Què és un crim d'honor i a quins països d'Europa se'n segueixen produint?

Dues germanes d'origen pakistanès i veïnes de Terrassa van ser assassinades la setmana passada quan van viatjar el Pakistan per desfer els matrimonis als quals les volien obligar la seva família. Es tracta d'un crim d'honor, una pràctica que comporta l'assassinat d'una persona per part d'algú de la seva família degut el seu comportament sexual.

Més enllà d'aquesta raó principal, alguns altres motius per ser víctima d'un crim d'honor són creuar bretxes socials, involucrar-se públicament en altres comunitats o adoptar costums o religions d'un grup extern al propi. Els crims d'honor es planegen en un "consell familiar", ja que la decisió depèn de diversos membres de la família. Els homes també en poden ser víctimes si els familiars de la dona amb qui tenen una relació la consideren inapropiada.

Segons l'ONG Human Rights Watch, els crims d'honor "són una clara violació dels drets humans" que cometen els homes contra dones de la seva família perquè consideren que han "traït deshonor" a la família. Tot i que els governs estan obligats a protegir les dones d'aquests delictes, molts països encara toleren els crims d'honor, sigui a través de la inacció o definint-los com a pràctiques culturals. 

Tot i que els crims d'honor habitualment es relacionen amb el continent asiàtic, sobretot a la zona de l'Orient Mitjà, la realitat és que se'n practiquen a tot el món. De fet, almenys una desena de països europeus estan a la llista d'estats en què es practiquen aquests crims. Fins i tot l'Assemblea Parlamentària Europea va fer explícit el 2009 la necessitat d'abordar-ho després d'exposar alguns països: "Al Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, França i Noruega hi ha evidències de crims d'honor".
 

• Albània. Sobretot ocorren al nord del país i era conegut amb el fenomen de flood feuds. Es tracta de venjances entre els homes, que històricament eren més comuns que els crims d'honor contra les dones, tot i que també se'n practiquen.
• Xipre. El concepte d'honor de la família és molt fort a Xipre i la idea d'"honor" sovint s'utilitza com una excusa per practicar violència domèstica. L'honor és un concepte socialment arrelat a la cultura xipriota i permet que els crims no es classifiquin ni nomenin.
• França. La gran comunitat immigrant de França, que prové principalment d'Algèria, Marroc i Tunísia, comet crims d'honor. A més, tradicionalment França donava clemència als delictes d'honor, sobretot a les dones que havien comès adulteri. El 2010, Le Monde va fer públic un cas en què va morir un bebè de només dos dies en una família d'origen turc perquè havia nascut fora del matrimoni.
• Alemanya. Entre el 1996 i el 2005 es van cometre 78 assassinats d'honor a Alemanya. Les dades es van fer públiques el 2011, i després no s'han fet més estudis oficials. Tot i això, la pàgina web ehrenmord.de detalla que durant el 2020 es van cometre 53 assassinats d'honor al país.
• Regne Unit. Les autoritats del Regne Unit estimen que cada any almenys una dotzena de dones són víctimes de crims d'honor, bàsicament en famílies d'origen asiàtic o d'Orient Mitjà. 
• Itàlia. L'honor ha sigut tradicionalment important a Itàlia i, de fet, fins al 1981 el codi penal del país n'establia les circumstàncies.
• Suècia, Dinamarca, Noruega, Bèlgica i Suïssa. En aquests països s'han practicat crims d'honor, tot i que ha ocorregut en famílies d'origen pakistanès, afganès o kurd. Alguns dels països, com ara Bèlgica, n'han celebrat judicis per condemnar-ho.