LLENGUA

El Govern reconeix que la resposta política pel català «no garanteix al 100%» que aturi el TSJC

Aragonès i Puigneró donen per fet que l'acord al Parlament "culminarà de forma positiva" amb una suma del "màxim d'actors"

per Joan Serra Carné / Sara González, Barcelona, Catalunya | 24 de maig de 2022 a les 14:50 |
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident Jordi Puigneró, en la compareixença d'aquest dimarts | ACN
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident Jordi Puigneró han comparegut per fer balanç del primer any del seu Govern sense poder lluir un consens per a la defensa del català a l'escola i sense poder exhibir el paraigua legal complet per respondre a la sentència que imposa un 25% de castellà a l'escola. Els dos dirigents han donat per fet que l'entesa al Parlament és a tocar i que això permetrà també aprovar el decret llei per protegir els docents, però han admès que la resposta política "no garanteix al 100%" que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aturi la seva ofensiva per imposar el 25% de castellà a les escoles. 

Al Parlament, els grups continuen sense trobar un desllorigador per refer l'acord al voltant d'una llei ad hoc que ha de substituir el plantejament inicial de reformar la llei de política lingüística. Aquest desacord ha tingut un efecte dòmino a la reunió del consell executiu, que no ha aprovat encara el decret llei que ha d'explicitar el rebuig a la imposició de percentatges i situar la màxima responsabilitat dels projectes lingüístics en la conselleria d'Educació. "Tothom està fent un esforç", ha assegurat el president de la Generalitat, que s'ha mostrat convençut que l'"acord ampli és ben proper" i que, per tant, "culminarà de forma positiva" la reconstrucció d'una entesa que inclogui ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem. Puigneró, en la mateixa línia, ha deixat caure que podria ser aquesta mateixa tarda.


Amb tot, Aragonès ha reconegut que, davant d'un tribunal amb "plantejaments ideològics" en matèria de llengua i una sentència "que no obeeix a criteris pedagògics", no es pot donar per garantit que s'aturi l'acció judicial. "Però no renunciarem a totes les eines que tenim a l'abast per defensar el model d'escola catalana", ha assegurat. Durant el seu balanç del primer any de Govern, el president ha subratllat la via dels "grans consensos" per desencallar situacions com la investidura -pactada per ERC amb Junts i la CUP-, els pressupostos -aprovats amb ERC, Junts i els comuns- o la renovació dels òrgans estatutaris -amb una entesa entre ERC, Junts i el PSC-. Ara, advoca perquè la suma del "màxim d'actors" operi per defensar el model d'immersió. "Ens hi juguem el futur de la societat catalana tal i com l'hem entès fins ara, ser una nació d'elecció i no d'imposició amb la llengua catalana com a element de cohesió", ha advertit. 

La reflexió del president ha transcorregut en paral·lel a unes converses entre els partits que encara continuen contrarellotge. A les deu ha tornat a obrir el registre del Parlament i, si bé el dilluns es va esgotar sense un text tancat però amb optimisme, el dimarts ha arrencat amb un vaivé de negociacions en el qual ningú donava res per fet. "Tot parat", deien fonts coneixedores de les converses just abans del balanç del primer any de Govern malgrat que, hores abans, veien a tocar l'entesa entre els quatre partits. Després de diferents intercanvis entre ERC i Junts, Jordi Sànchez, encara secretari general de la formació de Carles Puigdemont, ha arribat al Parlament per reunir-se amb els republicans, una senyal de com s'ha complicat el pacte quan el temps s'exhaureix. 


Les discrepàncies sobre com definir el català i el castellà a l'escola


El debat s'ha allargat durant la darrera setmana al voltant de com s'explicita el rebuig al 25% de castellà imposat pels tribunals i la definició del rol del castellà al model d'escola catalana. Els partits porten dies enredats en com redactar una resposta a la sentència que no només sigui efectiva, sinó que permeti que uns i altres puguin defensar públicament l'acord fora del terreny de les renúncies, tenint present el difícil encaix de Junts i el PSC en una mateixa proposta. Els socialistes han deixat clares les seves condicions per a l'entesa: que es mantingui el català com a "centre de gravetat" -mateixa expressió que s'utilitzava en l'acord del 24 de març- i que el castellà sigui definit com a "llengua d'aprenentatge"


L'esborrany sobre el qual han pivotat les converses en els últimes hores establia que el català és "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut". Pel que fa al castellà, recollia que ha de tenir una "presència adequada" als currículums i projectes lingüístics dels centres per tal de garantir que, al final de l'educació obligatòria, es domina tant de forma oral com escrita, de la mateixa manera que el català.

Amb un ultimàtum del TSJC que expira el 31 de maig i uns tràmits parlamentaris que requereixen un mínim de marge, qualsevol negociació en temps límit augmenta el risc de descarrilament. La previsió, asseguraven aquest dilluns els negociadors, era tancar-ho tot aquest mateix dimarts i registrar la llei pel tràmit d'urgència i per lectura única perquè acabés incorporant-se a l'ordre del dia del ple que arrenca aquest dimecres. De moment, però, tot està en l'aire malgrat l'optimisme dels grups i del mateix president de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació