24
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
14:53h
El govern espanyol i els sindicats han acordat la major oferta d'ocupació pública de tota la història de l'administració de l'Estat, amb prop de 45.000 noves places. En concret, es tracta de 44.788 places. Aquest dimarts ho ha explicat la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, després del consell de ministres. L'oferta negociada inclou les forces i cossos de seguretat, les forces armades i l'administració de justícia, que se determinen en àmbits específics de negociació.
Montero ha detallat que l'oferta d'ocupació respon a la voluntat de l'executiu de defensar les polítiques públiques i "revertir les retallades imposades pel PP". Ha emmarcat l'aprovació de l'oferta dins de l'esforç fet en defensa del sector públic.
Deixant a banda les places de forces armades, cossos de seguretat i justícia, de les gairebé 30.000 noves places, unes 15.880 seran de nou ingrés, el que suposa un 29% més respecte del 2021. Aquí s'inclouen 1.150 places per a nous serveis a la seguretat social i prestacions com l'Ingrés Mínim Vital, que no compten a efectes de taxa de reposició. Hi haurà 9.591 places de promoció interna, un 1,8% més que el 2021, i més de 4.100 llocs per als processos d'estabilització de personal interí.
L'acord, tancat dilluns amb els sindicats, preveu també agilitar els processos selectius, reduint els terminis de publicació de convocatòries, d'incorporació dels nous efectius i els temps entre exercicis, i realitzar una planificació a varis anys de les necessitats de l'administració a fi de garantir la seva viabilitat a mig termini i reduir el dèficit de personal.
L'executiu també ha aprovat un paquet de mesures d'estalvi i eficiència energètica fruit de la guerra d'Ucraïna. Montero ha dit que s'han prioritzat aquelles que tenen el seu impacte en el curt termini, amb un esforç per a la racionalització dels espais públics, establint horaris d'encesa i apagada de les llums i la millora en les condicions de temperatura dels edificis, així com per facilitar l'accés als llocs de treball.
L'executiu també ha aprovat el PERTE sobre microxips i semiconductors amb una inversió pública de prop de 12.000 milions d'euros. L'ha detallat la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, que l'ha qualificat com "el projecte més ambiciós del pla de recuperació" per la seva rellevància geoestratègica.
Montero ha detallat que l'oferta d'ocupació respon a la voluntat de l'executiu de defensar les polítiques públiques i "revertir les retallades imposades pel PP". Ha emmarcat l'aprovació de l'oferta dins de l'esforç fet en defensa del sector públic.
Deixant a banda les places de forces armades, cossos de seguretat i justícia, de les gairebé 30.000 noves places, unes 15.880 seran de nou ingrés, el que suposa un 29% més respecte del 2021. Aquí s'inclouen 1.150 places per a nous serveis a la seguretat social i prestacions com l'Ingrés Mínim Vital, que no compten a efectes de taxa de reposició. Hi haurà 9.591 places de promoció interna, un 1,8% més que el 2021, i més de 4.100 llocs per als processos d'estabilització de personal interí.
L'acord, tancat dilluns amb els sindicats, preveu també agilitar els processos selectius, reduint els terminis de publicació de convocatòries, d'incorporació dels nous efectius i els temps entre exercicis, i realitzar una planificació a varis anys de les necessitats de l'administració a fi de garantir la seva viabilitat a mig termini i reduir el dèficit de personal.
L'executiu també ha aprovat un paquet de mesures d'estalvi i eficiència energètica fruit de la guerra d'Ucraïna. Montero ha dit que s'han prioritzat aquelles que tenen el seu impacte en el curt termini, amb un esforç per a la racionalització dels espais públics, establint horaris d'encesa i apagada de les llums i la millora en les condicions de temperatura dels edificis, així com per facilitar l'accés als llocs de treball.
L'executiu també ha aprovat el PERTE sobre microxips i semiconductors amb una inversió pública de prop de 12.000 milions d'euros. L'ha detallat la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, que l'ha qualificat com "el projecte més ambiciós del pla de recuperació" per la seva rellevància geoestratègica.