sis de la tarda en dies laborables i de dues a sis de la tarda en dissabtes. Els cotxes de gasolina i dièsel d'abans del 2000 necessiten pagar un permís que sobrepassa els 70 euros per entrar-hi. A més, el centre històric de Roma -que s'emmarca en aquesta última zona- està tancat al trànsit les matinades de divendres i diumenge.
La capital d'Alemanya compta amb una de les zones de baixes emissions (Umweltzone) més restrictives del continent, que està activa totes les hores dels 365 dies de l'any. Des del 2008, per entrar en una àrea de 88 quilòmetres quadrats i de més d'un milió d'habitants cal comptar amb un distintiu que només reben els cotxes matriculats després del 2015 en el cas del dièsel i passat el 1992 pel que fa a la gasolina. La multa per qui no entri amb aquesta etiqueta sostenible s'exposa a una multa de 80 euros.
La capital portuguesa té una zona de baixes emissions des del 2011 que està activa els dies laborables de 7 a 21 hores. En aquest espai, que comprèn els barris del centre de la ciutat, només poden accedir-hi els cotxes matriculats a partir del 1996. A més, al punt més cèntric de la ciutat es prohibeix accedir-hi amb qualsevol vehicle previ al 2000. La multa per incomplir la norma és de 24 euros, malgrat que residents i serveis en queden exempts.
Malgrat ser coneguda com la ciutat de les bicicletes, la capital dels Països Baixos només limita l'accés dels vehicles contaminants des del 2020. És des de llavors que qualsevol vehicle de gasolina o dièsel amb 15 anys d'antiguitat no pot circular per la ciutat. L'objectiu és que de manera progressiva l'any 2030 ja no hi hagi emissions de gasolina i dièsel, i, per tant, que no circulin vehicles que funcionin amb aquests combustibles. Per aconseguir-ho, també es faran autobusos sostenibles i s'instal·laran punts de recàrrega de cotxes elèctrics.
En total, unes 300 ciutats europees compten amb alguna mena de zona de baixes emissions, entre les quals també hi ha les capitals Praga, Atenes, Viena o Brussel·les. Pel que fa a les que encara no regulen les emissions de vehicles contaminants s'hi troben ciutats com Zagreb, Budapest -només ho fa en episodis concrets-, Bucarest o Varsòvia.
Barcelona compta amb una Zona de Baixes Emissions (ZBE) des del gener del 2020 que afecta la capital catalana, però també alguns municipis de l'àrea metropolitana, com l'Hospitalet de Llobregat o Sant Adrià de Besòs. Actualment, està en procés de discussió als tribunals. Altres, com és el cas de Sant Cugat, han apostat per crear la seva pròpia ZBE, que celebra el seu primer any en funcionament.
L'objectiu principal de la ZBE Rondes de Barcelona és reduir la contaminació ambiental, preservar i millorar la qualitat de l'aire a la capital i cuidar la salut pública. La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja va anunciar el passat novembre durant la conferència del clima a Glasgow que, conjuntament amb l'Ajuntament, estaven estudiant posar un peatge d'entrada a la ciutat. I aquest mes d'abril les entitats ecologistes han apostat per crear-ne unals accessos on els vehicles hagin de pagar una tarifa diària de quatre euros per entrar, sortir o circular per la ciutat.
"No anem tan de pressa com pensem". La catedràtica en geografia urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Miralles, assegura a NacióDigital que a Barcelona s'està seguint el camí d'Europa, però lamenta que "hi ha moltes ciutats que van molt per davant". Miralles alerta dels grans costos que generen els usuaris que utilitzen el vehicle privat i adverteix que el canvi de mobilitat s'haurà de fer "tant si es vol com si no": "Cal aprendre a gestionar-lo", avisa.
La instal·lació del peatge als accessos de Barcelona ha comportat opinions confrontades, però la catedràtica assegura que és una manera eficient perquè els usuaris que utilitzen el cotxe "paguin pels costos que emeten". Sobre els diners recaptats per aquests peatges, algunes ciutats europees han decidit invertir-los per millorar la xarxa de transport públic. De fet, Miralles aposta perquè això passi també a casa nostra: "Han de tornar els peatges de les autopistes, però que les recaptacions no vagin a empreses privades, sinó que es dediquin al transport públic", sosté en referència a la fi de les concessions fa uns mesos.
Quina és la situació a les grans capitals europees?
El debat no és només català, ni estatal, sinó que també s'estén a tot Europa -Londres, París, Roma i Milà van defensar la Zona de Baixes Emissions a Barcelona quan el TSJC la va tombar. La realitat és que els països de la resta del continent ja aposten des de fa anys per restringir o limitar l'entrada de vehicles d'ús privat a les seves capitals. I en molts casos, són fins i tot més restrictives que Barcelona.
La zona de baixes emissions de la capital de l'Estat, després de polèmiques polítiques i judicials, està entrant progressivament en funcionament. Per ara, només afecta vehicles registrats fora del municipi de Madrid, però a partir del 2025 ja afectarà també als matriculats dins la ciutat. Tenen prohibit l'accés els vehicles que no tenen etiqueta mediambiental -com a Barcelona-: és a dir, els de gasolina matriculats abans del 2000 i els de dièsel registrats abans del 2006. Les multes a Madrid seran de 90 euros, la meitat si es paga al moment.
Un cartell de la Zona de Baixes Emissions a Madrid Foto: Europa Press
La capital francesa prohibeix des del 2006 amb la creació de la Zone á Circulation Reistrente l'accés d'autobusos i camions previs al 2001 mentre que tampoc permet l'entrada de cotxes i motocicletes adquirides abans del 1999, amb un horari de 8 a 20 hores durant tots els dies laborables. El cas és molt similar al de Barcelona, perquè també hi ha diferents distintius -sent l'1 el cotxe més nou i el 6 el cotxe més antic- que marquen les emissions d'un vehicle.
Si no es té aquest distintiu a causa de l'antiguitat del vehicle, o es compta amb l'etiqueta de nivell 4, 5 o 6, el fet de circular per aquesta zona en dies laborables i en l'horari establert, pot comportar multes de com a mínim 68 euros. Això inclou els vehicles matriculats abans de 1997, els autobusos d'abans del 2001 i les motocicletes prèvies al 1999. Això fins ara, perquè a partir del pròxim 1 de juliol ja només podran entrar a la capital de França els vehicles amb distintiu 1 o 2.
La capital del Regne Unit, va ser l'any 2003 la primera de les grans ciutats d'Europa en cobrar per entrar a la zona més cèntrica, coneguda com a Central London. En aquest espai cal pagar uns 17 euros per poder accedir-hi en vehicle de set del matí a deu de la nit durant tots els dies de l'any, amb l'excepció del dia de Nadal.
A banda, existeix una zona de baixes emissions (Low Emission Zone) i una d'ultrabaixes emissions (Ultra Low Emissions Zone). Les dues estan actives durant tot l'any les 24 hores del dia, malgrat que la primera comprèn una àrea més gran que la segona. Cadascuna marca uns requisits sobre l'antiguitat i la contaminació de vehicles, i en el cas que no es compleixin, cal pagar diàriament més de 10 euros per poder circular-hi. En cas d'incomplir els requisits o no pagar aquesta mena de peatge, les multes poden superar els 100 euros.
La capital italiana compta també amb una zona de baixes emissions (Zona Traffico Limitato) a la qual només poden entrar sense cap mena de requisit els cotxes de residents i de treballadors i qualsevol conductor que tingui un vehicle elèctric, a més del transport públic. Pels que no compleixen aquestes condicions, la zona es divideix en tres subzones, sent la més restrictiva la que es troba més a prop del centre històric.
Les subzones compten amb diferents horaris d'obertura i requisits per entrar-hi. En la primera anella, la que comprèn més quilòmetres, no poden circular-hi els cotxes de gasolina matriculats abans de 1996 i els de dièsel d'abans del 200. A l'anell intermedi no hi poden circular els cotxes de gasolina i dièsel matriculats abans del 200. Les dues zones estan operatives de dilluns a divendres durant les 24 hores del dia.
Zona de Baixes Emissions a Itàlia Foto: urbanaccessregulations.eu
Pel que fa a l'última, la més restrictiva, funciona de sis del matí a sis de la tarda en dies laborables i de dues a sis de la tarda en dissabtes. Els cotxes de gasolina i dièsel d'abans del 2000 necessiten pagar un permís que sobrepassa els 70 euros per entrar-hi. A més, el centre històric de Roma -que s'emmarca en aquesta última zona- està tancat al trànsit les matinades de divendres i diumenge.
La capital d'Alemanya compta amb una de les zones de baixes emissions (Umweltzone) més restrictives del continent, que està activa totes les hores dels 365 dies de l'any. Des del 2008, per entrar en una àrea de 88 quilòmetres quadrats i de més d'un milió d'habitants cal comptar amb un distintiu que només reben els cotxes matriculats després del 2015 en el cas del dièsel i passat el 1992 pel que fa a la gasolina. La multa per qui no entri amb aquesta etiqueta sostenible s'exposa a una multa de 80 euros.
La capital portuguesa té una zona de baixes emissions des del 2011 que està activa els dies laborables de 7 a 21 hores. En aquest espai, que comprèn els barris del centre de la ciutat, només poden accedir-hi els cotxes matriculats a partir del 1996. A més, al punt més cèntric de la ciutat es prohibeix accedir-hi amb qualsevol vehicle previ al 2000. La multa per incomplir la norma és de 24 euros, malgrat que residents i serveis en queden exempts.
Malgrat ser coneguda com la ciutat de les bicicletes, la capital dels Països Baixos només limita l'accés dels vehicles contaminants des del 2020. És des de llavors que qualsevol vehicle de gasolina o dièsel amb 15 anys d'antiguitat no pot circular per la ciutat. L'objectiu és que de manera progressiva l'any 2030 ja no hi hagi emissions de gasolina i dièsel, i, per tant, que no circulin vehicles que funcionin amb aquests combustibles. Per aconseguir-ho, també es faran autobusos sostenibles i s'instal·laran punts de recàrrega de cotxes elèctrics.
En total, unes 300 ciutats europees compten amb alguna mena de zona de baixes emissions, entre les quals també hi ha les capitals Praga, Atenes, Viena o Brussel·les. Pel que fa a les que encara no regulen les emissions de vehicles contaminants s'hi troben ciutats com Zagreb, Budapest -només ho fa en episodis concrets-, Bucarest o Varsòvia.