23
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
11:40h
El conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha defensat aquest dilluns la necessitat dels impostos per finançar l'estat del benestar i ha avisat que vol incrementar la lluita contra el frau. Durant la presentació dels últims resultats del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal, ha lamentat que "alguns partits insisteixen en el mantra de l'infern fiscal a Catalunya", definició que ha negat sobretot "tenint en compte els serveis que s'hi aporten", però ha avisat que "és intenció d'aquest conseller fer de Catalunya un infern per als defraudadors fiscals".
En aquest sentit, ha anunciat la l'inici del procés per d'incorporar 20 persones al cos superior d'inspectors i 120 al cos tècnic de gestors de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per perseguir aquestes conductes. Ho ha fet en un acte en què s'han aportat detalls de la xifra que ja va avançar el gener al Parlament en relació als 338,5 milions aflorats en la lluita contra el frau fiscal el 2021, un rècord històric que incrementa en un 54,5% allò aconseguit l'any anterior. Giró també ha fet pedagogia en favor dels tributs, ja que "no s'ha inventat cap fórmula més eficient que els impostos per combatre la desigualtat i implantar polítiques socials".
A través d'aquests, ha subratllat, es pot "gravar les rendes dels que més tenen per oferir serveis bàsics a aquells que no se'l poden permetre", fet que els converteix en la millor "eina de què disposen els estats per fer una societat més justa, inclusiva i igualitària". Enfront d'això, ha lamentat que "el frau fiscal és una actitud reprovable i que mereix el menyspreu més gran, perquè no es dirigent contra una sola persona, sinó contra la societat, i particularment contra els més fràgils i vulnerables".
El conseller ha subratllat també que els impostos permeten a la Generalitat "proveir de serveis que enforteixen el teixit social i materialitzar la solidaritat dels ciutadans", mentre que, per a l'Estat, "els impostos serveixen per finançar l'espionatge de l'estofa més baixa, per esquerdar el teixit social i per dissoldre un sistema polític que sempre ha estat una democràcia imperfecte". El fet que un Govern usi els tributs per "finançar activitats soterrades per interferir en projectes polítics i electorals legítims", ha insistit, evidencia que l'Estat "té unes estructures profundament corrompudes"i que és "un estat que fa servir els recursos dels ciutadans per convertir-se tot ell en un deep state que serveix a interessos allunyats i enfrontats als propis ciutadans".
Igualment, Giró ha anunciat que ha demanat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que la Generalitat gestioni el cànon als residus, el qual era un impost propi de Catalunya que ara l'Estat ha centralitzat. No s'ha mullat, però, en relació a la possible harmonització fiscal de determinats tributs per evitar el dúmping fiscal especialment cap a Madrid. I és que la majoria de canvis de residència ficticis detectats per evitar pagar impostos són cap a l'estranger.
La secretària d'Hisenda del Govern, Marta Espasa, ha detallat els resultats de la lluita contra el frau fiscal, entre els quals es troben precisament 45 liquidacions per canvis de residències ficticis que han fet aflorar un import de 28,7 milions. D'aquests, només 1,2 milions provenen d'altres comunitats autònomes, mentre que 27,5 milions són de moviments cap a altres estats.
Pel que fa a la gestió respecte els diversos impostos propis i cedits competència de l'ATC i pels quals ha descobert 338,5 milions que s'havien intentat defraudar, un 43% d'aquests provenen de l'impost de successions, un 30% ho fa de l'impost sobre el patrimoni i un 27% de l'impost de transmissions patrimonials. La immensa majoria d'actuacions són de gestió, automatitzades informàticament, mentre que tan sols un 3% són investigacions contra declaracions concretes sobre les que es tenen sospites i es requereix afinar més. Aquestes investigacions, però, han fet aflorar el 65% de recursos provinents del frau, ja que s'encaren a operacions de gran valor.
Espasa fa una "valoració global altament positiva" dels resultats de la lluita contra el frau fiscal, per l'increment del 54,5% de recursos aconseguits en un any on encara es patien les conseqüències de la Covid, però també perquè, segons ha afirmat, ja s'han assolit totalment un 75% de les 73 mesures del Pla contra el frau fiscal 2019-2022 i un 17% més s'han realitzat parcialment. Entre aquestes, ha citat accions de conscienciació fiscal o d'implicació social en la prevenció i reducció del frau, el fet d'haver firmat diversos convenis amb intermediaris fiscals i altres administracions, l'enviament de 434.236 missatges a contribuents o l'assoliment d'un 96% de tràmits tributaris que ja es poden fer a través de mitjans electrònics.
En aquest sentit, ha anunciat la l'inici del procés per d'incorporar 20 persones al cos superior d'inspectors i 120 al cos tècnic de gestors de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per perseguir aquestes conductes. Ho ha fet en un acte en què s'han aportat detalls de la xifra que ja va avançar el gener al Parlament en relació als 338,5 milions aflorats en la lluita contra el frau fiscal el 2021, un rècord històric que incrementa en un 54,5% allò aconseguit l'any anterior. Giró també ha fet pedagogia en favor dels tributs, ja que "no s'ha inventat cap fórmula més eficient que els impostos per combatre la desigualtat i implantar polítiques socials".
A través d'aquests, ha subratllat, es pot "gravar les rendes dels que més tenen per oferir serveis bàsics a aquells que no se'l poden permetre", fet que els converteix en la millor "eina de què disposen els estats per fer una societat més justa, inclusiva i igualitària". Enfront d'això, ha lamentat que "el frau fiscal és una actitud reprovable i que mereix el menyspreu més gran, perquè no es dirigent contra una sola persona, sinó contra la societat, i particularment contra els més fràgils i vulnerables".
El conseller ha subratllat també que els impostos permeten a la Generalitat "proveir de serveis que enforteixen el teixit social i materialitzar la solidaritat dels ciutadans", mentre que, per a l'Estat, "els impostos serveixen per finançar l'espionatge de l'estofa més baixa, per esquerdar el teixit social i per dissoldre un sistema polític que sempre ha estat una democràcia imperfecte". El fet que un Govern usi els tributs per "finançar activitats soterrades per interferir en projectes polítics i electorals legítims", ha insistit, evidencia que l'Estat "té unes estructures profundament corrompudes"i que és "un estat que fa servir els recursos dels ciutadans per convertir-se tot ell en un deep state que serveix a interessos allunyats i enfrontats als propis ciutadans".
Igualment, Giró ha anunciat que ha demanat a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que la Generalitat gestioni el cànon als residus, el qual era un impost propi de Catalunya que ara l'Estat ha centralitzat. No s'ha mullat, però, en relació a la possible harmonització fiscal de determinats tributs per evitar el dúmping fiscal especialment cap a Madrid. I és que la majoria de canvis de residència ficticis detectats per evitar pagar impostos són cap a l'estranger.
La secretària d'Hisenda del Govern, Marta Espasa, ha detallat els resultats de la lluita contra el frau fiscal, entre els quals es troben precisament 45 liquidacions per canvis de residències ficticis que han fet aflorar un import de 28,7 milions. D'aquests, només 1,2 milions provenen d'altres comunitats autònomes, mentre que 27,5 milions són de moviments cap a altres estats.
Pel que fa a la gestió respecte els diversos impostos propis i cedits competència de l'ATC i pels quals ha descobert 338,5 milions que s'havien intentat defraudar, un 43% d'aquests provenen de l'impost de successions, un 30% ho fa de l'impost sobre el patrimoni i un 27% de l'impost de transmissions patrimonials. La immensa majoria d'actuacions són de gestió, automatitzades informàticament, mentre que tan sols un 3% són investigacions contra declaracions concretes sobre les que es tenen sospites i es requereix afinar més. Aquestes investigacions, però, han fet aflorar el 65% de recursos provinents del frau, ja que s'encaren a operacions de gran valor.
Espasa fa una "valoració global altament positiva" dels resultats de la lluita contra el frau fiscal, per l'increment del 54,5% de recursos aconseguits en un any on encara es patien les conseqüències de la Covid, però també perquè, segons ha afirmat, ja s'han assolit totalment un 75% de les 73 mesures del Pla contra el frau fiscal 2019-2022 i un 17% més s'han realitzat parcialment. Entre aquestes, ha citat accions de conscienciació fiscal o d'implicació social en la prevenció i reducció del frau, el fet d'haver firmat diversos convenis amb intermediaris fiscals i altres administracions, l'enviament de 434.236 missatges a contribuents o l'assoliment d'un 96% de tràmits tributaris que ja es poden fer a través de mitjans electrònics.