24
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
16:36h
El Tribunal Suprem ha canviat el seu criteri i ha decidit ara acceptar els recursos contra l'indult i revisar la mesura de gràcia que el govern espanyol va concedir fa poc menys d'un any als nou presos polítics. La secció ha estimat, per una majoria de tres a dos, els recursos de reposició interposats contra la interlocutoria de la sala que va inadmetre els recursos al gener. D'aquesta manera, els accepta tots excepte el que va interposar la entitat Pro Patrimonium Sijena y Jerusalén, que s'ha rebutjat per unanimitat. Ara, el tribunal ordena que continuïn els procediments i ajorna fins al tràmit de sentència la decisió sobre la legitimació dels recurrents que ha plantejat l'Advocacia de l'Estat.
Els dos magistrats contraris han emès un vot particular que es farà públic en els propers dies, juntament amb la resolució aprovada pels altres tres magistrats de la secció. En un principi, la secció cinquena va dir que els recurrents no tenien "legitimació" per impugnar els recursos. La decisió es va prendre amb tres magistrats a favor i dos en contra. El canvi de majories a la secció, amb l'entrada de dos nous magistrats, ha afavorit aquest canvi de criteri. La decisió d'aquest dimarts no defineix el sentit final de la sentència del Suprem sobre els indults, només vol dir que la secció cinquena estudiarà si el perdó es va concedir de manera correcta i ajustada a dret.
El nom clau és el d'Inés Huerta, del sector conservador. Va formar part de la Junta Electoral Central (JEC) entre 2019 i 2020, quan l'organisme electoral va apartar els dirigents independentistes condemnats pel Suprem de les llistes electorals al Congrés i el Senat. Malgrat la seva relació amb la causa del procés, el Suprem va rebutjar la setmana passada deixar-la fora de la decisió sobre els indults. No considera que estigui contaminada per pronunciar-se sobre la qüestió. L'altre magistrat nou, Ángel Arozamena, va ser assessor del govern de Felipe González i es podria ubicar en el sector progressista.
El marge que té el Suprem per impugnar els indults del govern espanyol, és a dir, per dictar una sentència que tombi el perdó concedit als presos independentistes, és limitat. Només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei, cosa que sí que s'ha fet. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges.
Els dos magistrats contraris han emès un vot particular que es farà públic en els propers dies, juntament amb la resolució aprovada pels altres tres magistrats de la secció. En un principi, la secció cinquena va dir que els recurrents no tenien "legitimació" per impugnar els recursos. La decisió es va prendre amb tres magistrats a favor i dos en contra. El canvi de majories a la secció, amb l'entrada de dos nous magistrats, ha afavorit aquest canvi de criteri. La decisió d'aquest dimarts no defineix el sentit final de la sentència del Suprem sobre els indults, només vol dir que la secció cinquena estudiarà si el perdó es va concedir de manera correcta i ajustada a dret.
El nom clau és el d'Inés Huerta, del sector conservador. Va formar part de la Junta Electoral Central (JEC) entre 2019 i 2020, quan l'organisme electoral va apartar els dirigents independentistes condemnats pel Suprem de les llistes electorals al Congrés i el Senat. Malgrat la seva relació amb la causa del procés, el Suprem va rebutjar la setmana passada deixar-la fora de la decisió sobre els indults. No considera que estigui contaminada per pronunciar-se sobre la qüestió. L'altre magistrat nou, Ángel Arozamena, va ser assessor del govern de Felipe González i es podria ubicar en el sector progressista.
El marge que té el Suprem per impugnar els indults del govern espanyol, és a dir, per dictar una sentència que tombi el perdó concedit als presos independentistes, és limitat. Només pot analitzar si s'han seguit tots els passos establerts per la llei, cosa que sí que s'ha fet. On té més capacitat de decisió és a l'hora de determinar si el govern espanyol ha justificat bé la concessió del perdó, però sense entrar a valorar si està d'acord o no amb els arguments utilitzats, que són polítics, no jurídics. Hi ha precedents d'indults tombats pel Suprem per considerar que són arbitraris. En aquest cas, retornen al govern espanyol, que els pot tornar a concedir corregint els errors detectats pels jutges.