Aragonès, l'inconvenient i la incògnita

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès presenta aquest migdia el balanç de compliment del seu pla de govern després de la reunió del consell executiu. La setmana passada vam repassar el grau d'assoliment-que un any després és lògicament irregular- del que havia promès en el debat d'investidura que el va acabar convertint en president amb els vots de la CUP i de Junts, aquests últims després d'una esgotadora negociació. Us explicàvem també que el seu canvi, les quatre revolucions que va prometre, la social, la verda, la feminista i la democràtica, està sent lent.

En Aragonès i en la seva presidència costa trobar-hi la impotència i les contradiccions de la de Quim Torra (ja fos amb el procés, les desobediències o els Jocs d'Hivern), però també els riscos que, en el seu moment, va córrer Carles Puigdemont, alguns per convicció i altres per les pressions polítiques que, de dins i de fora del seu partit, rebia en el moment crític del procés. Aragonès, que lidera el tercer govern de coalició entre Junts i ERC però el primer amb lideratge del seu partit, s'ha proposat ser la cara d'una gestió endreçada, propera als problemes de la majoria social i recuperar el malmès prestigi de la institució. La "Catalunya sencera" en va dir. De moment, el compliment del programa de govern se situa, en l'àmbit sectorial, en índexs raonables. Ho fa malgrat el contratemps que ha suposat la guerra d'Ucraïna, sobretot en l'àmbit econòmic, i que hi ha sectors, com el de l'ensenyament, on hi ha una gran contestació dels professionals a les mesures de l'executiu. 

Aragonès té, però, un inconvenient i una incògnita davant seu que condicionen de forma clara la legislatura i el seu èxit. L'inconvenient és la relació amb el govern espanyol. Fa anys que ERC, des de la convicció que la via unilateral implica un desgast que la majoria de la societat no està disposada a assumir i que cal temps per refer-se, ha posat tots els ous a la cistella del diàleg amb l'Estat. A incrementar el nivell de suport a l'independentisme per dotar de legitimitat extra la seva aposta i fer més efectiva la pressió pel referèndum acordat. Però a Madrid no estan per percentatges. Ni es van estovar amb la majoria pel dret a decidir ni s'estoven ara amb el 52% independentista. Pedro Sánchez no té interès real en la taula de diàleg -l'ha usada de forma tàctica per garantir-se els vots d'ERC al Congrés- i tampoc està disposat a greixar relacions bilaterals honestes i productives. El balanç de rèdits a Madrid és escàs. A Catalunya i als independentistes no els en passen ni una i no els faciliten res, propinant-los així un fort desgast polític. A totes les dificultats afegiu-hi ara el Catalangate i les seves derivades, que lesionen les confiances i alimenten l'escepticisme.

La incògnita són els seus socis de Junts. Quan no és el desacord sobre l'ampliació de l'aeroport, és la composició de la taula de diàleg, el paper dels diputats a Madrid o la resposta a la sentència del 25% de català, que avui s'hauria de desencallar després de setmanes de tibantors en un assumpte en el qual ja s'ha pres massa mal. Junts i ERC sempre s'han mirat de reüll i el desenllaç del 2017 ha complicat encara més les relacions, que no són les pròpies d'uns socis lleials. Els socis d'Aragonès es debaten i es debatran entre seguir o no formant part d'un executiu que consideren que actua amb poca ambició independentista, on no hi ha els seus principals líders i que no sintonitza amb Carles Puigdemont i el seu Consell per la República. La contradicció que gestiona Junts en aquest assumpte farà que Jordi Puigneró comparegui avui amb Aragonès per defensar la feina feta per l'executiu que comparteixen.

A Junts no tenen pla alternatiu al d'ERC, però els tortura ser en plena ressaca del procés i que aquesta l'administri Aragonès i no Laura Borràs, que va evitar ser al Govern, o qualsevol altre dels seus dirigents. La sortida de la direcció del partit de Jordi Sànchez, que prioritzava tenir una posició forta a les institucions per assegurar la pau interna mentre es construïa Junts, pot accelerar les coses per la incidència que s'han assegurat Borràs i els seus afins després de treure rèdit del temor de Jordi Turull a ser derrotat davant les bases. 

Aragonès ha evitat, per ara, amenaçar els seus socis amb el trencament, sobretot perquè només té 33 diputats i, amb la CUP despenjada i enfrontada com està ERC al PSC, el seu gran rival a les municipals, no tindria fàcils majories alternatives. Pel que fa a Madrid, ni ell ni Oriol Junqueras han pres decisions taxatives. Han deixat en suspens la relació amb el PSOE, però difícilment les coses milloraran. Sánchez s'ha autoproclamat també víctima de l'espionatge, no té previst desclassificar res i pensa que ja ha fet una gran concessió deixant caure la directora del CNI. Aragonès fa política autonòmica -a Palau no se'n pot fer cap altra si no es vol acabar empresonat o exiliat-, però recorda cada dia que ell no és autonomista, que vol una altra cosa. Per aconseguir-la d'acord amb el seu full de ruta haurà d'assumir, ho vulgui o no, molts més riscos perquè ni Sánchez ni Junts li posaran fàcil consolidar-se com a president en les actuals condicions. La línia que separa la prudència de la paràlisi sol ser molt prima. La primera és aconsellable, la segona sol ser mortal. Ja hi ha qui llegeix les enquestes, que per ara preserven ERC però que castiguen a Junts empetitint així el bloc independentista, com una invitació a la sacsejada.     

» Ahir a la nit vam saber que el Comitè Olímpic Espanyol deia prou i que donava per acabat el projecte de candidatura olímpica conjunta per als Jocs d'Hivern de 2030 entre Catalunya i l'Aragó. El president socialista del territori veí, Javier Lambán, fa mesos que posa bastons a les rodes i que es queixa per tot. No tenia, després d'11 reunions, cap ganes de compartir res amb Catalunya. Preferia refugiar-se en un espanyolisme que tal vegada li surt políticament a compte a ell, però que perjudica el seu territori. És una bona notícia que el COE assumeixi que la candidatura ara només pot ser catalana (condicionava presentar-la davant el Comitè Olímpic Internacional al fet que fos conjunta), però no serà gens fàcil i el debat al territori és ben viu sobre l'oportunitat de l'aposta.

La implicació a favor del sí del Govern (li ha costat crítiques), dels empresaris i dels esportistes d'hivern és clara de cara a la consulta de l'estiu que es convocarà divendres, però la decisió la tenen els veïns de  les comarques afectades, que és possible que hagin de votar sobre un projecte que ara mateix està per definir. L'executiu d'ERC i Junts ho ha apostat tot al sí des del convenciment que les terres del Pirineu no volen recular en la seva aposta pel turisme i que els inconvenients ambientals o de monocultiu econòmic seran superats per la necessitat de garantir-se un impuls que tothom jutja necessari. Per això no alimenten alternatives. Queda encara molt camí per fer.     
 

---

Avui no et perdis

»Un any de la investidura d'Aragonès: què s'ha complert de les promeses inicials?; per Roger Tugas Vilardell.

» Crònica | Els partits assumeixen el risc de deixar per l'última hora l'acord sobre el català; per Sara González i Bernat Surroca.

»El COE no descarta una candidatura liderada per Catalunya als Jocs d'Hivern; per Bernat Surroca.

» Opinió: «'El lío'»; per Jaume Barberà.

» Joan Carles I dinamita l'estratègia de la Zarzuela i la Moncloa pel seu retorn; per Pep Martí.

» Fil directe: «Una monarquia presonera dels cortesans»; per Pep Martí.

» Rosell es querellarà contra Villarejo pels dos anys de presó preventiva; per Lluís Girona.

» Marta Madrenas no repetirà com a candidata de Junts a l'alcaldia de Girona.

» Víctor Terradellas es dona de baixa de Junts i denuncia la manca de neutralitat de les primàries a Reus.

» Crònica: «Míting» entre patricis al Cercle d'Economia; per Pep Martí.

» Un terratrèmol de magnitud 2,5 sacseja Collserola i Barcelona; per Irene Montagut.

»S'incrementa l'alerta per inundacions i cinc comarques tenen «perill alt»; per Irene Montagut.
 

---

 El passadís

Joan Carles I va passar ahir el dia a la Zarzuela. Es va reunir amb el seu fill, Felip VI, asseguren que en un context de força tensió per l'actitud de l'emèrit aquests dies i la seva negativa a donar explicacions, i va dinar en família. Al dinar hi havia, tot i que amb mascareta i sense menjar perquè ha donat positiu per Covid, la reina Sofia, tornada d'uns dies de descans a Miami, als Estats Units. M'expliquen que la reina emèrita hauria volgut acompanyar Joan Carles I, amb qui manté una relació cordial sense més, a Sanxenxo per aparentar, un cop més, normalitat. Però el seu fill no ho va voler per evitar fer-ho tot encara més gros. Sofia, a diferència de Joan Carles, no fa res que pugui desairar el fill. A la vista de les imatges del cap de setmana i de la frivolitat de l'emèrit, Felip VI no se n'ha sortit massa en l'intent de donar baix perfil a la visita. 

Vist i llegit

Com afecta el revisionisme sobre la Guerra Civil a l'auge de l'extrema dreta? Molt, i en el cas de l'estat espanyol, beneficia a Vox. Infolibre.es es fa ressò de l'estudi "Com influeix el passat traumàtic en el vot als partits populistes de dreta radical a Alemanya, Polònia i Espanya", elaborat per Irene Martín, Marta Paradés i Piotr Zagórski i que ha obtingut el suport de la Comissió Europea. Es tracta de tres politòlegs de la Universitat Autònoma de Madrid, que s'han endinsat en com les relectures del passat més tèrbol dels tres països ha afectat els partits Alternativa per Alemanya, Llei i Justícia a Polònia i, en el cas espanyol, a Vox. L'onada de revisionisme d'aspectes crucials dels anys trenta, com considerar que la Guerra Civil va començar amb la Revolució d'Astúries i el 6 d'Octubre de 1934 i no amb l'aixecament militar de juliol del 36, ha aconseguit fer forat i al final ha donat escalf a l'ascens de Vox. L'article dona moltes claus.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1928, fa just 94 anys, es comença a construir, a la Vall de Ribes (el Ripollès), el tren cremallera que, passant per Queralbs, arriba fins al santuari de Núria. La infraestructura, que pertany a Ferrocarrils de la Generalitat i va entrar en servei el 22 de març de 1933, va acabar amb l'aïllament del santuari, on fins aleshores només es podia accedir a través de camins. D'aquesta forma hi van arribar, buscant la pau de l'indret, els ponents del primer Estatut d'Autonomia, que es va redactar el 1932 quan Francesc Macià era president de la Generalitat. Aquest vídeo explica com es va construir.

 L'aniversari

El 24 de maig de l'any 1941, avui fa 81 anys, naixia a Minnesota, als Estats Units, el cantant i poeta Bob Dylan, un dels símbols de la cançó protesta. "L'obra del Premi Nobel de Literatura és l'engranatge perfecte entre continent i contingut, allò que ja buscaven els poetes clàssics a l'antigor de Grècia", va escriure el nostre company Esteve Plantada. Dylan va ser Premi Nobel de Literatura, un guardó que va evitar recollir (va delegar-ho a la punk i també poeta Patti Smith). D'ell dues cançons mítiques: Blowing in the wind i The times they are changing, de principis dels seixanta.
 ​Fes clic aquí per rebre'l